{"id":2881,"date":"2020-05-28T17:09:45","date_gmt":"2020-05-28T15:09:45","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2881"},"modified":"2020-09-28T19:58:22","modified_gmt":"2020-09-28T17:58:22","slug":"la-ciutat-proximitat-fisica-i-distanciament-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2881","title":{"rendered":"La ciutat: proximitat f\u00edsica i distanciament social"},"content":{"rendered":"

A prop\u00f2sit del confinament: La ciutat, proximitat f\u00edsica i distanciament social<\/strong><\/p>\n

Em proposa un amic compartir amb els companys del Puig Castellar algunes impressions i pensaments d\u2019aquests dies d\u2019obligada i, necesaria, reclusi\u00f3. Com comen\u00e7ar? S\u00f3n tants els nostres sentiments contraposats i estats d\u2019\u00e0nim canviants en aquests dies; dies que afavoreixen tamb\u00e9 la reflexi\u00f3, que obren nous camins al pensament. El nostre m\u00f3n ha canviat i necessitem repensar-nos, situar-nos de nou en ell.<\/p>\n

Diria que, sobretot els primers dies, m\u2019he sentit amarada d\u2019una sensaci\u00f3 d\u2019estranyesa i d\u2019irrealitat. Embolcallats en la relativa confortabilitat de les nostres cases pod\u00edem verament entrellucar l\u2019horror viscut als hospitals o a les resid\u00e8ncies d\u2019ancians? No hi est\u00e0vem acostumats a aquesta mort massiva i potser encara no ens hi hem acostumat i, tanmateix caldr\u00e0 aprendre a viure amb aquest escreix d\u2019incertesa que no hav\u00edem pas imaginat; inesperada celada que s\u2019abat sobre alguns de nosaltres en l\u2019etapa final de l\u2019exist\u00e8ncia; llavors penso en els joves, s\u2019hi acostumaran a aquest sentiment de fragilitat i vulnerabilitat en un moment de l\u2019exist\u00e8ncia en qu\u00e8 corren delerosos a l\u2019encontre de la vida? I els nens, tendres criatures que en descobrir-nos de nou la infantesa ens han fet albirar en moltes ocasions el futur que ja no viurem per\u00f2 que imagin\u00e0vem seu, com seran ara els seus dies, com protegir-los de les nostres incerteses i pors?<\/p>\n

Ens sent\u00edem protegits i segurs i de sobte hem estat expulsats a la intemp\u00e8rie. De cop i volta, la nostra vida ha canviat. Per salvar-nos, les cases s\u2019han convertit en refugi i la ciutat amb les seves places i carrers ha esdevingut un territori abandonat. La casa i la ciutat s\u2019han convertit en altres. Com no sentir-hi estranyesa? La casa \u00e9s ara el nostre refugi per\u00f2 tamb\u00e9 pres\u00f3, i la ciutat un territori \u201cabsent\u201d del qual ha fugit el batec de la vida.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Mentrestant, els meus pensaments s\u2019esmunyien cap al passat, com a vegades acostumo a fer. Al m\u00f3n antic, la casa i la ciutat havien estat espais de civilitzaci\u00f3 que assenyalaven un dins i un afora, uns l\u00edmits m\u00e9s enll\u00e0 dels quals s\u2019estenia un territori pel qual calia endinsar-se amb una actitud d\u2019alerta, amatents a un atzar incert; i ara, en el nostre m\u00f3n, de forma inesperada, les nostres seguretats s\u2019havien esvanit, a nosaltres per\u00f2, no ens havia calgut abandonar la casa i la ciutat a l\u2019encontre d\u2019all\u00f2 desconegut, el perill s\u2019havia escolat silenci\u00f3s, a les nostres cases, a les nostres ciutats i no l\u2019hav\u00edem vist venir. Immersos en el ritme accelerat d\u2019ocupacions i d\u2019entreteniments de la vida moderna, confiats i enlluernats en les possibilitats, aparentment infinites, de les tecnologies punteres, hav\u00edem oblidat la vulnerabilitat intr\u00ednseca a l\u2019exist\u00e8ncia, i ara la pand\u00e8mia venia a recordar-nos, de manera brutal, els nostres l\u00edmits, la nostra fragilitat.<\/p>\n

Els canvis a la ciutat en aquells primers dies de confinament esperonaven els meus pensaments d\u2019una manera poc definida que tanmateix s\u2019anava articulant al voltant de dos eixos: d\u2019una banda, la casa i la ciutat i d\u2019altra, les difer\u00e8ncies entre comunitat i societat. Un sentiment en principi dif\u00fas desvetll\u00e0 les meves reflexions; en aquells dies del mes de mar\u00e7, amb places i carrers buits, \u00e9rem poques les persones que transit\u00e0vem per la ciutat a fer les compres necess\u00e0ries, i tanmateix, a les botigues o als carrers , hi copsava en les mirades de la gent, en el tracte amable, en la consideraci\u00f3 personal de cadascun de nosaltres, aquell sentiment de comunitat que emergeix en moments especials en mig del tra\u00fct an\u00f2nim de la gent; el darrer cop que havia experimentat aquest sentiment, havia estat a Barcelona, a l\u2019agost de 2017 arran dels atemptats a Les Rambles; recordo el silenci de la gent en la ciutat, tothom parlava com en un murmuri; al metro i a l\u2019autob\u00fas, les persones ens mir\u00e0vem amb un sentiment de reconeixen\u00e7a: aquella ferida ens havia tocat a tots. Ara tamb\u00e9 ens sent\u00edem amena\u00e7ats i indefensos i amb aquest sentiment recuper\u00e0vem de nou el sentit de comunitat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Volia aprofundir-hi en aquests idees esparses tot i que els meus pensaments eren una mica desordenats i vol\u00e0tils; aix\u00ed vaig enfilar el cam\u00ed una mica intu\u00eftivament, sovint eren les paraules les que em portaven,d\u2019unes a les altres, a una nova percepci\u00f3, un punt de vista abans no contemplat; les paraules sempre fan drecera, en els camins del coneixement. No es tractava tant de definir i precisar conceptes com de copsar i entendre els significats que romanen amagats en ells.<\/p>\n

