{"id":2555,"date":"2019-02-18T23:44:39","date_gmt":"2019-02-18T21:44:39","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2555"},"modified":"2019-02-19T11:08:36","modified_gmt":"2019-02-19T09:08:36","slug":"si-la-natura-es-la-resposta-quina-era-la-pregunta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2555","title":{"rendered":"Si la natura \u00e9s la resposta, quina era la pregunta?"},"content":{"rendered":"

Els professionals de l’ensenyament saben que el pati d’un centre educatiu \u00e9s, com altres espais escolars, un aula oberta: un lloc per jugar, per conviure i per aprendre. Un espai amable on a l’hora de l’esbarjo o en altres moments del dia els nois i noies, a m\u00e9s de fer esport, conversen i aprenen sense adonar-se’n.\u00a0<\/em><\/p>\n

Al nostre institut tenim un pati on, gr\u00e0cies a la gran varietat d’arbres (uns 80, de 28 esp\u00e8cies diferents) i plantes, s’hi poden veure tots els canvis estacionals de la natura, ja que n’hi ha de fulla caduca i d’altres de fulla perenne. \u00c9s emocionant, per exemple, la transformaci\u00f3 de les moreres al llarg de l’any, des que els comencen a sortir els brots verds a la primavera fins que van engroguint a la tardor:\u00a0<\/em><\/p>\n

A l’arbre hi ha una fulla
\nque ja est\u00e0 a punt de caure
\ni l’\u00faltim raig del dia,
\nque ho sap,
\nencar la daura.
\n Josep Carner<\/a><\/p>\n

A m\u00e9s ara, des del passat 13 de febrer, que vam celebrar un nou acte del\u00a0Cinquantenari del Puig<\/a> Castellar<\/a>, el nostre pati s’ha enriquit amb dues noves pres\u00e8ncies que semblen dialogar entre s\u00ed i amb l’entorn: una olivera d’uns cinquanta anys de vida i una escultura de ferro, obra de Miguel \u00c1ngel Para, home polifac\u00e8tic, d’Arts (pintura, escultura…) i Ci\u00e8ncies (Biologia), antic alumne de l’Institut Puig Castellar i actualment professor a l’Institut Ramon Berenguer de la nostra ciutat. L’acte, que va comptar amb la pres\u00e8ncia i les paraules de salutaci\u00f3 i d’esperan\u00e7a de l’alcaldessa, N\u00faria Parlon, i de Montserrat Domingo, directora dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, va estar presentat per Carles Gil, director del nostre l’institut, i va aplegar un bon grup d’alumnes i d’amics (antics alumnes, professors, pares i mares de l’AMPA…). Si a la p\u00e0gina\u00a0Descoberta de l’olivera i l’escultura del Cinquantenari<\/a>, podeu veure i llegir un reportatge fotogr\u00e0fic i literari de l’acte, aqu\u00ed donem unes paraules explicatives de l’escultor sobre la seva obra, per animar a comentar-la totes les persones que la vegin i es preguntin pel seu significat.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>

N\u00faria Parlon (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet), Miguel \u00c1ngel Para (autor de l’escultura) i Carles Gil (director de l’Institut Puig Castellar)<\/p><\/div>\n

Art i natura: Si la natura \u00e9s la resposta, quina era la pregunta?<\/strong><\/p>\n

