{"id":2896,"date":"2020-05-28T19:58:11","date_gmt":"2020-05-28T17:58:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2896"},"modified":"2020-09-28T19:57:28","modified_gmt":"2020-09-28T17:57:28","slug":"les-classes-telematiques-dels-dies-del-confinament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2896","title":{"rendered":"Aprenent a estudiar durant el confinament"},"content":{"rendered":"

Amics, professors, llibres de text… <\/strong>Tot ha quedat pausat de sobte. Sense que pogu\u00e9ssim fer res per frenar a temps. No nom\u00e9s hem hagut de deixar de veure els nostres amics, sin\u00f3 que  tamb\u00e9 hem hagut de canviar completament la nostra tradicional manera d’estudiar. De sobte una muntanya de deures se’ns va venir a sobre i cap de nosaltres s’esperava haver d’organitzar-se de nou, oblidant la forma de fer-ho que per a nosaltres ja era normal.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament va ser un desastre (potser nom\u00e9s per a mi). Em vaig trobar en una situaci\u00f3 desesperant on ja no controlava res del que pensava que ja tenia dominat. Els deures eren massa a la majoria d’assignatures, com si ens tiressin a sobre un munt de feina que els sobrava. Estar en un aula amb els companys era molt diferent d’estar a casa, sense cap amic amb el qual parlar, sense el nostre calendari habitual…<\/p>\n

Telem\u00e0ticament no ho tenim, aix\u00f2, i s\u00f3n coses que es troben a faltar. Perqu\u00e8 encara que podem seguir en contacte, no \u00e9s el mateix que estar junts de deb\u00f3. Crec que no m’hi vaig acostumar fins dues setmanes despr\u00e9s m\u00e9s o menys. Despr\u00e9s d’una reorganitzaci\u00f3 completa vaig veure que hi havia assignatures que ho posaven molt m\u00e9s dif\u00edcils que d’altres, per\u00f2 al final m’he acostumat a aquest tipus de vida una mica improvisat. Penso que la majoria ja ho hem fet. No perqu\u00e8 volgu\u00e9ssim, \u00e9s clar. Per\u00f2 hem hagut de fer-ho.<\/p>\n

Encara que les classes triguin a ser el que van ser, tots sabem que encara que tot s’hagi tornat molt m\u00e9s conf\u00fas, d’alguna forma seguim sent estudiants de secund\u00e0ria, ens agradi o no. I hem de continuar avan\u00e7ant perqu\u00e8 quan aix\u00f2 acabi, l’esfor\u00e7 i el treball ens hauran fet m\u00e9s forts.<\/p>\n

Paula P\u00e9rez Verd\u00fan (4t ESO)<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ja fa m\u00e9s de 75 dies des del sobtat tancament de l\u2019institut<\/strong>, i encara continuem amb la incertesa de quan i com podrem tornar-hi, sense una resposta clara, ja que pr\u00e0cticament ens trobem vivint dia a dia.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, s\u00ed que es pot fer balan\u00e7 del que hem sentit aquests \u00faltims dos mesos i mig, i fer-ne un rep\u00e0s acurat no \u00e9s pas senzill, ja que cada poc temps la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem canviava, fent impossible poder aclarir-se amb els sentiments i, sobretot, amb l\u2019esdevenir del curs.<\/p>\n

Inicialment, quan el dia 12 de mar\u00e7 ens deien que no tornar\u00edem a l\u2019institut en dues setmanes, tots vam pensar que seria una petita pausa temporal, que ens permetria relaxar-nos i no haver de seguir les classes de manera exhaustiva, i aix\u00ed va ser, ja que el professorat ens encarregava petits treballs que es podien portar de manera adient i controlada. La incertesa va arribar, per\u00f2, quan tots vam poder preveure que aquesta situaci\u00f3 s\u2019allargaria, com a m\u00ednim un mes m\u00e9s. En aquest moment, el professorat es va comen\u00e7ar a preparar i a manar m\u00e9s feines, de manera que podr\u00edem continuar el curs de manera virtual.<\/p>\n

De bones a primeres, des del meu punt de vista, la idea no era dolenta si es realitzava \u00fanicament de manera temporal. Jo entenia que era la forma m\u00e9s adient de continuar el curs, per\u00f2 tamb\u00e9 creia necessari que un cop torn\u00e9ssim, haur\u00edem de repassar els conceptes que no es poguessin tractar presencialment. Evidentment, la tornada (passats uns dies) ja es veia impossible, i va ser quan realment em vaig comen\u00e7ar a plantejar seriosament si aquesta manera de continuar el curs em permetria assolir conceptes de cara a 2n de batxillerat. La resposta encara no l\u2019he trobat, i evidentment no la trobar\u00e9 fins que em trobi en la situaci\u00f3 de comprovar-ho, d\u2019aqu\u00ed uns 4 mesos. A banda d\u2019aix\u00f2, tamb\u00e9 sorgia la pregunta interna pel rendiment. No era capa\u00e7 d\u2019avaluar si estava rendint al mateix nivell. La meva sensaci\u00f3 era que la meva efici\u00e8ncia havia baixat, per\u00f2 alhora est\u00e0vem donant el temari de manera pr\u00e0cticament m\u00e9s r\u00e0pida del que estava planejat. Aquests pensaments dividits donaven pas a una angoixa que em perseguia durant tot el dia, sumant-se a les molestes notificacions de les aplicacions utilitzades per donar les classes i entregar treballs, provocant que de vegades em fos impossible concentrar-me.<\/p>\n

Tot plegat ens porta a avui, dia 26 de maig, amb un final de curs com mai s\u2019havia viscut, en qu\u00e8 la tercera avaluaci\u00f3 pr\u00e0cticament s\u2019ha convertit en una esp\u00e8cie de distopia acad\u00e8mica. Un trimestre en qu\u00e8 tothom s\u2019ha hagut d\u2019adaptar a noves maneres d\u2019estudi i ensenyament, que evidentment han arribat per quedar-se, espero que amb complementaci\u00f3 d\u2019ensenyament presencial.<\/p>\n

Robert Vera Campillo (1r de batxillerat)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amics, professors, llibres de text… Tot ha quedat pausat de sobte. Sense que pogu\u00e9ssim fer res per frenar a temps. No nom\u00e9s hem hagut de deixar de veure els nostres amics, sin\u00f3 que  tamb\u00e9 hem hagut de canviar completament la nostra … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[383,329,125],"tags":[384,385],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2896"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2896"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2935,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions\/2935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}