{"id":2595,"date":"2019-05-05T17:44:18","date_gmt":"2019-05-05T15:44:18","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2595"},"modified":"2020-05-06T21:37:58","modified_gmt":"2020-05-06T19:37:58","slug":"recuerdalo-tu-y-recuerdalo-a-otros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2595","title":{"rendered":"Recu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros"},"content":{"rendered":"

Recu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros,<\/em>
\ncuando asqueados de la bajeza humana,<\/em>
\ncuando iracundos de la dureza humana:<\/em>
\nEste hombre solo, este acto solo, esta fe sola.<\/em>
\nRecu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros.<\/em><\/p>\n

Luis Cernuda, 1936<\/em><\/p>\n

El Cinquantenari del Puig Castellar ens ve oferint al llarg de tot aquest curs diverses activitats per recordar els anys viscuts a les seves aules, viv\u00e8ncies i aprenentatges, per\u00f2 tamb\u00e9 per mantenir un vincle amb una vocaci\u00f3 i una traject\u00f2ria pedag\u00f2gica. La darrera ocasi\u00f3 la vam tenir el passat 26 d’abril, divendres, quan vam celebrar un acte de mem\u00f2ria hist\u00f2rica en record dels brigadistes internacionals que varen visitar el nostre institut l’11 de novembre de 1996. Aquest acte, organitzat i coordinat per S\u00f2nia Torres, professora de Ci\u00e8ncies Socials, venia a recordar una visita memorable de vint-i-dos brigadistes rusos al nostre institut i, al mateix temps, altres esdeveniments hist\u00f2rics com s\u00f3n l’exili republic\u00e0 i els camps d’extermini sobre els quals hi ha una tradici\u00f3 d’inter\u00e8s i d’estudi al nostre institut.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>

Cotllioure, 23 d’abril de 1992. Professors i alumnes del Puig Castellar al costat de la tumba d’Antonio Machado<\/p><\/div>\n

Potser perqu\u00e8 al llarg dels anys sempre hi ha hagut en el nostre institut professors que han cregut en la necessitat de mantenir viva la mem\u00f2ria dels fets hist\u00f2rics i el sentit que t\u00e9 l’ensenyament com a transmissi\u00f3 d’un legat, durant molts d’anys va estar i \u00e9s habitual l’organitzaci\u00f3 d’excursions a Colliure (per veure la tumba del poeta Antonio Machado, mort a l’exili), a Belchite (per recordar episodis de la Guerra civil)<\/a>, a Argelers (per con\u00e8ixer aquest camp de concentraci\u00f3)<\/a>, etc., o l’organitzaci\u00f3 de confer\u00e8ncies i exposicions sobre\u00a0l’exili republic\u00e0 i els camps d’extermini.<\/a><\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>

Belchite, mar\u00e7 de 1995<\/p><\/div>\n

Acte de mem\u00f2ria hist\u00f2rica: exposici\u00f3 i homenatge en record dels brigadistes internacionals, l’exili republic\u00e0 i les v\u00edctimes dels camps d’extermini<\/strong><\/p>\n

Emmarcat en els actes commemoratius del Cinquantenari del Puig Castellar<\/a>, el passat divendres 26 d’abril de 2019, va tenir lloc l\u2019Acte de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica en record dels Brigadistes Internacionals, l’exili republic\u00e0 i els camps d’extermini. L’acte va comen\u00e7ar amb la inauguraci\u00f3 d’una exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica i documental de l\u2019exili Republic\u00e0 (1939-1945) a c\u00e0rrec del president de l\u2019ARMHER, Enrique Urraca de Diego,.i Miquel \u00c1ngel Cuello M\u00e1rquez.<\/p>\n