Jorge Wagensberg<\/a> (Barcelona, 1949-2018) va ser professor de F\u00edsica a la Universitat de Barcelona, divulgador cient\u00edfic i director durant quinze anys de CosmoCaixa, persona amb grans inquietuds per a diferents disciplines del coneixement: art, ci\u00e8ncia, filosofia i especialment interessat en la complexitat de la natura. Va escriure un petit llibre d\u2019aforismes titulat Si la natura \u00e9s la resposta, quina era la pregunta?,\u00a0<\/em>on b\u00e0sicament el que fa \u00e9s introduir-nos en el principi de la incertesa i l\u2019atzar que observava en la realitat, la vida, el coneixement i la civilitzaci\u00f3. \u00c9s un llibre ple de reflexions des de molts punts de vista sobre la precarietat en qu\u00e8 es situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 per tal de donar explicacions a tot all\u00f2 que ens envolta. Resulta molt interessant el paral\u00b7lelisme que estableix entre art, ci\u00e8ncia i natura. L\u2019art i la ci\u00e8ncia com a formes de coneixement que intenten donar respostes a preguntes formulades de manera i metodologies diferents, per\u00f2 al cap i a la fi que interroguen a la natura, si voleu, al M\u00f3n.
\nL\u2019art com tota la cultura \u00e9s \u201cartifici\u201d que conviu amb la Natura (que \u00e9s pura Realitat) i curiosament els humans estem constitu\u00efts per les dues coses; som alhora natura i cultura, natura que es pregunta sobre si mateixa. I aquesta operaci\u00f3 la podem fer perqu\u00e8 els humans som animals de pensament simb\u00f2lic capa\u00e7os de donar significat a all\u00f2 que inicialment no ho t\u00e9. Davant d\u2019un quadre podem fer la seg\u00fcent pregunta: aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? I puc dir, una tela plena de colors. Per\u00f2 si faig la pregunta: Aix\u00f2 qu\u00e8 significa?, <\/em>la cosa es complica perqu\u00e8 he de fer una jugada mental, deixar de veure una tela plena de color i comen\u00e7ar a donar significat a all\u00f2 que estic veient.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L’escultura de Miguel \u00c1ngel Para i l’olivera del Cinquantenari<\/p><\/div>\n

Aquestes transmutacions simb\u00f2liques s\u00f3n molt interessants quan fas conviure natura, posem per cas l\u2019olivera del pati de l\u2019Institut, amb un artifici, una escultura de ferro que cont\u00e9 un interrogant. Qui interroga? Quina \u00e9s la pregunta? Potser \u00e9s la natura? O potser som nosaltres els que interpel\u00b7lem?<\/p>\n

\"\"<\/a>

Plantejant preguntes, cercant respostes…<\/p><\/div>\n

Com a professor de Biologia em trobo amb moltes preguntes formulades per alumnes que intueixen la gran complexitat del m\u00f3n que ens envolta. Preguntes de dif\u00edcil resposta o de cap resposta que fan emmudir i recon\u00e8ixer que no hi ha resposta v\u00e0lida i que has de viure i conviure amb moltes incerteses. Molts dels meus alumnes s\u2019enfaden quan els hi dic que la natura no ent\u00e9n de raons; som nosaltres que les hi posem.
\nEn aquest sentit col\u00b7locar una olivera i al costat un interrogant no \u00e9s m\u00e9s que formular una pregunta on la frase no \u00e9s llenguatge escrit. Per\u00f2, atenci\u00f3, l\u2019interrogant s\u00ed forma part del llenguatge. Tornem a la dualitat: natura-cultura i si voleu a la conviv\u00e8ncia natura i cultura. Tamb\u00e9, per qu\u00e8 no? Realitat i artifici.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L’olivera del cinquantenari, un arbre emblem\u00e0tic<\/p><\/div>\n

A l\u2019Institut Puig Castellar, on vaig estudiar fa un bon grapat d\u2019anys, aquest tipus de preguntes ja em rodaven pel cap, potser, sense la concreci\u00f3 en qu\u00e8 les pots fer quan ja ets gran. Per\u00f2 encara que fossin prec\u00e0ries, intu\u00eftives, b\u00e0siques, hi eren i les formulava al professorat. Poc a poc vaig anar descobrint que tots plegats viv\u00edem la mateixa incertesa i que potser \u00e9s aquesta la condici\u00f3 que amb els anys has d\u2019assumir. Com adolescent amb certa rebel\u00b7lia, i com adult amb serenor i amb els instruments necessaris que ens aporta la cultura.<\/p>\n

Miguel \u00c1ngel Para<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els professionals de l’ensenyament saben que el pati d’un centre educatiu \u00e9s, com altres espais escolars, un aula oberta: un lloc per jugar, per conviure i per aprendre. Un espai amable on a l’hora de l’esbarjo o en altres moments … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[304],"tags":[307,306],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2555"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2555"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2555\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2572,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2555\/revisions\/2572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}