![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/M\u00e0rius-Sampere.jpg\")
<\/a><\/p>\nL\u2019any 2003, l\u2019Institut va organitzar unes jornades sobre Poesia i educaci\u00f3<\/a>. Professors, editors, estudiosos i poetes es van aplegar, a la crida del Puig Castellar, per reflexionar sobre el gust per la poesia i com fer-lo viure en l\u2019\u00e0mbit escolar. Vam tenir el goig i el privilegi de comptar amb la pres\u00e8ncia i les reflexions del poeta M\u00e0rius Sampere, una de les veus liter\u00e0ries m\u00e9s importants de les darreres d\u00e8cades en llengua catalana i un dels poetes m\u00e9s reconeguts com a mestre per diferents generacions de poetes actuals.<\/p>\n Com a presentaci\u00f3 del poeta, vaig escriure aquest text que ara, a poques dates de la seva mort, recullo:<\/span><\/p>\n “Ja fa molts anys, a Santa Coloma hi havia un fot\u00f2graf que retratava casaments, nens i nenes de primera comuni\u00f3, xicots que feien el servei militar, grups familiars per al carnet de fam\u00edlia nombrosa… Era un home molt ros, de celles espesses i amb els ulls molt blaus, que semblava d\u2019un pa\u00eds del nord o de l\u2019est. El que molt pocs sabien \u00e9s que aquell fot\u00f2graf de Can Cabac\u00e9s (nom de l\u2019estudi fotogr\u00e0fic del carrer Lloren\u00e7 Serra) que es passava el dia entre fotos de carnet i retrats per enviar al n\u00f2vio o al \u201cpueblo\u201d, era poeta. I un poeta dels bons, que havia obtingut el premi Carles Riba\u00a0\u2014el m\u00e9s prestigi\u00f3s en poesia catalana\u2014<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0l\u2019any 1963 amb <\/span><\/span>L\u2019home i el l\u00edmit.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aquell llibre, en vingueren d\u2019altres i tamb\u00e9 nous premis fins que aquests darrers anys, l\u2019obra de M\u00e0rius Sampere ha estat reconeguda com una de les m\u00e9s s\u00f2lides entre els poetes catalans vius. El seu mestratge \u00e9s indiscutible i molts joves poetes el reconeixen com a influ\u00e8ncia i guia. Els seus darrers reculls de poemes\u00a0Les immin\u00e8ncies<\/em>\u00a0i\u00a0\u00a0Jerarquies<\/em>\u00a0han estat guardonats respectivament amb els premis Ciutat de Barcelona 2002 i Premi Internacional de Poesia Laure\u00e0 Mela 2003. Com a reconeixement a la seva traject\u00f2ria art\u00edstica, ha rebut el Premi Nacional de Literatura 2003 concedit per la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n En el cim de la seva creaci\u00f3, M\u00e0rius Sampere ens visita, visita novament \u201cel seu poble\u201d, l\u2019escenari que emmarca alguns dels seus poemes. Com que ens hem trobat per parlar de poesia i ensenyament em sembla oport\u00fa d\u2019esmentar la dedicat\u00f2ria que em va fer al seu llibre\u00a0Poemes de baixa freq\u00fc\u00e8ncia<\/em>. Era l\u2019any 1982 i aquell llibre on apareixen el riu Bes\u00f2s, la muntanya el Sanatori de l\u2019Esperit Sant i d\u2019altres paratges ciutadans m\u2019havia servit en diverses ocasions per fer uns dictats diferents. Aix\u00ed li ho vaig dir, i la dedicat\u00f2ria no pot ser m\u00e9s avinent per unir poesia i escola, i tamb\u00e9 per copsar el tarann\u00e0 del poeta i de l\u2019home. Diu :\u201cUn dia vas dir-me que aquest llibre el feies servir a l\u2019escola. Nom\u00e9s et demano una cosa: que no renyis ning\u00fa per culpa meva.\u201d<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n M\u00e0rius Sampere va n\u00e9ixer a Barcelona. Badalona, Sant Adri\u00e0 i Santa Coloma s\u00f3n tamb\u00e9 poblacions importants en la seva vida. A Badalona va desenvolupar la seva faceta creativa com a m\u00fasic i lletrista en el moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3 i a Barcelona ha viscut intensament la seva darrera i m\u00e9s f\u00e8rtil etapa. Per\u00f2 \u00e9s a Santa Coloma on l\u2019espai p\u00fablic recull les paraules del poeta emmarcades en llocs emblem\u00e0tics de la poblaci\u00f3 com s\u00f3n el riu Bes\u00f2s, el Tur\u00f3 del Pollo (Poblat Ib\u00e8ric Puigcastellar) i la Font de l\u2019Alzina.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n Si l’arbre \u00e9s l’espai que germina<\/i><\/span><\/p>\n i l’aigua \u00e9s la sang de l’espai<\/i><\/span><\/p>\n vetllem perqu\u00e8 no es pari mai<\/i><\/span><\/p>\n el cor de la font de l’alzina.