{"id":2417,"date":"2018-11-11T13:02:43","date_gmt":"2018-11-11T11:02:43","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2417"},"modified":"2020-05-06T12:00:38","modified_gmt":"2020-05-06T10:00:38","slug":"al-voltant-dexpiacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2417","title":{"rendered":"Al voltant d’Expiaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Expiaci\u00f3<\/em>, de Ian McEwan<\/p>\n

\u201cBenvolguda senyoreta Morland, faci\u2019s c\u00e0rrec de la naturalesa tan terrible de les sospites que ha madurat.\u201d<\/p>\n

El llibre comen\u00e7a amb una cita de la novel\u00b7lista Jane Austen en qu\u00e8 ja es planteja el fet que precipitar\u00e0 el drama a Expiaci\u00f3<\/em>: la dist\u00e0ncia entre la veritat i la suposici\u00f3, el testimoni responsable o l\u2019afirmaci\u00f3 temer\u00e0ria\u2026 I les conseq\u00fc\u00e8ncies vitals i morals que se\u2019n deriven.<\/p>\n

La literatura com a fet vital<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>

Fotograma de la pel\u00b7l\u00edcula Sense and Sensibility (Sentit i sensibilitat o Seny i sentiment) (1995), basada en la novel\u00b7la hom\u00f2nima (1811) de Jane Austen<\/p><\/div>\n

Austen (1775-1817) va retratar la vida de fam\u00edlia de la classe mitjana rural il\u00b7lustrada anglesa i la psicologia i els problemes d\u2019aquelles noies que mai no van tenir les oportunitats que tenen Cec\u00edlia i Briony, ni per \u00e8poca ni per situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Va escriure una primera novel\u00b7la, L’Abadia de Northanger<\/em> (1818),d\u2019on est\u00e0 extreta l\u2019esmentada cita, per\u00f2 l\u2019obra va ser la darrera de les seves a apar\u00e8ixer. Com la novel\u00b7la que escriur\u00e0 i reescriur\u00e0 Briony al llarg de la seva vida i conclour\u00e0 a la vellesa, L\u2019Abadia de Northanger<\/em> va ser una obra p\u00f2stuma de l\u2019autora.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Cee llegeix Clarissa (1748), de Samuel Richardson<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a>

Robbie havia comprat El amante de Lady Chatterley (1928) al Soho de sotam\u00e0<\/p><\/div>\n

La literatura, en forma de lectura, d\u2019escriptura, de novel.la, de teatre, de diari, de representaci\u00f3, d\u2019afany de publicaci\u00f3, de professi\u00f3 i de passi\u00f3, \u00e9s un dels \u201cpersonatges\u201d clau d\u2019Expiaci\u00f3<\/em>. I tamb\u00e9 com una forma d\u2019acte de contrici\u00f3. Briony entra al m\u00f3n dels adults com a “voyeur\u201d accidental i com a lectora volunt\u00e0ria d\u2019una nota quan feia de \u201ccorreu\u201d. Paral\u00b7lelament, la seva vocaci\u00f3 d’escriptora s\u2019aferma i pren un vol ambici\u00f3s, adult, a partir de les experi\u00e8ncies viscudes en aquell t\u00f2rrid dia d\u2019estiu de 1935.
\nLa seva germana Cec\u00edlia se submergeix sense un gran entusiasme en les p\u00e0gines de Clarissa, hist\u00f2ria d\u2019una jove dama<\/em> (1748), novel.la epistolar escrita por Samuel Richardson. \u00c9s una de les obres m\u00e9s llargues en llengua anglesa ja que voreja el mili\u00f3 de paraules. Malgrat la seva extensi\u00f3, va gaudir d\u2019un gran \u00e8xit, com Pamela o la virtut recompensada<\/em> (1740), del mateix autor. Richardson, moralista prerom\u00e0ntic, autor de novel\u00b7les sentimentals, \u00e9s un precursor de l\u2019an\u00e0lisi psicol\u00f2gica dels personatges.
\nGran lector, Robbie tenia el projecte d\u2019estudiar Medicina i creia que seria un bon metge perqu\u00e8 havia llegit. Com a font inspiradora en la seva futura professi\u00f3, es referia a la novel.la del segle XIX.<\/p>\n

\"\"<\/a>

C\u00f2mic de Germano Giorgiani a partir de la novel\u00b7la del mateix t\u00edtol d’Emile Zola<\/p><\/div>\n

\u00c9mile Zola (1840-1902), pare del Naturalisme franc\u00e8s, recull a les seves novel\u00b7les la part m\u00e9s fosca de l\u2019\u00e0nima humana. Pulsions irrefrenables, malalties i deformitats, desequilibris emocionals i mentals, originats en l\u2019alcoholisme dels ancestres i transmesos gen\u00e8ticament. Creu en la missi\u00f3 social del novel\u00b7lista com a \u201cmetge\u201d que assenyala les malalties socials perqu\u00e8 la societat es pugui regenerar.<\/p>\n