Em va semblar que el concepte de comunitat implicava una relaci\u00f3 de proximitat, de ve\u00efnatge i reconeixement mutu entre les persones que hi pertanyen i que el concepte de persona indicava tamb\u00e9 un car\u00e0cter concret: en la comunitat cada membre \u00e9s alg\u00fa en relaci\u00f3 als altres i d\u2019aqu\u00ed la qualitat org\u00e0nica de tota comunitat, de la qual se\u2019n deriva, probablement, un altre aspecte a considerar: a la comunitat l\u2019\u00e8mfasi recau sobre all\u00f2 com\u00fa i col\u00b7lectiu i, en aquest sentit, al si d\u2019una comunitat les persones es defineixen per la funci\u00f3 o posici\u00f3 que tenen com a membres dins del grup. En una comunitat, l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un o altre dest\u00ed diferent a l\u2019esperat esdev\u00e9 quelcom excepcional per al seus membres; en altres paraules, la idea de llibertat, entesa com a possibilitat d\u2019elecci\u00f3 individual, de bon principi, no hi estaria contemplada. La idea de comunitat implicaria no solament ajuda i cooperaraci\u00f3 al si de la comunitat sin\u00f3 tamb\u00e9 hospitalitat envers els forasters: el rigor de la vida obligava a l\u2019hospitalitat, costum aquest que ha arribat fins a l\u2019\u00e8poca en moltes comunitats camperoles, on, per torn, cada ve\u00ed havia d\u2019acollir \u201cels pobres caminants\u201d.<\/p>\n

Pel que fa al concepte de societat, com abans he dit, provar\u00e9 no tant de donar una definici\u00f3 acad\u00e8mica com d\u2019establir-ne alguns dels elements que la diferenciarien de la comunitat. Al meu parer, en una societat, tot i que \u00e9s molt m\u00e9s que una suma d\u2019individus, s\u2019acabaria imposant el car\u00e0cter m\u00e9s aviat abstracte de la relaci\u00f3 entre els seus components, a difer\u00e8ncia dels trets de proximitat i reconeixen\u00e7a que abans hem destacat en la idea de comunitat. En una societat, de bon comen\u00e7ament, els individus apareixen desposse\u00efts dels seus trets personals i de les seves circumst\u00e0ncies particulars i, per tant, ens s\u00f3n representats com a \u00e9ssers an\u00f2nims; l\u2019anonimat, doncs, seria un tret destacat d\u2019aquesta concepci\u00f3 d\u2019all\u00f2 col\u00b7lectiu. Els individus no vindrien definits en aquest cas per la seva funci\u00f3 dins de la col\u00b7lectivitat sin\u00f3 que serien \u00e9ssers lliures a l\u2019encal\u00e7 del seu propi dest\u00ed.<\/p>\n

Serveixin aquests tempteigs per precisar aquests dos conceptes com una breu introducci\u00f3 per provar a delimitar, ni que sigui prec\u00e0riament, el marc conceptual en qu\u00e8 ens hi haurem de moure. Abans, per\u00f2, enfilem cam\u00ed amb \u201cla casa i la ciutat\u201d.<\/p>\n

