{"id":2907,"date":"2020-06-22T18:40:03","date_gmt":"2020-06-22T16:40:03","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2907"},"modified":"2020-07-01T17:57:31","modified_gmt":"2020-07-01T15:57:31","slug":"dins-el-darrer-blau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2907","title":{"rendered":"Dins el darrer blau"},"content":{"rendered":"<p><em>Dins el darrer blau<\/em> de Carme Riera<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Als amics i amigues del Club de Lectura del Puig<\/em>.<\/p>\n<p>Els prejudicis deformen el judici. Alguna cosa semblant \u00e9s el qu\u00e8 m\u2019ha passat amb la relectura de <em>Dins el darrer bla<\/em>u. Fa molts anys vaig menystenir la novel\u00b7la, segurament perqu\u00e8 menystenia el g\u00e8nere de novel\u00b7la hist\u00f2rica. Ficcionar fets ocorreguts no encaixava dins les meves prefer\u00e8ncies. Ara, llegir el llibre en el seu mallorqu\u00ed original ha estat un plaer i una remoguda emocional.<\/p>\n<div id=\"attachment_2911\" style=\"width: 241px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/Dins-el-darrer-blau-1.jpg\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-2911\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-2911\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/Dins-el-darrer-blau-1.jpg\" alt=\"\" width=\"231\" height=\"356\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-2911\" class=\"wp-caption-text\"><em>Dins el darrer blau<\/em> va obtenir el premi Josep Pla l&#8217;any 1994 i, al 1995, el Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura espanyol, el Joan Crexells i el Lletra d&#8217;Or.<\/p><\/div>\n<p>El fet hist\u00f2ric que reviu l\u2019obra \u00e9s un judici contra la comunitat jueva \u2014o m\u00e9s ben dit, contra els judeitzants\u2014 de la Ciutat de Palma a finals del segle XVII. En aquells moments era h\u00e0bit del poder imperial espanyol perseguir amb f\u00faria els conversos, els jueus convertits al catolicisme, espoliar-los dels seus b\u00e9ns, cremar els acusats a la foguera, etc. Sempre n\u2019hi queia algun convertit de cor. Eren acusats de practicar d\u2019amagat els ritus jueus. Els no convertits a estones eren m\u00e9s respectats (per aix\u00f2 l\u2019avi de Santa Teresa de Jes\u00fas es va convertir al catolicisme, va tornar despr\u00e9s obertament a la fe jueva amb la il\u00b7lusi\u00f3 de viure m\u00e9s tranquil i m\u00e9s endavant es convert\u00ed altra vegada a la fe cat\u00f3lica quan es devia desenga\u00f1ar de poder viure millor; i cada vegada que es convertia havia de fer la desfilada ritual amb el <em>sambenito<\/em> o el\u00a0<em>capirote<\/em> mentre era insultat i a vegades apedregat per la poblaci\u00f3 fervorosa). A Mallorca, els descendents dels jueus, encara avui dia, son anomenats \u201cxuetes\u201d, paraula derivada de &#8220;xuia&#8221;, &#8216;carnsalada de porc&#8217;. Ve a ser un equivalent del &#8220;marrano&#8221; de la Pen\u00ednsula. Apel\u00b7latiu sarc\u00e0stic precisament perqu\u00e8 la religi\u00f3 jueva prohibeix menjar carn de porc, dit tamb\u00e9 marr\u00e0 o marrano.<\/p>\n<p>El ritme de la novel\u00b7la \u00e9s pausat al comen\u00e7ament, anem coneixent uns i altres personatges. Queda ben definida l\u2019estuctura de poder de la societat que es presenta. Sobretot a trav\u00e9s de la tert\u00falia de les forces vives, una mena de Sanedr\u00ed de segona: el nebot del governador, com a representant del poder civil, el poder eclesi\u00e0stic, representat per un inquisidor, que no \u00e9s l\u2019Inquisidor Major, i que aspira a un c\u00e0rrec m\u00e9s alt; el mateix c\u00e0rrec al qual aspira un altre togat de tipus m\u00e9s intelectual, poeta m\u00edstic molt cursi, que \u00e9s qui rep a casa i ofereix uns dol\u00e7os molt cobdiciats; tamb\u00e9 hi ha el cronista de la ciutat com a representant de la premsa. La compet\u00e8ncia entre l\u2019home d\u2019acci\u00f3 b\u00e8stia, que \u00e9s el pare Ferrando, i el delicat poeta i especialista en hagiografies de sants, el pare Amengual \u2014que encara posa m\u00e9s els p\u00e8ls de punta pel fet d\u2019escriure bajanades bondadoses de pixapiles en mig de la crueltat regnant\u2014 est\u00e0 ben portada i ben resolta. Els tombs que fa el poder, segons les directrius que arriben de Madrid, es reflecteixen all\u00e0 amb tot el servilisme dels aspirants i tenen els jueus com element \u00fatil per reafirmar el poder.