Robbie Turner era premi extraordinari en els estudis de literatura anglesa a Cambridge. Havia llegit recentment L\u2019amant de Lady Chatterley<\/em>, de D.H.Lawrence. Considerada una novel\u00b7la escandalosa per la llibertat amb qu\u00e8 es plasmen les relacions amoroses i sexuals, el llibre va estar prohibit al Regne Unit i als Estats Units. Publicada a Flor\u00e8ncia el 1928, no aparegu\u00e9 al Regne Unit fins al 1960. Planteja la difer\u00e8ncia de classe social entre la parella protagonista, paral\u00b7lela a la que es d\u00f3na a Expiaci\u00f3: dona de classe alta i home d\u2019origen treballador. La feina (en el cas de Robbie, la feina de la seva mare), l’habitatge, i tamb\u00e9 els estudis Robbie, depenen de la fam\u00edlia de la dona. Com a L’amant de Lady Chatterley<\/em>, Expiaci\u00f3<\/em> exposa la desigualtat social com a generadora d\u2019inseguretat i tensi\u00f3 en la parella i apunta una certa \u201clluita de classes\u201d (Robbie havia militat un cert temps al Partit Comunista)en les actituds de diversos personatges, singularment en la senyora Tallis, Emily, que no ent\u00e9n la protecci\u00f3 del seu marit sobre Robbie i que accepta sense cap dubte la versi\u00f3 que el fa culpable de l\u2019agressi\u00f3 a Lola.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Universitat de Cambridge, on estudien Cec\u00edlia i Robbie. Briony hi renunciar\u00e0<\/p><\/div>\n

Cec\u00edlia \u00e9s universit\u00e0ria, fet molt minoritari entre les dones de la seva \u00e8poca. La Universitat de Cambridge admetia alumnat femen\u00ed des de 1869 i els atorgava una titulaci\u00f3 equivalent a una llicenciatura en Humanitats per\u00f2 fins al 1947 les dones no van ser alumnes amb plena igualtat.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Casa d’estil Robert Adam<\/p><\/div>\n

Un ambient de solidesa i tradici\u00f3<\/strong>
\nLa resid\u00e8ncia de la fam\u00edlia Tallis era una construcci\u00f3 de Robert Adam (1728 \u2013 1792), l\u2019arquitecte angl\u00e8s m\u00e9s important de la seva \u00e8poca, que influ\u00ed de manera decisiva en l\u2019arquitectura anglesa i americana. Estava voltada d\u2019un gran parc i d\u2019uns espessos boscos . El pas del temps i les successives reformes dels Tallis havien anat canviant la fesomia de la casa i de l\u2019entorn. Dispersa la fam\u00edlia, la transformaci\u00f3 final de la casa en hotel eliminar\u00e0 l\u2019encant rom\u00e0ntic d\u2019alguns espais.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Templet de l\u2019illa, constru\u00eft a l\u2019estil de Nicholas Revett (1721\u20131804), arquitecte i arque\u00f2leg, especialitat en les ru\u00efnes gregues. \u201cEra prou a la vora de l\u2019aigua, edificat en una riba emergent, per projectar un reflex interessant al llac.\u201d<\/p><\/div>\n

Un objecte \u00fanic, valu\u00f3s i delicat, apareix en diversos moments de la novel.la. Com a \u201csupervivent\u201d d\u2019una guerra, com a desencadenant de la passi\u00f3 i al final fet miques, com a s\u00edmbol de la desfeta en part familiar i en part moral dels Tallis: una porcellana de J. G. H\u00f6rold.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Porcellana de Meissen<\/p><\/div>\n

Johann Gregor H\u00f6roldt, pintor de porcellana i director de la f\u00e0brica alemanya de Meissen (1723-1731). Una pe\u00e7a d\u2019aquest artista, amb motius xinesos, era un record molt preuat de l\u2019oncle Clem. L\u2019oncle havia mort poc abans de l\u2019armistici de la Primera Guerra Mundial i la delicada pe\u00e7a de museu havia \u201csobreviscut\u201d mil avatars.<\/p>\n

\u201cTenia una bona ra\u00f3 per sobreviure\u201d<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>

Sortir de la pres\u00f3 per anar a la guerra<\/p><\/div>\n

Assetjat per la fam i pels bombardejos, ferit, Robbie mant\u00e9 amb els seus companys l’esperan\u00e7a de sobreviure i de comen\u00e7ar una nova vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Expiaci\u00f3 mostra la cruesa de l\u2019espera del rescat de les tropes aliades a la ciutat portu\u00e0ria francesa de Dunkirk (Dunkerque)<\/p><\/div>\n