La casa (oikos<\/em>) i la ciutat (polis<\/em>) eren els dos \u00e0mbits en qu\u00e8, al m\u00f3n cl\u00e0ssic (Gr\u00e8cia en particular) es teixia i sostenia la nostra condici\u00f3 humana; una i altra compartien, com ja he apuntat, el fet de ser espais civilitzadors, espais on es preservava i perllongava la vida; em sembla, per\u00f2, que la seva articulaci\u00f3 al si d\u2019aquelles societats no es correspon ben b\u00e9 amb el paper que una i i altra exerceixen en les nostres societats; en un principi, podria semblar que la casa correspondria al nostre \u00e0mbit de all\u00f2 privat mentre que la polis<\/em> se situaria en l\u2019\u00e0mbit d\u2019all\u00f2 p\u00fablic; no obstant aix\u00f2, diria que, al m\u00f3n grec, entre la casa i la polis<\/em> existia una continu\u00eftat que, probablement, a les nostres societats s\u2019ha anat diluint. A la societat contempor\u00e0nia, la separaci\u00f3 entre all\u00f2 privat i all\u00f2 p\u00fablic \u00e9s molt marcada i en algunes ocasions podr\u00edem dir que funcionen com \u00e0mbits segregats. Al m\u00f3n cl\u00e0ssic, i en particular al grec, crec veure en la casa un espai preparatori, una mena de llindar necessari abans de l\u2019entrada a la vida p\u00fablica. La casa i la ciutat es complementaven com a espais d\u2019acollen\u00e7a per a l\u2019infant, la casa, i d\u2019aprenentge de la ciutadania, la polis<\/em>.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, m\u2019agrada pensar que en aquell m\u00f3n, la casa i la ciutat compartien un tret que els era inherent, l\u2019hospitalitat, una i altra eren espais que asseguraven empara i auxili; per als grecs, per als romans, tots els \u00e9ssers humans eren o podien ser en algun moment de les seves vides, viatgers, i per tant persones necessitades d\u2019ajuda i protecci\u00f3. Al llat\u00ed, la mateixa paraula, hospes<\/em>, servia per a designar tant al viatger que havia d\u2019hostatjar-se en una casa o ser acollit com a refugiat en una polis<\/em> o en una urbs<\/em>, com a la persona que li donava acollida. El mot hospes<\/em> implicava, doncs, uns vincles de m\u00fatua reconeixen\u00e7a, de reciprocitat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I, com hem comentat anteriorment, l\u2019hospitalitat sol anar unida a la idea de comunitat. Aix\u00ed doncs, la polis<\/em> no solament era una unitat pol\u00edtica, una societat, sin\u00f3 que encara servava dins seu la idea de comunitat, d\u2019hospitalitat deguda a tot viatger\u2026 Hi havia un reconeixement de la humanitat dels altres m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de la polis. \u00c9s clar que tots coneixem les limitacions dels grecs en relaci\u00f3 al mateix concepte d\u2019humanitat, m\u00e9s restrictiu que el nostre, els habitants de cada polis<\/em> s\u2019identificaven en principi amb els de les altres polis<\/em>, en un primer cercle d\u2019humanitat: l\u2019ecumene<\/em>, \u201cla Terra habitada\u201d era l\u2019H\u00e8lade, m\u00e9s enll\u00e0 dels seus confins hi havia altres pobles, designats com a barbaroi<\/em>, estrangers. I a l\u2019interior de la mateixa ecumene<\/em> grega, les dones i els esclaus i els metecs vivien disminu\u00efts tamb\u00e9 en la seva humanitat. Tanmateix, crec que podr\u00edem recuperar el sentit de comunitat i d\u2019hospitalitat de l\u2019antiga polis<\/em> i portar-lo al nostre present per empeltar-lo al cor de la nostra idea d\u2019 humanitat, verament, m\u00e9s eixamplada que la del m\u00f3n cl\u00e0ssic.<\/p>\n

Abans potser, caldria preguntar-se quan es va esvanir aquest sentiment de comunitat? Permeteu una r\u00e0pida passejada pel passat per trobar-ne el trencall de camins que ens condueixen al present.<\/p>\n

Podr\u00edem dir que les societats rurals de les quals procedim \u2014i tamb\u00e9 les ciutats a la seva manera\u2014 conservaren la idea de comunitat fins a l\u2019esclat de la Industrialitzaci\u00f3. Aquesta, en un proc\u00e9s alhora vertigin\u00f3s i dilatat en el temps canvi\u00e0 de soca-rel moltes coses. La producci\u00f3 en cadena i el treball massiu esmicolaren els vincles que nuaven les societats tradicionals malgrat les difer\u00e8ncies i antagonismes socials que hi podia haver.<\/p>\n

La industrialitzaci\u00f3 gener\u00e0 no solament un creixement econ\u00f2mic sostingut, comport\u00e0 tamb\u00e9 una expansi\u00f3 urbana que supos\u00e0 una revoluci\u00f3 en l\u2019estructura i morfologia de les ciutats, tot plegat acabaria produint una \u201crevoluci\u00f3 antropol\u00f2gica\u201d: canviaren els \u00e9ssers humans i les seves formes de vida. El capitalisme necessitava, per a la seva consolidaci\u00f3, individus an\u00f2nims, sotmesos a les lleis d\u2019un mercat impersonal que no solament desqualific\u00e0 els coneixements i habilitats t\u00e8cniques dels antics artesans sin\u00f3 que redu\u00ed cada treballador a mer instrument productiu. Aquesta despossessi\u00f3 d\u2019all\u00f2 hum\u00e0 tindr\u00e0 una s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies que es desplegaran en moltes direccions, algunes de les quals encara perduren. L\u2019afebliment de la idea de comunitat en ser\u00e0, probablement una d\u2019elles.<\/p>\n

L\u2019anonimat dels treballadors, en trencar els vincles que travaven les societats tradicionals, obr\u00ed el cam\u00ed vers una individualitat presentada en els textos dels revolucionaris del XVIII com a condici\u00f3 d\u2019una llibertat que, ultrapassant l\u2019antic marc social i pol\u00edtic, apareixia com un horitz\u00f3 possible per a tots els \u00e9ssers humans. Aquesta llibertat, proclamada com a universal pels pares de les Revolucions del XVIII (ells tamb\u00e9 la necessitaven per legitimar la seva lluita contra els privilegis de les monarquies) acabar\u00e0 deixant a la intemp\u00e8rie a molta gent. Per a molts la seva \u00fanica llibertat ser\u00e0 la d\u2019anar a treballar a les f\u00e0briques per sobreviure. El desarrelament, l\u2019exclusi\u00f3 social i la marginaci\u00f3 ja existien, ara per\u00f2, adquiririen unes altres formes, una despersonalitzaci\u00f3 dels \u00e9ssers humans, dels homes i dones concrets.<\/p>\n