Posteriorment, el director de l\u2019Institut, Carles Gil Farr\u00e9, va dirigir unes paraules als assistents de la comunitat educativa que omplien la sala d\u2019actes i un agra\u00efment als ponents convidats, donant pas a la coordinadora de l\u2019acte, la professora S\u00f2nia Torres, qui va recordar la pres\u00e8ncia dels Brigadistes Internacionals a Santa Coloma l’any 1996, i l\u2019esperada i emotiva rebuda dels vint-i-dos brigadistes russos al nostre institut abans de mostrar unes imatges in\u00e8dites\u00a0d’aquella trobada, amb els Brigadistes Vlassi i Valentina, entre d\u2019altres, acompanyats per la cap de servei de comunicaci\u00f3 de l’Ajuntament de Santa Coloma, Dori Morillo.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019acte va continuar amb la presentaci\u00f3 d\u2019Antonio Rodr\u00edguez Celada<\/a>, Catedr\u00e0tic de Literatura Anglesa, Nord-americana i Canadenca en la Universitat de Salamanca des de principis dels vuitanta. Des de finals dels noranta coordina el Grup de Recerca de les Brigades Internacionals que es dedica a la selecci\u00f3, traducci\u00f3 i difusi\u00f3 de l\u2019obra d\u2019escriptors i historiadors que varen tenir un paper molt important durant la Guerra Civil espanyola. Actualment director de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cArmas y Letras\u201d, referent per a cr\u00edtics i historiadors. Entre les seves publicacions en destaquen:\u00a0Los brigadistas de habla inglesa y la guerra civil espa\u00f1ola<\/em> (2006); Los Internacionales: English Speaking Volunteers in the Spanish Civil War<\/em> (2009); Con la pluma y el fusil: Corresponsales y brigadistas brit\u00e1nicos en la Guerra Civil espa\u00f1ola<\/em> (2010); Boadilla. Edici\u00f3n cr\u00edtica de Esmond Romilly<\/em> (2011); La prensa brit\u00e1nica y la Guerra Civil espa\u00f1ola<\/em> (2013); El libro de la XV Brigada<\/em> (2019).<\/p>\n

\"\"<\/a>

D’esquerra a dreta, Enrique Urraca de Diego, Sonia Subirats Silvestre, Antonio Rodr\u00edguez Celada, S\u00f2nia Torres i Carles Gil<\/p><\/div>\n

A continuaci\u00f3 va intervenir la Dra. Sonia Subirats Silvestre, nascuda a M\u00e8xic DF, (1954), filla i neta d\u2019exiliats catalans. Els seus avis, ja durant la Dictadura de Primo de Rivera, han de marxar a Fran\u00e7a i no retornen fins el 1934. Durant la guerra el seu avi va lluitar en les mil\u00edcies de la columna \u00abLos Aguiluchos\u00bb de la FAI i el seu pare va estar en la 26\u00e0 Divisi\u00f3 (excolumna Durruti). En acabar la guerra el 1939 han de sortir de nou a l\u2019exili de Fran\u00e7a, on tant l’avi com el pare de Sonia varen estar internats en el camp d\u2019Argel\u00e9s-sud-Mer. M\u00e9s tard es van trobar tots a Bordeus i varen marxar a l\u2019exili de M\u00e8xic amb en el vaixell \u00abLe Mexique\u00bb. Els pares de Sonia es van con\u00e8ixer durant la travessia del vaixell. \u00c9s Doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Barcelona amb la tesi Escuelas y autogesti\u00f3n<\/em>\u00a0(1983). […] Resident a Barcelona des de l\u2019any 2001, \u00e9s la Presidenta la l\u2019\u00abAssociaci\u00f3 de Fills i Nets de l’Exili Republic\u00e0\u00bb. Responsable de la creaci\u00f3 de dues Webs que recullen les entrevistes amb fills i nets de l\u2019exili republic\u00e0 espanyol. Coautora, amb Aida Albert, del Documental \u00abDesde el silencio, exilio republicano en el norte de \u00c1frica\u00bb, Barcelona, 2011. \u00c9s la creadora de la Web \u00abBarcos del exilio\u00bb<\/a>, recerca actual que ens ha presentat com a prim\u00edcia al nostre institut.<\/p>\n