L\u2019anomenada Batalla de Dunkirk va ser una operaci\u00f3 que enfront\u00e0 els Aliats i Alemanya. Va consistir en la defensa de la poblaci\u00f3 i l\u2019evacuaci\u00f3 d\u2019uns 300.000 soldats entre maig i juny de 1940. En el rescat hi van intervenir naus i embarcacions de tota mena, inclosos remolcadors, iots i fins i tot flota pesquera de poblacions de la costa i les illes del sud d\u2019Anglaterra.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L\u2019aviaci\u00f3 alemanya bombardejava amb els Junkers Ju 87 o Stuka<\/p><\/div>\n

.El Junker 87, avi\u00f3 bombarder en picat estrenat el 1935, va entrar per primer cop en combat a la Guerra Civil Espanyola, prenent part en la Legi\u00f3 C\u00f3ndor. Un dels seus trets caracter\u00edstic era el bramar de la sirena que portava incorporada, bram conegut com a \u00abtrompeta de Jeric\u00f3\u00bb. Era un dels s\u00edmbols m\u00e9s potents del desplegament militar alemany a la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Memorial de la Batalla de Dunkirk<\/p><\/div>\n

Com ha mostrat la hist\u00f2ria, les guerres s\u00f3n un gran laboratori d\u2019experimentaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, m\u00e8dica, log\u00edstica i tamb\u00e9 aliment\u00e0ria. I una enorme font de negoci.
\nLa xocolata, un valu\u00f3s component en la raci\u00f3 dels soldats. Aixecava la moral i era una r\u00e0pida font d\u2019energia. No havia de ser una temptaci\u00f3 sin\u00f3 un suport. El sabor era secundari, nom\u00e9s havia de tenir m\u00e9s bon gust que les patates bullides.<\/p>\n

\"\"<\/a>

La xocolata, un valu\u00f3s component en la raci\u00f3 dels soldats<\/p><\/div>\n

El su\u00eds Philippe Suchard va ser el pioner a introduir un cacau barat i soluble com a substitut del caf\u00e8 a l\u2019ex\u00e8rcit su\u00eds cap a 1870. El tamb\u00e9 su\u00eds Theodor Tobler (inventor del Toblerone) (1908) i el fabricant de caramels nord-americ\u00e0 Frank Mars (creador dels M&M i del Milky Way, 1923), van ser noms destacats en la investigaci\u00f3 de productes de xocolata destinats a les tropes. Les barretes havien de ser molt energ\u00e8tiques, pesar poc i resistir les altes temperatures.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Les xocolatines tenen un alt valor simb\u00f2lic en temps de guerra, com ha mostrat sovint el cine<\/p><\/div>\n

Marshall, el jove amic milionari de Lle\u00f3, el germ\u00e0 gran, \u00e9s un emprenedor enginy\u00f3s en temps de guerra. Les barretes de xocolata Amo en els paquets alimentaris dels soldats faran multiplicar la seva fortuna. Lord Marsall i lady Marsall \u2013Lola-, la seva esposa, s\u00f3n una parella t\u00e8rbola i equ\u00edvoca, amb trets macbethians. S\u00f3n el triomf de la vida pr\u00e0ctica i amoral. Ell, suposat violador i mecenes honorable; ella amb trets de Lolita \u2013el nom no \u00e9s casual-, v\u00edctima d\u2019agressi\u00f3 sexual, casada amb l\u2019agressor, poderosa i encara coqueta octogen\u00e0ria.<\/p>\n

\u201cPensava que s’afegia a l\u2019esfor\u00e7 de la guerra\u201d<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>

Florence Nightingale (1820-1910)<\/p><\/div>\n

Florence Nightingale \u00e9s la precursora de la infermeria professional moderna. Va adquirir fama per l\u2019efectivitat de les seves cures a ferits en la Guerra de Crimea (1853-1856). Dona de fe molt arrelada, creia en la for\u00e7a inspiradora de D\u00e9u en la seva comesa. Fund\u00e0, per\u00f2, la primera escola laica d\u2019infermeria del m\u00f3n. Se l’anomenava \u201cla dama de la l\u00e0mpada\u201d, pel costum d\u2019efectuar rondes nocturnes per atendre els seus pacients. Va inspirar Henri Dunant, fundador de la Creu Roja, guardonat amb el primer Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb el pol\u00edtic pacifista franc\u00e8s Fr\u00e9d\u00e9ric Passy, l\u2019any 1901.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Infermeres de guerra<\/p><\/div>\n