La ciutat fou l\u2019escenari de la major part d\u2019aquests canvis. Aix\u00ed \u201cla ciutat moderna\u201d esdevindr\u00e0 un espai escindit, format per barris de burgesos que buscaven allunyar-se de la mis\u00e8ria i la lletjor per ells generada, del fum i el soroll de les f\u00e0briques, dels habitatges insalubres on malvivien els obrers; la segregaci\u00f3 social, reflectida en l\u2019espai, ser\u00e0 probablement el tret m\u00e9s destacat de la ciutat moderna. En ella, la idea de comunitat ser\u00e0 arraconada, substitu\u00efda ara per la d\u2019una multitud an\u00f2nima d\u2019individus enfrontats en dura compet\u00e8ncia. En aquest context, els treballadors hagueren de recuperar les velles f\u00f3rmules d\u2019ajuda i socors mutu que esdevingueren noves formes de solidaritat i de lluita enfront l\u2019explotaci\u00f3, la despersonalitzaci\u00f3 i deshumanitzaci\u00f3 dels homes redu\u00efts a nua comptabilitat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La complexitat, per\u00f2 de la ciutat moderna, fa que en ella trobem espais on la proximitat f\u00edsica conviu amb el distanciament social. Al centre de les ciutats cosmopolites podem trobar, lluny dels barris exclusius de les classes benestants, espais on el garbuix de la vida es fa m\u00e9s intens, a les places i carrers on conflueixen les vies de comunicacions, a les grans estacions, als suburbans, per\u00f2 tamb\u00e9 als llocs dedicats a l\u2019esbarjo i al divertiment; en aquests indrets trobarem, d\u2019una banda, el fl\u00e2neur<\/em>, el petit burg\u00e8s culte, passejant oci\u00f3s que vagareja per la ciutat fruint de tot all\u00f2 que aquesta li ofereix: caf\u00e8s, botigues, teatres, per\u00f2 tamb\u00e9 jardins i boulevards i, en les hores nocturnes, tavernes, cabarets i altres caus per on transita la bigarrada humanitat que habita la ciutat. El fl\u00e2neur<\/em>, \u201cel pintor de la vida moderna\u201d pot viure en una certa estretor, tanmateix t\u00e9 una certa disponibilitat econ\u00f2mica, un coix\u00ed personal o familiar que li permet viure a recer; el fl\u00e2neur, es mou esperonat per la seva curiositat art\u00edstica o intel\u00b7lectual que el porta a explorar la ciutat a l\u2019encal\u00e7 de la novetat i la sorpresa que el rescati de l\u2019esplin modern; d\u2019alguna manera, hi ha en ell un cert desclassament, la seva figura, per\u00f2, s\u2019allunya dels \u00e9ssers que encarnen l\u2019 exclusi\u00f3 i el desemparament social de la ciutat moderna: el rodam\u00f3n, el vagabund, el clochard<\/em>, criatures expulsades del m\u00f3n productiu i condemnades a viure a la intemp\u00e8rie. Aquesta mis\u00e8ria an\u00f2nima i desemparada que nia en els baixos fons de les ciutats amb els seus persontges desarrelats, com ara els clochards, podria representar, d\u2019alguna manera, la contrafigura del fl\u00e2neur<\/em>.<\/p>\n

Les nostres ciutats no s\u00f3n pas com el Londres victori\u00e0 o el Lyon de les protestes de les sederies, tanmateix no hem d\u2019oblidar que continuem sent hereus d\u2019aquelles ciutats: l\u2019explotaci\u00f3 i la marginaci\u00f3 encara existeixen entre nosaltres. I si gratem una mica en aquesta cara poc amable de la ciutat, les coses es compliquen, s\u2019alletgen; en la ciutat planten el seu cau malfactors que pouen en la marginaci\u00f3 i la mis\u00e8ria per a treure\u2019n guanys i profit, persones perilloses que fan dif\u00edcil la vida i la conviv\u00e8ncia, especialment en alguns barris i zones. La ciutat, doncs, no \u00e9s igual per a tots els seus habitants, els problemes de marginaci\u00f3 i exclusi\u00f3 social, la viol\u00e8ncia i l\u2019agressivitat \u201cvan per barris\u201d com s\u2019acostuma a dir, tot seguint una distribuci\u00f3 que, en gran part, reflecteix la segregaci\u00f3 social i espacial a qu\u00e8 abans al\u00b7lud\u00edem: els barris de les classes benestants solen ser tamb\u00e9 els m\u00e9s tranquils, mentre la conflictivitat i la marginaci\u00f3 \u00e9s present sobretot en els barris m\u00e9s desafavorits i pobres; realitat inc\u00f2moda aquesta, que sovint oblidem o amaguem. A Ciutat Vella hi ha hagut ve\u00efns que en aquests dies han hagut de suportar una conflictivitat que ha afegit desassossec i inquietud al seu confinament. Per qu\u00e8 no pensar alguns dels reptes de les nostres ciutats a partir de Ciutat Vella? En ella, passat i present fan trena, per qu\u00e8 no esbrinar-ne el futur?<\/p>\n