Per acabar el torn de pon\u00e8ncies va intervenir Enrique Urraca de Diego, nascut a Barcelona (1946), fill de militants de la CNT<\/a> que varen lluitar en la Guerra Civil contra l\u2019aixecament militar franquista. El 1958 (quan tenia 12 anys) tota la seva fam\u00edlia es va exiliar a Fran\u00e7a per la persecuci\u00f3 policial que patia el seu pare, i on al cap d\u2019un temps varen obtenir l\u2019estatus de refugiats pol\u00edtics. Va viure a Fran\u00e7a fins el 1989, quan per motius laborals torn\u00e0 a Barcelona, on resideix des d\u2019aleshores. Familiar de Joan de Diego Herranz, membre de les mil\u00edcies antifeixistes i lluitador del Front d\u2019Arag\u00f3 i de Madrid en la Guerra Civil, exiliat a Fran\u00e7a des del 1939, va formar part del primer comboi dels deportats espanyols al camp d\u2019extermini nazi de Mauthausen. Amb ell Enrique hi va conviure durant 10 anys i va con\u00e8ixer de primera m\u00e0 els horrors de la Deportaci\u00f3. Joan de Diego va jugar un paper molt important en els processos contra els criminals de Mauthausen i per la preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria junt amb Montserrat Roig. Des del 2003 es dedica a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, ha estat membre de l\u2019Amical de Mauthausen fins el 2005, any que va fundar l\u2019ARMHER (Associaci\u00f3 per la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de l\u2019Exili Republic\u00e0), tamb\u00e9 \u00e9s col\u00b7laborador del Memorial Democr\u00e0tic de Catalunya i d\u2019altres entitats memorialistes. Enrique \u00e9s el digne continuador de la lluita per la preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que iniciaren els seus pares i familiars.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A continuaci\u00f3 es va projectar Nuit et brouillard\u00a0<\/em>(Nit i boira), una pel\u00b7l\u00edcula realitzada el 1955 per Alain Resnais<\/a>, sobre els camps de concentraci\u00f3 i extermini nazis. El t\u00edtol fa refer\u00e8ncia a un decret de desembre de 1941 que determinava l\u2019extermini immediat dels opositors al nazisme confinats en els camps de concentraci\u00f3. Impactant en les imatges, serena en el llenguatge i colpidora en els raonaments, mant\u00e9 plenament vigent el seu sentit com a den\u00fancia de l\u2019horror de l\u2019extermini. Per\u00f2, sobretot, formula un seguit de reflexions i preguntes prou necess\u00e0ries en el present: la indifer\u00e8ncia col\u00b7lectiva davant la brutalitat o el perill de creure que all\u00f2 que succe\u00ed en els camps d\u2019extermini \u00e9s cosa d\u2019un passat lluny\u00e0, d\u2019un pa\u00eds concret i que no pot tornar a esdevenir. Europa ja ha conegut les conseq\u00fc\u00e8ncies del feixisme i, malgrat aix\u00f2, aquest retorna emparant-se en l\u2019oblit i disfressat de solucions demag\u00f2giques a preocupacions i pors en temps de crisi. Recordar \u00e9s, m\u00e9s que mai, necessari.<\/p>\n

Finalment una representaci\u00f3 del grup d\u2019alumnes de l\u2019estada al Memorial de Buchenwald<\/a> de 2018, Olaya Cano, Elena Rodr\u00edguez, Maria Ure\u00f1a, Laura Jim\u00e9nez, Ir\u00e8nia L\u00f3pez i Laia Llabr\u00e9s, varen presentar l\u2019experi\u00e8ncia viscuda en aquest viatge amb la projecci\u00f3 d\u2019un v\u00eddeo documental i la lectura del \u00abDiari d\u2019una estada a Buchenwald\u00bb, amb textos de S\u00f2nia Torres, Antoni Aguilar, Ir\u00e8nia L\u00f2pez, Pol Melera i Marina Tovar, i dibuixos d\u2019Olaya Cano i Paula Tovar.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Els protagonistes de l’estada a Buchenwald 2018<\/p><\/div>\n

L\u2019estada al Memorial de Buchenwald \u00e9s un projecte anual de mem\u00f2ria hist\u00f2rica que organitza l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, conjuntament amb el professorat implicat dels instituts de la ciutat, i que aquest 2018 ha arribat a la desena convocat\u00f2ria.<\/p>\n

L\u2019alumnat hi participa de forma volunt\u00e0ria i en aquesta convocat\u00f2ria des del primer moment hi va haver una implicaci\u00f3 total dels participants, entre els quals hi havia una bona representaci\u00f3 del Puig Castellar.<\/p>\n