El \u201cpur m\u00e8tode Nightingale\u201d \u00e9s el sistema que regeix l\u2019escola-hospital on treballen les infermeres de guerra. La Briony i la Cec\u00edlia podrien estar representades per les joves infermeres de les fotografies. Briony, estudiant en pr\u00e0ctiques, volenterosa, autocr\u00edtica i sacrificada, no oblida conrear la seva passi\u00f3 i ambici\u00f3 liter\u00e0ria. Cec\u00edlia arrib\u00e0 a infermera cap de sala. En la realitat, o en la imaginaci\u00f3 de la seva germana?<\/p>\n

\"\"<\/a>

Virginia Woolf (1882-1941), escriptora avantguardista i feminista, era una font inspiradora per a Briony<\/p><\/div>\n

Briony havia llegit tres vegades Les Ones<\/em> (1931). La impressi\u00f3 d\u2019aquesta lectura i les viv\u00e8ncies com a infermera seran crucials per a la futura novel\u00b7lista: \u201ccreia que s\u2019estava produint una gran transformaci\u00f3 en la naturalesa humana i que nom\u00e9s la ficci\u00f3, una nova classe de ficci\u00f3, podia capturar l\u2019ess\u00e8ncia del canvi\u201d.<\/p>\n

L’expiaci\u00f3 final<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>

Imperial War Museum de Lambeth (Londres)<\/p><\/div>\n

Briony, gran i malalta, treballa a la biblioteca del Museu de la Guerra. Fa consultes i es documenta perqu\u00e8 la part sobre la contesa b\u00e8l\u00b7lica que apareix a la novel\u00b7la que est\u00e0 escrivint sigui perfecta, com sempre li ha agradat tot a ella. No es permet ni una m\u00ednima errada, ni una expressi\u00f3 militar incorrecta, ni una gorra que no hi correspongui\u2026 La mateixa cura que ha tingut al respecte el novel\u00b7lista Ian McEwan, qui en els agra\u00efments fa constar aquesta mateixa instituci\u00f3 muse\u00edstica sobre la guerra.<\/p>\n

Novel\u00b7lista consagrada, Briony porta tota la vida escrivint i reescrivint una mateixa obra, i ara l\u2019est\u00e0 acabant amb noms reals, com una forma de p\u00fablica expiaci\u00f3. Per\u00f2 sap que, com L\u2019Abadia de Northanger<\/em>, de Jane Austen, haur\u00e0 de ser una novel\u00b7la p\u00f2stuma, encara que per diferents motius. Apareixer\u00e0 quan hagi mort el trio (lord i lady Marshall i ella mateixa) que va cometre \u201cel crim\u201d que marc\u00e0 la vida de Robbie i, de retruc, la de tots els que l\u2019envoltaven.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Barri de Bloomsbury (Londres)<\/p><\/div>\n

\u201cEl taxi ha fet drecera pels carrers de Bloomsbury, per davant la casa on el meu pare va viure despr\u00e9s del seu segon matrimoni, i per davant del pis on jo vaig viure i treballar tots els anys cinquanta. M\u00e9s enll\u00e0 de certa edat, un viatge per la ciutat esdev\u00e9 inc\u00f2modament reflexiu. Les adreces dels morts s\u2019apilonen (…) Un dia jo tamb\u00e9 provocar\u00e9 un moment de reflexi\u00f3 en algun passatger que passi amb taxi.”<\/p>\n

\"\"<\/a>

Waterloo Bridge, la vista de Londres preferida de Briony<\/p><\/div>\n

La contempla com una mena de comiat des del taxi, cam\u00ed de la festa d\u2019aniversari que li ha preparat la seva fam\u00edlia: el que queda dels seus germans i cosins,i la promesa de futur en les noves generacions. Retrobament com un cercle que es tanca, a l\u2019antiga casa familiar, convertida en un hotelet amb encant. Els m\u00e9s joves li tenen preparada una sorpresa.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Commedia dell’Arte. Enamorats<\/p><\/div>\n

Aix\u00ed es tanca la hist\u00f2ria, amb Les desventures d\u2019Arabella:\u00a0<\/em>\u201cHi va haver un crim. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi va haver els amants\u201d.<\/p>\n

Pot la literatura expiar la culpa? Pot esborrar el dolor i la mort? No ho pot fer. Per\u00f2, com en un conte, pot fer feli\u00e7os els enamorats abans que les cendres de l\u2019oblit esborrin els seus noms.<\/p>\n

Agustina Rico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Expiaci\u00f3, de Ian McEwan \u201cBenvolguda senyoreta Morland, faci\u2019s c\u00e0rrec de la naturalesa tan terrible de les sospites que ha madurat.\u201d El llibre comen\u00e7a amb una cita de la novel\u00b7lista Jane Austen en qu\u00e8 ja es planteja el fet que precipitar\u00e0 … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[289,290],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2417"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2417"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2417\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2449,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2417\/revisions\/2449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}