{"id":2535,"date":"2019-01-16T22:48:12","date_gmt":"2019-01-16T20:48:12","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2535"},"modified":"2020-05-06T11:48:37","modified_gmt":"2020-05-06T09:48:37","slug":"grama-50-anys-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2535","title":{"rendered":"Grama, 50 anys despr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

El passat mes de desembre, la biblioteca Salvador Cabr\u00e9-Singuerl\u00edn es va omplir amb part de la gran fam\u00edlia \u201cgramera\u201d per celebrar el cinquantenari de l\u2019aparici\u00f3 de la hist\u00f2rica revista Grama<\/em>. Va ser pr\u00f2piament el gener de 1969 quan sortia a la llum el primer n\u00famero, despr\u00e9s de tres anys de reunions i proves. Hi va haver diverses propostes de nom (L\u2019Antena<\/em>, La Tusa<\/em>…). Va guanyar Grama<\/em>, nom que aplega el top\u00f2nim de la ciutat i l\u2019herba menuda i pertina\u00e7 que rebrota en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s adverses.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Primer n\u00famero (gener, 1969)<\/p><\/div>\n

La pres\u00e8ncia f\u00edsica de la revista, la diversitat de continguts i l\u2019\u00fas \u2014encara que molt t\u00edmid\u2014 del catal\u00e0 ja en portada van donar des del primer moment la imatge de projecte ambici\u00f3s, d\u2019una veu s\u00f2lida nascuda per resistir. Les lletres de caixa del nom, les de marcar els embalatges (grosses, contundents, molts personals) han tingut la for\u00e7a d\u2019un logotip, una imatge de marca. L\u2019est\u00e8tica, tant del disseny de portades com la compaginaci\u00f3 (muntatge) va ser des del principi un valor important a la revista, reconeguda i valorada tamb\u00e9 en aquest sentit, i l\u2019allunyava de la imatge d\u2019un butllet\u00ed m\u00e9s o menys acurat, com eren llavors moltes publicacions no professionals.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Portada del Che, motiu de sanci\u00f3 administrativa<\/p><\/div>\n

Grama<\/em> va aplegar sota el paraigua protector de les Parr\u00f2quies de Santa Coloma (propiet\u00e0ries de la cap\u00e7alera) nois i noies inquiets socialment, alguns ja militants de partits pol\u00edtics i de plataformes socials i pol\u00edtiques transversals (llavors clandestins), o de la JOC<\/a> (moviment cristi\u00e0 obrerista i progressista, nascut a B\u00e8lgica, molt est\u00e8s per les parr\u00f2quies de zones obreres en els anys 60 i 70). Hi havia gent del \u201cpoble\u201d i gent dels barris, professionals diversos i joves estudiants i treballadors, fot\u00f2grafs autodidactes i dibuixants compromesos, aspirants a periodista i, amb el temps i per imposici\u00f3 legal, periodistes amb carnet professional. Cal fer un inc\u00eds per remarcar el valor personal dels periodistes que s\u2019embarcaven en la direcci\u00f3 de mitjans com Grama<\/em> o que cedien el seu carnet professional. Aquest fet, habitual en la premsa comarcal i de barris de l\u2019\u00e8poca, els podia reportar grav\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies com la inhabilitaci\u00f3 per exercir la professi\u00f3, multes, i fins i tot pres\u00f3. Malgrat la duresa del panorama pol\u00edtic i de les sancions que tot sovint queien, molts periodistes, artistes, arquitectes i altres professionals de prestigi, advocats inclosos, solien col\u00b7laborar amb aquests mitjans modestos i valents.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Portada n\u00fam. 47 (nov. 1972)<\/p><\/div>\n

Es pot dir el mateix dels entrevistats. Escriptors, artistes, esportistes, etc., reconeguts ens concedien una bona estona i, molt sovint ens obrien les portes del seu estudi o de casa seva, sorpresos i, per qu\u00e8 no dir-ho, impressionats que un parell de \u201ccr\u00edos\u201d de 18 o 20 anys d\u2019un \u201cbarri\u201d que no sabien ni on parava els fessin un interviu tan seri\u00f3s i tan ben preparat. I que els retratessin tan b\u00e9 (algun d\u2019aquells \u201cnanos\u201d avui \u00e9s un fot\u00f2graf de gran prestigi). Els qu\u00e8iem simp\u00e0tics per la nostra barreja de seriositat, admiraci\u00f3 i ingenu\u00eftat. I no s\u2019havien de posar en gu\u00e0rdia com davant els periodistes dels mitjans importants.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Johan Cruyff i Charly Rexach van ser entrevistats per Grama<\/p><\/div>\n

Tot i que la pres\u00e8ncia de les dones no era nombrosa, fet habitual en aquells anys en diversos \u00e0mbits, a Grama<\/em> n\u2019hi va haver des de l\u2019inici a la redacci\u00f3, algunes en posicions clau de la revista com la pr\u00f2pia direcci\u00f3, la sotsdirecci\u00f3, la redacci\u00f3 en cap i la gesti\u00f3.
\nVa ser una escola de periodisme de la qual van sorgir noms destacats de la premsa, del fotoperiodisme i de l\u2019humor gr\u00e0fic, aix\u00ed com diversos professionals en altres \u00e0mbits com l\u2019ensenyament, les arts gr\u00e0fiques, la socioling\u00fc\u00edstica i la gesti\u00f3. Escola que es va forjar doblement: en la pr\u00f2pia redacci\u00f3 de la revista i en les corresponsalies dels diaris barcelonins, copades pr\u00e0cticament per membres de Grama,<\/em> que transmetien gaireb\u00e9 a diari la realitat colomenca, feta aquells anys de lluites i reivindicacions de tota mena: asfaltat i enllumenats de carrers, ambulatori, escoles, transports i accessos a Barcelona, mercat a Singuerl\u00edn, zones verdes, equipaments esportius… i tamb\u00e9 pels drets de la dona, contra l\u2019atur i els abusos laborals, pels drets dels discapacitats i dels grups socials vulnerables, per les llibertats democr\u00e0tiques, pels drets de Catalunya, per l\u2019amnistia dels presos pol\u00edtics, etc.<\/p>\n