El preparatius del viatge i les primeres reunions varen comen\u00e7ar el mes de juny en l\u2019Espai de la Pau del Mas Fonollar, amb les presentacions, l\u2019intercanvi d\u2019interessos i els projectes. Al setembre es varen dur a terme dues activitats d’aproximaci\u00f3 a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la deportaci\u00f3 republicana i l\u2019holocaust: una visita a l\u2019Amical de Mauthausen; i una trobada a Santa Coloma amb Antonina Rodrigo, testimoni extraordinari i vivencial de l\u2019exili espanyol. Premonici\u00f3 de la immersi\u00f3 en la hist\u00f2ria que ens portaria la tant esperada arribada a Buchenwald, amb una estada de l\u20191 al 6 d\u2019octubre de 2018. Un viatge del qual ens emport\u00e0rem una motxilla ben carregada de records. Una aut\u00e8ntica experi\u00e8ncia vital, plena de sensacions colpidores, sentiments a flor de pell, evocacions inesborrables, que hem volgut expressar en un v\u00eddeo testimoniatge, i recollir en forma de diari d\u2019una estada a Buchenwald, amb el comprom\u00eds adquirit de la transmissi\u00f3 dels horrors dels feixismes perqu\u00e8 mai m\u00e9s es tornin a repetir.<\/p>\n

01\/10\/2018
\nDilluns 1 d\u2019octubre ens vam reunir a la pla\u00e7a de la Vila a primera hora del mat\u00ed per anar a l\u2019aeroport. Est\u00e0vem nerviosos, emocionats i amb moltes ganes d\u2019arribar. Mentre l\u2019avi\u00f3 sobrevolava Europa es va incrementar la nostra il\u00b7lusi\u00f3. En arribar a Frankfurt, per fer honor al nom de la ciutat, ens vam menjar un Frankfurt mentre esper\u00e0vem el nostre tren. A pesar de que aquell va ser un dia dedicat nom\u00e9s al transport vam tenir temps per agafar confian\u00e7a i con\u00e8ixer-nos millor entre nosaltres. Quan vam arribar a l\u2019estaci\u00f3 de Weimar vam poder donar un primer cop d\u2019ull a la ciutat. A mesura que l\u2019autob\u00fas que ens portava a Buchenwald pujava, no par\u00e0vem de preguntar-nos com seria el camp de concentraci\u00f3, com serien les nostres habitacions i si estar\u00edem molt a prop del camp. Quan finalment v\u00e0rem arribar, conegu\u00e9rem a la que seria la nostra guia\/traductora durant l\u2019estada, la Pamela. Ens varen assignar les habitacions i v\u00e0rem baixar a sopar a les sis de la tarda!. Despr\u00e9s v\u00e0rem tenir una petita reuni\u00f3 per presentar-nos i v\u00e0rem compartir el que esper\u00e0vem d\u2019aquell viatge i les nostres preguntes i inquietuds. Tamb\u00e9 vam escollir dues fotografies, una que ens record\u00e9s el que nosaltres creiem que era un camp de concentraci\u00f3 i una altra que ens sorprengu\u00e9s, i les v\u00e0rem comentar. Aquella reuni\u00f3 ja va ser el comen\u00e7ament d\u2019una experi\u00e8ncia que ens faria reflexionar sobre el passat, sobre el present, sobre el futur i sobre nosaltres mateixos. Per acabar el dia v\u00e0rem anar a una sala d\u2019esbarjo per jugar al futbolin i al ping-pong, i an\u00e0rem a dormir ja ben fosc…<\/em><\/p>\n

