{"id":2816,"date":"2020-04-22T16:37:53","date_gmt":"2020-04-22T14:37:53","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2816"},"modified":"2020-09-28T19:59:19","modified_gmt":"2020-09-28T17:59:19","slug":"reflexions-sobre-el-confinament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2816","title":{"rendered":"Reflexions sobre el confinament"},"content":{"rendered":"

Quan es va anunciar el tancament de l\u2019institut, el sentiment generalitzat entre l\u2019alumnat va ser d\u2019esbala\u00efment. Passada la sorpresa inicial, molts dels estudiants van alegrar-se amb la perspectiva de quedar-se a casa. Altres, com jo, est\u00e0vem preocupats pel futur desenvolupament de les classes. Fora la que fos la nostra reacci\u00f3, penso que molt pocs imagin\u00e0vem la magnitud dels efectes que aquesta crisi sanit\u00e0ria tindria sobre les nostres vides.<\/p>\n

Aviat va fer-se evident que el tancament de les escoles nom\u00e9s era el principi. La declaraci\u00f3 de l\u2019Estat d\u2019alarma i el posterior enduriment de les mesures del confinament van anar acompanyats de not\u00edcies cada cop m\u00e9s esfere\u00efdores. El nombre d\u2019infectats i v\u00edctimes augmentava vertiginosament, la situaci\u00f3 als hospitals era de col\u00b7lapse, no hi havia prou recursos sanitaris, l\u2019economia es desplomava… Tots aquests factors contribu\u00efen a incrementar la sensaci\u00f3 d\u2019impot\u00e8ncia de la qual estic conven\u00e7uda que tots hem estat v\u00edctimes.<\/p>\n

Al principi vaig penedir-me d\u2019haver infravalorat l\u2019impacte del virus. Com la majoria, soc culpable d\u2019haver-me distanciat del problema, al sentir-lo lluny\u00e0 i, fins i tot, inversemblant. Sovint penso que, si l\u2019any passat alg\u00fa m\u2019hagu\u00e9s dit que hauria de recloure\u2019m a casa a causa d\u2019una pand\u00e8mia mundial el curs que havia de fer l\u2019examen m\u00e9s important de la meva vida fins al moment, me n\u2019hauria rigut. Tanmateix, ni les not\u00edcies ni les declaracions d\u2019experts ens donaven prou indicis del que passaria. El que \u00e9s indubtable \u00e9s que no est\u00e0vem preparats, o almenys tot el que pot estar-se, per fer front a aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Si em preguntessin qu\u00e8 \u00e9s el pitjor del confinament, la meva resposta seria, sens dubte, la incertesa. Potser hi ha qui contestaria la por al contagi, l\u2019aclaparament d\u2019estar tancat a casa… per\u00f2, per a mi, tot aix\u00f2 \u00e9s secundari. No saber si tornarem a l\u2019institut, en quines condicions farem la selectivitat, quan podrem sortir de casa, quan hi haur\u00e0 la vacuna… Aix\u00f2 \u00e9s el que m\u2019angoixa per sobre de tot: no saber qu\u00e8 passar\u00e0. L\u2019\u00fanica certesa que tenim en aquest moment \u00e9s que tots aquests aspectes estan fora de les nostres mans, i que no podem fer res, excepte esperar.<\/p>\n

Crec que, m\u00e9s enll\u00e0 de les terribles conseq\u00fc\u00e8ncies que ha tingut i que tindr\u00e0 aquesta crisi, ens ha fet adonar-nos de la nostra petitesa. La sup\u00e8rbia que moltes vegades demostrem no t\u00e9 cabuda davant d\u2019un problema d\u2019aquestes proporcions, que ens est\u00e0 donant una cruel lli\u00e7\u00f3 d\u2019humilitat.<\/p>\n

Perqu\u00e8 el dest\u00ed, l\u2019atzar, D\u00e9u, o com cadasc\u00fa l\u2019anomeni ens ha posat en aquesta situaci\u00f3, i l\u2019\u00fanic que podem fer \u00e9s gestionar-la tan b\u00e9 com puguem. I, sobretot, mantenir l\u2019esperan\u00e7a. Perqu\u00e8, al cap i a la fi, potser s\u00ed que tinc una altra certesa: la fe dels uns en els altres \u00e9s el que ens far\u00e0 superar aquesta crisi.<\/p>\n

Laia Marcos Ca\u00f1al (2n de batxillerat)<\/p>\n

\"\"<\/a>

Aquests dies l’esperan\u00e7a est\u00e0 representada pel personal sanitari.<\/p><\/div>\n

Llevar-se, fer la rutina del mat\u00ed i anar cap a l’escola era el dia a dia per comen\u00e7ar una altra jornada d’estudi i treball a l’institut amb les amistats. Potser una rutina com qualsevol altra, per\u00f2 una que feia cada dia d’alguna manera productiu i amb alguna cosa a fer: un deure, un treball, alguna xerrada pendent amb els amics. Ara, atesa la situaci\u00f3 que vivim a causa de la quarantena, aquests dies queden difosos i llunyans en la meva ment. La sensaci\u00f3 de no estar gaudint ni aprofitant els dies es queda com una ombra durant aquesta quarantena, causant una estranya enyoran\u00e7a en mi de l’antiga normalitat.<\/p>\n

Llevar-se al mat\u00ed (o al migdia) i posar les not\u00edcies per veure si les coses empitjoren o es mantenen, posar-se a esmorzar intentat agafar la rutina de sempre, revisar correus esperant algun treball o deure dels professors… No sona tan malament al principi, per\u00f2 amb el temps fins i tot el cam\u00ed cap a l’escola en el meu imaginari es torna com un luxe d’abans. Ara, i quan aconsegueixo un moment de solitud a casa meva, les xerrades amb els companys o el fet de veure un altra cosa que no siguin aquestes quatre parets, les aprecio d’una altra forma i penso com mai realment m’havia imaginat qu\u00e8 significaria tenir arravatada aquesta ‘normalitat del dia a dia’. A l’estudiar Hist\u00f2ria no pots evitar intentar posar-te en el dia a dia del que vivia aquella gent, per\u00f2 nom\u00e9s aconsegueixes una caricatura de la sensaci\u00f3 real d’aquell moment. Ara, en una situaci\u00f3 menys exagerada que una guerra per\u00f2 que una altra vegada tots els ve\u00efns compartim, desitjo tornar al temps m\u00e9s senzill i, a la vegada, miro amb por el futur.<\/p>\n

Aguantem!<\/p>\n

Liz N. Ch\u00e9rrez V\u00e9lez (2n de batxillerat)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan es va anunciar el tancament de l\u2019institut, el sentiment generalitzat entre l\u2019alumnat va ser d\u2019esbala\u00efment. Passada la sorpresa inicial, molts dels estudiants van alegrar-se amb la perspectiva de quedar-se a casa. Altres, com jo, est\u00e0vem preocupats pel futur desenvolupament … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[329,332,33],"tags":[330,331,335],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2816"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2816"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2816\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2937,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2816\/revisions\/2937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2816"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2816"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}