Podr\u00edem contemplar Ciutat Vella com un espai viu del nostre present i alhora com un jaciment d\u2019una pot\u00e8ncia arqueol\u00f2gica extraordin\u00e0ria i actual, no em refereixo ara al m\u00f3n rom\u00e0 i medieval sin\u00f3 al fet que en ella podem esbrinar i resseguir alguns dels aspectes que hem anat esmentant sobre la gran sacsejada urbana que fou el proc\u00e9s industrialitzador i la seva deriva posterior. Aix\u00ed, la seva estructura social encara conserva, malgrat tot el temps que s\u2019ha anat escolant des de l\u2019enderroc de les muralles el 1854, la rica diversitat social de la Barcelona \u201cintramurs\u201d, \u00e9s clar que hi ha hagut moltes transformacions en la ciutat, algunes d\u2019elles relacionades amb les diverses ones d\u2019immigraci\u00f3 que aqu\u00ed s\u2019han anat assentant al llarg del XX i principis del XXI, tanmateix hi ha zones on perduren alguns dels nuclis de la vella Barcelona, gent del barri \u201cde tota la vida\u201d, restes de les classes menestrals i mitjanes \u00e0dhuc professionals que habitaven l\u2019antiga ciutat, o b\u00e9 carrers amb predomini de les classes populars de sempre, sobre aquest teixit s\u2019han anat afegint \u00e0rees amb una elevada poblaci\u00f3 extraeuropea (paquistanesos, magrebins) o b\u00e9 europea i americana lligada a joves professionals o artistes que s\u2019han instal\u00b7lat en alguns del seus barris. Ciutat Vella presenta un mosaic social d\u2019una complexitat extrema, sobretot en relaci\u00f3 al seu redu\u00eft espai, com no pot ser un bon observatori per aprendre\u2019n, de les ciutats, de les seves possibilitats de transformaci\u00f3!<\/p>\n

La varietat de Ciutat Vella es percep tamb\u00e9 en l\u2019habitatge, majorit\u00e0riament cases antigues, respon a diverses tipologies que subtilment marquen la personalitat dels barris, tot i que sovint dins del mateix barri descobrim models d\u2019habitatge molt diferents: des d\u2019 antigues finques \u201cr\u00e8gies\u201d, la majoria del XIX, a immobles m\u00e9s petits en estretes cases entre mitgeres; la diversitat \u00e9s gran i les l\u00ednies divis\u00f2ries, les fronteres interiors, entre barris i fins i tot dins de cada barri s\u00f3n imperceptibles per\u00f2 presents. Hi ha illots tranquils i dos carres m\u00e9s enll\u00e0 els ve\u00efns poden viure \u201cen un infern\u201d. Aix\u00ed, la seva morfologia, edificis, carrers i places, presenta un ventall m\u00e9s variat del que, en un primer moment, ens podria semblar. A tot aix\u00f2 caldria afegir la densitat de la seva trama urbana i la multiplicitat d\u2019usos i funcions que col\u00b7lapsen l\u2019espai. \u00c0dhuc des del punt de vista simb\u00f2lic-social, en ella hi conviuen les representacions m\u00e9s altes de l\u2019ordre pol\u00edtic de la ciutat al costat de nuclis que concentren pobresa, exclusi\u00f3 i marginaci\u00f3 social extremes.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Mentre escrivia he pensat, Ciutat Vella \u00e9s un equilibri fr\u00e0gil i delicat de tantes coses, un ver miracle, que se sost\u00e9 per un fil, per m\u00e9s d\u2019un fil potser , cal per\u00f2 estar-hi amatents! S\u00f3n tants els reptes que s\u2019hi plantegen, que tal vegada podr\u00edem albirar-hi algunes respostes als nostres dubtes i interrogants; precisamente, per tractar-se d\u2019un territori on s\u2019ha condensat tanta vida i tanta hist\u00f2ria, la seva complexitat ens pot ajudar a esguardar millor el present. Repensar, des de Ciutat Vella , la ciutat del segle XXI? Per qu\u00e8 no?<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tantes ciutats dins de Ciutat Vella en aquests dies de confinament! En aquestes l\u00ednies, he volgut fixar-me espai marginal i sovint invisible per a molts de nosaltres, tamb\u00e9 per a mi, que el tinc tant a prop.<\/p>\n

A Ciutat Vella, el nombre de persones que demanen almoina, passavolants o fixos , potser \u00e9s el m\u00e9s elevat de la ciutat, tamb\u00e9 les persones sense casa i ja\u00e7, els que viuen al carrer s\u00f3n molts. En s\u00f3n tants, que acostumo a passar de pressa a frec seu, enfondida en la indifer\u00e8ncia dels vianants, que \u00e9s la meva; cert que en alguna ocasi\u00f3 m\u2019he pogut sentir colpida, en general, per\u00f2, els meus sentiments s\u00f3n de temen\u00e7a, de prevenci\u00f3. Conscient tamb\u00e9 que quelcom de la meva humanitat s\u2019esberla dins meu amb aquesta actitud; admiro les persones que no tenen la meva prevenci\u00f3, que s\u2019acosten compassives i afectuoses, als clochards del barri, els saluden, s\u2019interessen per ells\u2026 mentre jo m\u2019hi veig incapa\u00e7, paralitzada.<\/p>\n