\"\"<\/a>

El n\u00famero de King Kong (1972) recollia els d\u00e8ficits de la ciutat<\/p><\/div>\n

Grama<\/em> ha estat la veu dels ve\u00efns de Santa Coloma, l\u2019altaveu de les seves lluites i el recull dels mil i un temes que els podien interessar, la transmissora del diagn\u00f2stic dels d\u00e8ficits ciutadans i tamb\u00e9 dels plans que podien rehabilitar-la, cronista dels canvis socials i pol\u00edtics dels anys en qu\u00e8 es va publicar. No va \u201cviure\u201d gaires anys, nom\u00e9s catorze, per\u00f2 aquesta durada era inusual i heroica tant per la vertiginosa \u00e8poca, 1969- 1983: tardofranquisme, transici\u00f3 i primers anys de la democr\u00e0cia, com per les circumst\u00e0ncies de la pr\u00f2pia revista (censura, multes i querelles \u2014patides per tots els mitjans cr\u00edtics\u2014 m\u00e9s el fet de no ser un mitj\u00e0 professional durant gaireb\u00e9 tota la seva traject\u00f2ria, amb l\u2019intent d\u2019esdevenir professionalitzat els darrers anys).<\/p>\n

\"\"<\/a>

Portada de novembre de 1978 (F. Artigau), n\u00famero dedicat al Pla Popular<\/p><\/div>\n

La revista va contribuir de manera decisiva a la cohesi\u00f3 d\u2019una Santa Coloma desgavellada, que se sentia despersonalitzada i maltractada, com tantes poblacions i barris que havien passat del m\u00f3n rural al suburbi en molt poques d\u00e8cades. Aquella Santa Coloma de mala fama va anar guanyant en autoestima i orgull de ciutat lluitadora plantejant necessitats que unien el centre amb els barris, els colomencs d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Cartells d’Antonijoan (esquerra) i de Joma (dreta) per fer nous subscriptors<\/p><\/div>\n

Els reportatges i entrevistes dedicades a la Santa Coloma hist\u00f2rica van donar a con\u00e8ixer el passat, la traject\u00f2ria, els espais, les tradicions i fets culturals, els personatges i les entitats de la Santa Coloma ancestral, van refor\u00e7ar vincles en compartir-ne coneixement i estima i van refor\u00e7ar lluites com la recuperaci\u00f3 del riu Bes\u00f2s, la preservaci\u00f3 de la Serra de Marina i de Can Zam, la recuperaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic (la torre Balldovina i entorn estaven en ru\u00efnes), la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica (llavors no tan valorada), etc.<\/p>\n

\"\"<\/a>

S’aborden les dures seq\u00fceles de la transformaci\u00f3 colomenca<\/p><\/div>\n

A finals dels 70 i principis dels 80 es normalitza la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 a l\u2019escola i va creixent en els mitjans de comunicaci\u00f3. Recordem que la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica arrenca a Catalunya a l\u2019escola Rossell\u00f3-P\u00f2rcel, antiga f\u00e0brica Casadesport, ubicada al barri del Fondo.<\/p>\n

Creix tamb\u00e9 a Grama<\/em> l\u2019\u00fas del catal\u00e0 i sovintegen les entrevistes a escriptors i intel\u00b7lectuals. El n\u00famero 200 recull una entrevista al poeta Miquel Mart\u00ed i Pol<\/a>, qui regal\u00e0 a Grama<\/em> la prim\u00edcia de publicar el seu conegut poema “Ara mateix”.<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>

Mart\u00ed i Pol, entrevistat el 1980<\/p><\/div>\n

Vist en perspectiva, Grama<\/em> \u00e9s el gran llibre d\u2019hist\u00f2ria colomenca d\u2019una \u00e8poca, amb temes que encara resulten vigents, i per als qui vam tenir la immensa sort de ser-hi en algun moment, va ser una escola de vida i de formaci\u00f3, i una etapa irrepetible de les nostres vides.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Diversitat de temes en un especial d’estiu<\/p><\/div>\n

Els qui vulguin saber-ne m\u00e9s o vulguin recordar fets i gent, poden consultar un projecte que consta de 12 cap\u00edtols audiovisuals i un quadern en paper, tamb\u00e9 penjat en format digital, realitzat per Josep Pitarque (Gramenet TV), i un equip col\u00b7laborador:
\nGRAMA 50 ANYS DESPR\u00c9S . Una experi\u00e8ncia ins\u00f2lita de periodisme popular (1969-1983)<\/a><\/p>\n

Agustina Rico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat mes de desembre, la biblioteca Salvador Cabr\u00e9-Singuerl\u00edn es va omplir amb part de la gran fam\u00edlia \u201cgramera\u201d per celebrar el cinquantenari de l\u2019aparici\u00f3 de la hist\u00f2rica revista Grama. Va ser pr\u00f2piament el gener de 1969 quan sortia a … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[124],"tags":[337,302],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2535"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2535"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2535\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2554,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2535\/revisions\/2554"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2535"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2535"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2535"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}