02\/10\/2018<\/p>\n

Dimarts v\u00e0rem visitar la ciutat de Weimar<\/a>. All\u00e0 v\u00e0rem comen\u00e7ar un recorregut pel centre hist\u00f2rics de la ciutat, fent especial atenci\u00f3 en el elements culturals i en els esdeveniments del temps del nacionalsocialisme alemany. L\u2019estaci\u00f3 va ser la primera parada, en els primers anys, els presoners destinats al camp de concentraci\u00f3 arribaven en tren fins all\u00e0 i despr\u00e9s pujaven a peu fins a Buchenwald. Aquesta \u00e9s una primera evid\u00e8ncia que mostra el coneixement per part del poble del que estava passant. A continuaci\u00f3 v\u00e0rem baixar fins l\u2019antiga sucursal de la SS, un edifici de grans dimensions, era imponent a la vista i alhora semblava capa\u00e7 d\u2019ocultar molts secrets. Passant per la Buchenwaldplatz, trob\u00e0rem el monument commemoratiu d\u2019Ernst Th\u00e4lmann<\/a>, membre del Partit Comunista d\u2019Alemanya que va estar empresonat durant onze anys i finalment va ser afusellat en el camp de concentraci\u00f3 de Buchenwald. V\u00e0rem continuar baixant fins el Gauforum, ara pla\u00e7a de Jorge Sempr\u00fan, un escriptor i pol\u00edtic que, despr\u00e9s de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Par\u00eds i va lluitar amb la resist\u00e8ncia contra l\u2019Alemanya Nazi. En aquella pla\u00e7a, Hitler solia donar els seus discursos des d\u2019un alt balc\u00f3.<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s ens v\u00e0rem acostar a una pla\u00e7a davant del teatre nacional, on hi havia l\u2019est\u00e0tua de Goethe<\/a> i Schiller<\/a>, dues de les figures liter\u00e0ries m\u00e9s emblem\u00e0tiques d\u2019Alemanya. Ambd\u00f3s havien viscut i varen morir en aquesta ciutat. V\u00e0rem continuar cap a l’hotel Elephant i despr\u00e9s amb una visita a les presons de les SS, edificis de la Gestapo que havien estat constru\u00efts reaprofitant construccions existents. Dins de l\u2019espai de la pres\u00f3 hi havia una exposici\u00f3 de l\u2019Alemanya nazi i el camp de concentraci\u00f3. Les SS estava plena espies, de persones infiltrades que es jugaven la vida per la resist\u00e8ncia antifeixista, com va ser el cas de les telefonistes, assassinades pels que havien estat els seus propis companys.<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s de dinar v\u00e0rem visitar la casa on havia viscut Friedrich Schiller, escriptor amb una vida curta i dif\u00edcil, que va morir de tuberculosi el 1805. Les obres de Schiller van ser tergiversades per Hitler per recolzar els ideals del Partit Nacionalsocialista. Per\u00f2, en el moment en qu\u00e8 una de les seves obres va atacar les idees nazis, Hitler va intentar esborrar tota evid\u00e8ncia de la seva exist\u00e8ncia. Va ser gr\u00e0cies als presoners de Buchenwald que van replicar l\u2019escriptori de Schiller i als habitants de la ciutat que varen amagar l\u2019original, que aquest emblem\u00e0tic moble es va salvar, i ha perdurat al llarg dels anys.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

03\/10\/2018
\nAvui dimecres hem estat tot el dia a les instal\u00b7lacions del camp de concentraci\u00f3 de Buchenwald. Al mat\u00ed hem visitat les ru\u00efnes del que un dia varen ser les vil\u00b7les dels oficials dels SS, la cantera i la pres\u00f3 del camp, per\u00f2 tamb\u00e9 hem descobert l’important paper que va tenir la m\u00fasica, ja que donava als presoners que tenien el privilegi de poder-la practicar com una mena de “llibertat” moment\u00e0nia.<\/em><\/p>\n

A la tarda hem visitat a fons les restes dels edificis que queden a l’interior del camp, com l’entrada, on trobem la famosa frase: “Jedem das seine” (a cadasc\u00fa el que es mereix); els crematoris i els fonaments de les barraques.<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s hem fet un homenatge a les v\u00edctimes amb lectures i interpretacions musicals amb flautes travesseres. Tot seguit hem visitat el museu del memorial.<\/em><\/p>\n

Per acabar, hem anat a veure on es troben situades les fosses comunes utilitzades durant l’exist\u00e8ncia del camp oficial sovi\u00e8tic n\u00famero 2.<\/em><\/p>\n

Ha estat un dia molt interessant i productiu, per\u00f2 alhora intens i dur, on hi ha hagut una gran explosi\u00f3 d’emocions i de sentiments.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

04\/10\/2018
\nDijous hem anat a la ciutat d\u2019Erfurt,<\/a> la capital de l\u2019estat de Tur\u00edngia situada al peu del tur\u00f3 de Buchenwald, per visitar una pres\u00f3 de la Stasi i con\u00e8ixer millor la hist\u00f2ria de la RDA. Vam estar una estona recorrent el carrers, i ens aturem davant d\u2019una pla\u00e7a que recorda on abans es reunia la gent per escoltar a Hitler, per\u00f2 que ara \u00e9s un centre comercial, fins a arribar a l\u2019antiga pres\u00f3 de la Stasi, on passarem tot el mat\u00ed. El nostre guia, el Max, ens anava explicant tot all\u00f2 que hav\u00edem de saber sobre l\u2019\u00e8poca de la RDA i, encara que est\u00e0vem cansats perqu\u00e8 la nit anterior no hav\u00edem pogut dormir gaire, la visita va ser molt interessant. Ens va impressionat sobretot la zona de les cel\u00b7les amb terribles mesures de seguretat i les normes asfixiants que imposaven als presoners.<\/em>
\n En sortir v\u00e0rem anar a la pla\u00e7a de la Catedral on hi havia una fira, ens qued\u00e0rem all\u00e0 a dinar i v\u00e0rem tenir temps lliure per con\u00e8ixer una mica la ciutat, pujar a les atraccions de la fira i fer algunes compres.<\/em><\/p>\n