El confinament, \u00e9s clar, ha fet canviar aquesta situaci\u00f3: els clochards<\/em>, les persones sense llar, han quedat sols en aquests carrers estrets i places petites, llavors, com passar al seu costat ignorant la seva pres\u00e8ncia, com no sentir-me interpel\u00b7ada per les seves vides? Al barri hi ha persones que s\u2019ocupen d\u2019ells, la meva responsabilitat, per\u00f2, \u00fanicamente \u00e9s meva. Aix\u00ed, he sabut per la gent de la Comunitat de Sant Egidi, que per a les persones sense llar, la situaci\u00f3 havia estat molt dura, especialment els primers dies del confinament, sols al carrer, sense ve\u00efns i vianants, amb els establiments tancats, el seu desemparament fou encara m\u00e9s gran, la seva vida m\u00e9s incerta. Ara, a poc a poc , el barri va prenent una mica de vida, els ve\u00efns tornem al carrer, hi ha alguns operaris que fan obres en algun casalot i que, en les seves anades i tornades, els saluden, tamb\u00e9 a nosaltres ens saluda un dels clochards de Sant Just, li contesto amblement i segueixo cam\u00ed, \u201cproximitat f\u00edsica i distanciament social\u201d, em dic, em recrimino.<\/p>\n

I probablement ha estat aquesta viv\u00e8ncia la que m\u2019ha emp\u00e8s a escriure, perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil viure a tocar de la mis\u00e8ria i la marginaci\u00f3; em fan por, recel potser, l\u2019esgarriament mental, la manca d\u2019higiene l\u2019alcoholisme\u2026i, en canvi, necessito, necessitem recuperar la nostra humanitat, per sentir les seves vides en les nostres, per ajudar-hi d\u2019alguna manera. Perqu\u00e8 de tot aix\u00f2 en voldria aprendre, treure\u2019n alguna lli\u00e7\u00f3 que ens ajud\u00e9s a millorar la ciutat, millorar la ciutat \u00e9s tamb\u00e9 millorar les nostres vides, les relacions entre nosaltres, fer-la m\u00e9s humana.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A mode de cloenda, algunes consideracions<\/strong><\/p>\n

En primer lloc, la ciutat continua essent per definici\u00f3 el territori on confluixen moltes vides, i precisament, perqu\u00e8 hi ha tanta i tan diversa humanitat, en ella, no sempre \u00e9s senzill i planer comportar-nos compassivament, ser-hi humans . Caldria per\u00f2, entendre aquesta posici\u00f3 de partida no tant com un problema que s\u00ed que ho \u00e9s, sin\u00f3 tamb\u00e9 com una condici\u00f3 de possibilitats: la ciutat genera i afavoreix tota mena de relacions entre uns i altres \u00e9ssers humans, que multipliquen no solament les nostres possibilitats d\u2019aprenentatge i de coneixement, d\u2019esbarjo i de companyonia, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019ajuda i solidaritat. Viure en la ciutat, paradoxalment, ens fa \u2014ens hauria de fer\u2014 m\u00e9s humans.<\/p>\n

D\u2019altra banda, malgrat que no he fet esment de manera expl\u00edcita en aquestes l\u00ednies, s\u00ed que ha estat present el tema de les grans desiguats socials existents en les nostres societats, desigualtas que probablement es mostren amb m\u00e9s cruesa a les ciutats, voldria recoradar que tots els esfor\u00e7os per reduir aquestes desigualtats i per fer una societat m\u00e9s justa en relaci\u00f3 a la distribuci\u00f3 dels recursos i a l\u2019acc\u00e9s als b\u00e9ns haurien de ser condici\u00f3 imprescindible en la millora de les nostres ciutats.<\/p>\n

Tot recuperant de nou el cam\u00ed que he seguit en aquestes l\u00ednies, ara per acabar, voldria centrar-me en alguns dels temes i conceptes que han anat sortint per tal de reformular-los de nou, en una lectura que ens ajud\u00e9s a mirar d\u2019una altra manera el present de les ciutats.<\/p>\n

En relaci\u00f3 a la deshumanitzaci\u00f3 i a l\u2019anonimat de l\u2019individu en la ciutat moderna, si contemplem aquests aspectes en la seva complexitat hi podr\u00edem esbrinar alguns matisos no tant negatius; aix\u00ed, l\u2019anonimat, podria entendre\u2019s com un halo protector, com sin\u00f3, podr\u00edem preservar la nostra intimitat, frec a frec dels altres, sobretot si aquest s\u00f3n molts? Protegir la intimitat esdevindria, doncs, una condici\u00f3 de llibertat enfront de la intromissi\u00f3 dels altres en les nostres vides.<\/p>\n