<\/p>\n<p>Entre els personatges m\u00e9s lograts hi ha en Gabriel Valls. La seva actitud com a l\u00edder dels judeitzants \u00e9s rica en matisos, en pugna o no amb els seus sentiments. La prostituta Beatriu, Sara de les Olors, Maria Pomar en s\u00f3n d\u2019altres que destaquen per ben portats. Hi ha escenes grotesques ben logrades, com la salutaci\u00f3 d\u2019agra\u00efment que fa el miserable d\u2019en Cortina amb les mans mullades pels mocs i les ll\u00e0grimes, quan agafen la del pare Ferrando per besar-la, que encara est\u00e0 ensucrada, la dol\u00e7or de la qual es percebuda no com a producte de la golafreria del pare en q\u00fcesti\u00f3, sin\u00f3 com de santedat.<\/p>\n<p>El ritme es precipita en un determinat punt. Els intents frustrats de soc\u00f3rrer, de fer alguna cosa per als condemnats de bell antuvi, per endavant, vaja, precipiten un final sec, per\u00f2 efectiu. El calfred que produeix la Just\u00edcia del poder, contra la qual s\u2019estavella tota ra\u00f3 o sentiment de qui no es vol tra\u00efr a s\u00ed mateix i es creu amb dret de defensar el qu\u00e8 defensa, tot i saber que se la juga, em va remetre a fets molt propers. El prop\u00f2sit del llibre de demanar perd\u00f3 als descendents d\u2019aquells judeitzants em sembla honest. Encara hi haur\u00e0 qui pensi que dels disbarats del passat no se n\u2019ha de parlar. Durant el llarg franquisme va ser aix\u00ed: la majoria dels ven\u00e7uts va callar. La veu dels vencedors anava deixant la seva versi\u00f3 ben ficada dins el cap dels espanyols que creixien. Aix\u00ed s\u2019expliquen la ignorancia i la sorpresa. Ll\u00e0stima que demanar perd\u00f3 sempre arriba tard, per definici\u00f3.<\/p>\n<div id=\"attachment_2909\" style=\"width: 247px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/Carme-Riera.jpg\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-2909\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-2909\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/Carme-Riera.jpg\" alt=\"\" width=\"237\" height=\"303\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-2909\" class=\"wp-caption-text\">Carme Riera Guilera (Palma, Mallorca,1948)<\/p><\/div>\n<p>La Carme Riera ha fet una obra gran i es mereix els honors. Per exemple, ser Acad\u00e8mica de la Llengua Espanyola. Ara, \u00e9s normal ser Acad\u00e8mica de la Llengua Espanyola, quan la seva producci\u00f3 m\u00e9s important est\u00e0 escrita en una altra llengua?<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><a href=\"https:\/\/elpuig.xeill.net\/el-centre\/noticies\/old\/institut\/actes-dhomenatge\/homenatge-a-merce-romani\">Merc\u00e8 Roman\u00ed Alfonso<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dins el darrer blau de Carme Riera Als amics i amigues del Club de Lectura del Puig. Els prejudicis deformen el judici. Alguna cosa semblant \u00e9s el qu\u00e8 m\u2019ha passat amb la relectura de Dins el darrer blau. Fa molts &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2907\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[342],"tags":[386,387,388],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2907"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2907"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2918,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2907\/revisions\/2918"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}