A la tarda v\u00e0rem anar a visitar una antiga sinagoga jueva, que s\u2019havia conservat durant la Segona Guerra Mundial perqu\u00e8 la Gestapo no sabia que existia, i ja al vespre agaf\u00e0rem el transport de tornada al camp de Buchenwald.<\/em><\/p>\n

Una jornada molt intensa i, com cada nit, despr\u00e9s de sopar v\u00e0rem tancar la nit amb una petita trobada, on pogu\u00e9rem fer una posada en com\u00fa, reparadora i emocionant, compartint tot all\u00f2 que hav\u00edem apr\u00e8s.<\/em><\/p>\n

05\/10\/18
\nAvui divendres, com de costum, ens hem aixecat ben d’hora per aprofitar al m\u00e0xim el darrer dia d\u2019estada i prendre l’autocar cap al Memorial del camp de concentraci\u00f3 de Mittelbau-Dora, que depenia del camp d\u2019extermini de Buchenwald fins el 1943.<\/em>
\n En arribar, i despr\u00e9s de situar-nos en el marc hist\u00f2ric, v\u00e0rem visitar el t\u00fanels subterranis on els treballadors for\u00e7ats fabric\u00e0vem els m\u00edssils V1 i V2, amb els quals es bombardejava la ciutat de Londres durant la Segona Guerra Mundial. Nom\u00e9s entrar, i tenint en compte la gran quantitat de roba que port\u00e0vem, ens va sorprendre la baixa temperatura, 8\u00baC de temperatura constant. L\u2019elevada humitat feia que al cap de deu minuts el fred fos ja insuportable. Ens aterria nom\u00e9s de pensar les degradants condicions que els presoners havien de suportar all\u00e0, obligats a dormir en les galeries laterals dels t\u00fanels, amuntegats, sense higiene, pr\u00e0cticament sense menjar, on les malalties s\u2019hi multiplicaven i la mortaldat va ser enorme, amb una esperan\u00e7a de vida entre dotze i catorze setmanes. Per aquesta terrible situaci\u00f3 el t\u00fanel rebia el nom de \u00abForat negre\u00bb.<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s de sortir dels t\u00fanels, ens varen projectar unes colpidores imatges de l’alliberament del camp quan varen arribar els soldats americans.<\/em>
\n Per acabar, v\u00e0rem fer una visita als exteriors del camp, on hi havia el b\u00fanquer o pres\u00f3, l\u2019Appellplatz o pla\u00e7a central on es feia el recompte de presoners, i l\u2019antic crematori. Anant cap el crematori hi havia un monument amb una placa en record de les v\u00edctimes. Ens corpr\u00e8n de comprovar la diversitat de nacionalitats dels m\u00e9s de 15.000 deportats en aquest camp, entre els quals hi va haver republicans catalans.<\/em><\/p>\n

06\/10\/18
\nHa arribat el dia de la tornada a casa… Despr\u00e9s d’una jornada sencera de viatge amb diferents mitjans de transport -autocars, estacions de tren, aeroports-, i els petits inconvenients de qualsevol llarg viatge, finalment hem arribat a Barcelona.<\/em>
\n L’experi\u00e8ncia del viatge ens ha deixat empremta. Hem sortit refor\u00e7ats i enriquits tant culturalment com en els nostres vincles personals. La barreja de sensacions i emocions que em compartit ens ha unit, ens ha obert la ment, ens ha acostat a la veritat del que va succeir realment en un per\u00edode hist\u00f2ric i uns fets que mai m\u00e9s haurien de tornar a repetir-se, i que ben segur que no oblidarem mai.<\/em><\/p>\n

Es va acabar amb un torn de preguntes obert als assistents i escoltant l\u2019himne del Puig Castellar.<\/a><\/p>\n

S\u00f2nia Torres Planells
\n26\/04\/2019<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros, cuando asqueados de la bajeza humana, cuando iracundos de la dureza humana: Este hombre solo, este acto solo, esta fe sola. Recu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros. Luis Cernuda, 1936 El Cinquantenari del Puig … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[336,350],"tags":[312,314,276,313,311],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2595"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2595"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2610,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions\/2610"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}