Per\u00f2 encara podr\u00edem dir-ne m\u00e9s; a la ciutat, un cert grau d\u2019indiferenciaci\u00f3 \u00e9s necessari, al capdavall, la cortesia i les regles del respecte social que tant ajuden i serveixen en el tracte amb els altres, els haur\u00edem de dispensar a tothom, independentment de la seva condici\u00f3 social o personal; malament anir\u00edem si \u00fanicament f\u00f3ssim cortesos amb els amics, coneguts i saludats. El mateix concepte de ciutadania enclou una certa indiferenciaci\u00f3, en origen potser a la polis tots els ciutadans es coneixien, per\u00f2 ja a l\u2019Antiguitat l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019Imperi Rom\u00e0 i l\u2019ampliaci\u00f3 de la ciutadania arreu de l\u2019Imperi no elimin\u00e0 el sentit de reconeixement mutu que t\u00e9 el concepte per\u00f2 s\u00ed que el dot\u00e0 d\u2019una certa abstracci\u00f3 \/indiferenciaci\u00f3, \u00e9sser ciutad\u00e0 marcava l\u2019individu al marge de les seves caracter\u00edstiques personals que, per al cas, eren indiferents.<\/p>\n

Al fil per\u00f2 del concepte de ciutadania voldria recordar alguns aspectes que ens permetrien aquesta nova lectura a la qual ens hem referit. A les nostres societats acostumem a insistir en el concepte de dret i no tant el de deure quan un i l\u2019altre van indestriablement units. Descuidem aix\u00ed la complexitat de vincles que hi ha al seu darrere: la delicada xarxa de drets i deures , \u00e9s a dir de reciprocitat, que genera i sost\u00e9 les relacions socials a les nostres societats, que podr\u00edem resumir en la frase: \u201c els teus drets son les meves obligacions , els meus drets son les teves obligacions\u201d. La grandesa d\u2019aquesta construcci\u00f3 es palesa en el fet que els drets els s\u00f3n reconeguts tamb\u00e9 a aquells que neguen i rebutgen el pacte social impl\u00edcit en aquesta reciprocitat. No se m\u2019acut un exemple m\u00e9s clar d\u2019indiferenciaci\u00f3, bene\u00eft sigui!<\/p>\n

D\u2019altra banda, els problemes i circumst\u00e0ncies que afecten les nostres ciutats i les persones que hi viuen, evidencien la necessitat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del concepte de ciutadania per tal d\u2019eixamplar-lo amb el de persona. Potser a les ciutats, lloc de conflu\u00e8ncia de persones d\u2019or\u00edgens, cultures i circumst\u00e0ncies molts diversos, ens cal avivar i recuperar i el que ja sab\u00edem: tractar els \u00e9ssers humans com a persones i no pas com a individus indiferenciats. Perqu\u00e8 els \u00e9ssers humans, com ja hem dit, necessitem un cert grau de diferenciaci\u00f3, que el nostres origen, la nostra situaci\u00f3 personal i familiar siguin tingudes en compte. Atendre a les difer\u00e8ncies per aspirar a la igualtat, podria semblar contradictori i tal vegada ho \u00e9s\u2026 Aquesta \u00e9s una drecera dif\u00edcil i complicada, conflictiva tamb\u00e9, atendre no vol dir acceptar i assumir sempre les difer\u00e8ncies. Inestable i delicat l\u2019ofici de viure i conviure\u2026<\/p>\n

Hav\u00edem dit, recuperar els conceptes cl\u00e0ssics per tal d\u2019eixamplar el seu significat, abans d\u2019allunyar-me dels conceptes ciutadania \/ persona, \u00e9n les ciutats i m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019elles, les societats del segle XXI haur\u00edem de superar d\u00e9calage entre \u201cdrets dels ciutadans\u201d i \u201cdrets humans\u201d, no vull dir que uns i altres siguin \u201cid\u00e8ntics\u201d en tot, em refereixo al fet que sovint l\u2019acc\u00e9s als drets humans en les nostres societats democr\u00e0tiques ve mediatitzat pel fet de ser o no ciutad\u00e0 del pa\u00eds on et trobes, on vius.<\/p>\n

Repensar la ciutat en el context en qu\u00e8 ho fem hauria d\u2019implicar tamb\u00e9 una nova redefinici\u00f3 i articulaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat. Primer ens referirem a l\u2019espai p\u00fablic i l\u2019espai privat en la ciutat.<\/p>\n

A la ciutat, la proximitat f\u00edsica dels seus habitants \u2014i m\u00e9s en una ciutat tan densa com Barcelona\u2014, ens empeny a imaginar noves maneres d\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic i privat. El continu urb\u00e0 planteja un complicat joc d\u2019equilibri entre l\u2019espai p\u00fablic i l\u2019espai privat. Qualsevulla modificaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic urb\u00e0 genera immediatament canvis en les relacions entre els habitants de la ciutat, canvis que a vegades produeixen conseq\u00fc\u00e8ncies imprevistes on xoquen els interessos i necessitats d\u2019uns i altres dels seus habitants: all\u00f2 que beneficia uns acaba molestant altres, la recuperaci\u00f3 d\u2019un espai per a \u00fas p\u00fablic ha suposat en alguna ocasi\u00f3 la seva apropiaci\u00f3, mals \u00fas i ab\u00fas per part de persones diferents d\u2019aquelles per a les quals s\u2019havia destinat la reforma o recuperaci\u00f3 d\u2019aquell espai p\u00fablic. En aquest sentit, a la ciutat \u00e9s important l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una intermediaci\u00f3 entre els diversos actors urbans. La ciutat hauria de ser territori propici per al pacte i l\u2019acord; es tractaria no tant de defugir el conflicte com de trobar vies per a la seva soluci\u00f3, i aqu\u00ed les dificultats s\u00f3n grans. Les necessitats i els interessos de les persones, grups, institucions que hi conflueixen s\u00f3n a vegades tan diferents i sobretot tan desiguals, uns que tenen molt a oferir i altres tant a necessitar, com \u201cconcertar\u201d tot aix\u00f2, com evitar l\u2019esquin\u00e7ament social? Fer les ciutats m\u00e9s habitables hauria de passar per la consideraci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic com un b\u00e9 com\u00fa, com un espai compartit s\u00ed per\u00f2 no pas privatitzat o mercantilitzat.<\/p>\n