<\/i><\/span><\/p>\n Aquests versos els trobarem en el pedr\u00eds que hi ha damunt la Font de l’Alzina, a la Serra de Marina<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n Fins i tot despr\u00e9s d\u2019haver guanyat el premi Carles Riba, M\u00e0rius Sampere continuava sent un poeta molt poc conegut, molt minoritari. Per\u00f2 ell persistia, continuava amb una veu pr\u00f2pia, intensa, colpidora, sense concessions a la facilitat ni a la complaen\u00e7a, ind\u00f2cil, com la duresa dels temps que li van tocar viure en els seus primers anys de vida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n “No puc dir que jo fos feli\u00e7, llavors; per\u00f2 crec que s\u00ed. Perqu\u00e8 era una criatura ignorant, un animalet, un ninot de cera i cot\u00f3. En realitat, un projecte de fantasma. Anava cobrant les mides i la consci\u00e8ncia vol\u00e0til. Un esb\u00f3s amb els ulls d\u2019un blau destriat, amb cabells blanquinosos de tan rossos, amb cara de passar gana i, naturalment, de no haver viscut la meva mesura rasa<\/i><\/span>.” (<\/span>L\u2019escala de cargol<\/i><\/span>, llibre autobiogr\u00e0fic, en prosa)<\/span><\/p>\n El final del segle XX i el que ha transcorregut del segle XXI han estat un per\u00edode de gran creativitat i reconeixement. El 1999 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, el 2003 obtingu\u00e9 el Premi Nacional de Literatura i el 2016, la Lletra d\u2019Or. Home senzill, amable i bonhomi\u00f3s, rebia tothom amb id\u00e8ntica cordialitat, sense fer distincions per edat ni estatus de cap mena. Amic de poetes, cr\u00edtics i intel\u00b7lectuals il\u00b7lustres, obria les portes de casa seva a professors amb els seus alumnes i a joves universitaris i periodistes. Objecte d\u2019estudis de volada, d\u2019antologies i traduccions, l\u2019emocionaven els senzills plantejaments sobre els seus poemes exposats en un treball de recerca de batxillerat. El poeta de la veu rotunda i el mot contundent despertava com a \u00e9sser hum\u00e0 una simpatia i un afecte instantanis.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n A casa seva, llegint poemes a uns visitants<\/p><\/div>\n El darrer llibre publicat (2017)<\/p><\/div>\n M\u00e0rius Sampere ha mort a finals del mes de maig, faria 90 anys al desembre. Ja molt malalt, per\u00f2 amb el cap clar de sempre, deia a qui l\u2019anava a visitar a l\u2019hospital que sentia tot sovint la pres\u00e8ncia de \u201cla vella dama\u201d. Per\u00f2 sense donar-hi gaire import\u00e0ncia i fer-ne cap drama; somrient, fent broma amb el \u201cmodelet\u201d tan poc elegant amb qu\u00e8 el podia sorprendre (la camisa hospital\u00e0ria cordada pel darrera); ell, sempre tan acurat, amb els seus inseparables foulards estampats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n La seva darrera etapa ha estat un colof\u00f3 glori\u00f3s a tota una vida de persist\u00e8ncia en una forma de fer poesia sense concessions a la facilitat, sense rendir-se, personal i aut\u00e8ntic fins al final. Amb la vellesa, la seva obra va intensificar-se i va treure a la llum molts llibres, tamb\u00e9 en prosa. Al mateix temps, la seva figura anava creixent amb el reconeixement de diverses generacions de poetes m\u00e9s joves que ell que en M\u00e0rius Sampere han trobat una veu molt personal i un mestre indiscutible.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n KOAN\u00a0<\/i><\/span>(<\/span>Demi\u00fargia,\u00a0<\/i><\/span>1996)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n Em dic M\u00e0rius i vaig n\u00e9ixer, m’hi ajudaren<\/p>\n legions de dimonis, entre els quals hi havia<\/p>\n els meus pares, els darrers ancestres<\/p>\n i sens dubte els m\u00e9s bells. Encara me’ls estimo<\/p>\n i ells m’estimen a mi, em consta: bo i morts<\/p>\n m’aconsellen i animen. Tot aix\u00f2 ho s\u00e9<\/p>\n perqu\u00e8 haur\u00e9 de morir. us cridaran<\/span><\/p>\n pel nom, un a un, i naixereu,<\/span><\/p>\n tamb\u00e9 us ajudaran<\/span><\/p>\n legions de dimonis, un dels quals ser\u00e9 jo.<\/span><\/p>\n M\u00e0rius Sampere i Passarell (28-XII-1928 \/ 26-V-2018)<\/p>\n Agustina Rico<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M\u00e0rius Sampere, el mestre de la poesia que va viure entre nosaltres L\u2019any 2003, l\u2019Institut va organitzar unes jornades sobre Poesia i educaci\u00f3. Professors, editors, estudiosos i poetes es van aplegar, a la crida del Puig Castellar, per reflexionar sobre … Continua llegint <\/a><\/p>\nLa petjada del poeta a Santa Coloma<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n
<\/a><\/p>\n<\/a>Poema al GR, sender de gran recorregut<\/span><\/p>\nUna veu persistent<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/a>En la seva mort<\/b><\/h2>\n
<\/a><\/p>\n
\n
\n<\/a> <\/i>Tamb\u00e9 a vosaltres<\/span><\/p>\n