Caldria ara referir-nos a l\u2019habitatge, espai privat s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 dret imprescindible per assegurar els altres drets de la persona. El tema \u00e9s complex i delicat, no hi entrar\u00e9, doncs. Crec, per\u00f2, que l\u2019habitatge requereix un tracte i una cura que vagi molt m\u00e9s enll\u00e0 de les lleis del mercat. Problablement, la ciutat i guanyaria, hi guanyar\u00edem tots.<\/p>\n

En aquesta perspectiva que intenta indagar en la relaci\u00f3 entre l\u2019espai p\u00fablic i el privat a les nostres ciutats, tal vegada la concepci\u00f3 m\u00e9s org\u00e0nica i dialogant que tenien els grecs de la casa i la ciutat ens podria ajudar a explorar noves formes m\u00e9s integradores de l\u2019espai p\u00fablic i l\u2019espai privat a les ciutats del present.<\/p>\n

Per\u00f2 encara no abandonem aquest tema, la pand\u00e8mia ha fet palesa la import\u00e0ncia d\u2019all\u00f2 p\u00fablic i de les seves institucions destinades a preservar la vida de tots al marge de la seva condici\u00f3 social (metges i infermers, personal sanitari, treballadors de les cures han anat m\u00e9s enll\u00e0 del seu treball en una mostra de generositat i d\u2019abnegaci\u00f3 que se n\u2019ha portant moltes vides); d\u2019altra banda, la crisi sanit\u00e0ria per\u00f2 tamb\u00e9 social no solament ha deixat al descobert la nostra vulnerabilitat tamb\u00e9 ha fet emergir el que ja existia, el teixit associatiu i solidari de la ciutat ha estat amatent a ajudar en la desgr\u00e0cia, a pal\u00b7liar la pobresa i la solitud, ha mostrat, en fi, que tamb\u00e9 entre nosaltres batega i \u00e9s viu el sentiment de comunitat. La societat i la comunitat han anat de la m\u00e0 per salvar-nos.<\/p>\n

Aix\u00ed en els moments de crisi, el sentiment de comunitat que ja hi era s\u2019ha fet present en l\u2019esfor\u00e7 de tants voluntaris que han incrementat les capacitats d\u2019actuaci\u00f3 de les associacions i persones que en la ciutat an\u00f2nima i despersonalitzada ajuden habitualment als m\u00e9s pobres i vulnerables. Probablement aquesta \u00e9s una altra lli\u00e7\u00f3 d\u2019aquests dies: la necessitat de fer confluir societat i comunitat per fer una societat m\u00e9s humana. La societat, representada en l\u2019Estat i les seves institucions i serveis p\u00fablics, ha de tenir un paper decisiu per garantir l\u2019atenci\u00f3 a la salut, les cures i l\u2019assist\u00e8ncia als m\u00e9s vulnerables (vellesa, malaltia, discapacitat, pobresa\u2026) per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019acc\u00e9s al coneixement i a la cultura haurien d\u2019estar garantits\u2026perqu\u00e8 \u00e9s de just\u00edcia. El paper de la societat i els seus serveis p\u00fablics, no hauria de suposar la retirada de la comunitat, m\u00e9s aviat tot el contrari, en unes societats tan atomitzades com la nostra, la pres\u00e8ncia de la comunitat, amb les nombroses associacions i iniciatives que treballen a frec de les persones, es fa necess\u00e0ria com a interlocutora i mediadora per nuar la nostra individualitat an\u00f2nima amb la injust\u00edcia i el dolor del mon, que no sempre veiem, no sempre volem veure. Just\u00edcia i humanitat es complementen i enriqueixen.<\/p>\n

I traslladant aquesta idea a les nostres ciutats, voldria una ciutat m\u00e9s humana en la qual societat i comunitat trenessin noves aliances, compaginar potser la llibertat an\u00f2nima de la ciutat cosmopolita enriquida pel sentiment de comunitat que encara alena als nostres barris amb el seu ric teixit associatiu.<\/p>\n

Asunci\u00f3n \u00c1lvarez de Paz (professora jubilada)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A prop\u00f2sit del confinament: La ciutat, proximitat f\u00edsica i distanciament social Em proposa un amic compartir amb els companys del Puig Castellar algunes impressions i pensaments d\u2019aquests dies d\u2019obligada i, necesaria, reclusi\u00f3. Com comen\u00e7ar? S\u00f3n tants els nostres sentiments contraposats … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[380,328,329],"tags":[381,382,330],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2881"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2881"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2936,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2881\/revisions\/2936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}