{"id":2206,"date":"2018-02-26T23:40:52","date_gmt":"2018-02-26T21:40:52","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2206"},"modified":"2020-05-06T21:41:01","modified_gmt":"2020-05-06T19:41:01","slug":"deu-raons-per-llegir-lexic-familiar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2206","title":{"rendered":"Deu raons per llegir L\u00e8xic Familiar"},"content":{"rendered":"

El passat mes de gener, al nostre\u00a0Grup de lectura<\/a>, vam comentar\u00a0<\/span>L\u00e8xic familiar\/L\u00e9xico familiar<\/i><\/span> (1963), de Natalia Ginzburg. L’obra se situa entre la narrativa de creaci\u00f3, la reflexi\u00f3 sobre les relacions humanes i les mem\u00f2ries familiars. De fet, l’autora diu en moltes ocasions que escrivia sobre fets reals, amb noms aut\u00e8ntics, per\u00f2 que volia que es lleg\u00eds com una novel\u00b7la. S\u00f3n, doncs, unes mem\u00f2ries tractades amb unes llic\u00e8ncies i una voluntat d’estil que les fan diferents del relat cl\u00e0ssic dels records de fam\u00edlia. L’autora \u00e9s l’escriptora, assagista, dramaturga, traductora, editora i pol\u00edtica italiana Natalia Levi, coneguda com a Natalia Ginzburg en adoptar el cognom del seu primer marit, Leone Ginzburg, destacat intel\u00b7lectual itali\u00e0 antifeixista d\u2019origen rus (de l’Ucra\u00efna actual) mort a la pres\u00f3 amb nom\u00e9s 35 anys per les tortures sofertes com a opositor al r\u00e8gim feixista liderat per Benito Mussolini.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Placa a la mem\u00f2ria de Leone a la casa on va viure<\/span><\/p>\n

A manera de resum d\u2019idees, plantejo una mena de \u201cdec\u00e0leg\u201d d’aspectes de la pr\u00f2pia obra o de caire lateral que fan de <\/span>L\u00e8xic familiar\/L\u00e9xico familiar<\/i><\/span> una obra destacable i recomanable.<\/span><\/p>\n

    \n
  1. La descoberta d\u2019una autora desconeguda per a molts lectors fora d’It\u00e0lia o coneguda nom\u00e9s de nom, oculta entre els brillants noms de poetes i novel\u00b7listes de la seva generaci\u00f3, amb els quals compart\u00ed amistat, idees pol\u00edtiques i , en alguns casos, or\u00edgens jueus i viure a la ciutat de Tor\u00ed: Italo Calvino, Giorgio Bassani (<\/span>El jard\u00ed del Finzi Contini<\/i><\/span>), Carlo Levi, Primo Levi, Cesare Pavese i el cineasta Pasolini, entre altres.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    Pier Paolo Pasolini, Natalia Ginzburg y Giorgio Bassani<\/span><\/p>\n

      \n
    1. La reflexi\u00f3 sobre les relacions humanes agafant la fam\u00edlia com a microcosmos. En el cas de la seva, una culta fam\u00edlia jueva de classe mitjana, amb un pater familias de forta personalitat i car\u00e0cter autoritari, destacat cient\u00edfic, antifeixista com la resta de la fam\u00edlia i v\u00edctima de la repressi\u00f3, com alguns dels seus fills i gendres.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

      \"\"<\/a><\/p>\n

      El pare, Giuseppe Levi, hist\u00f2leg<\/p>\n

      \"\"<\/a><\/p>\n

      Rita Levi-Montalcini<\/p>\n

        \n
      1. La recerca sobre el pare de Nat\u00e0lia ens porta fins a la seva col\u00b7laboradora m\u00e9s destacada: Rita Levi-Montalcini (Tori, 1909-Roma, 2012), cient\u00edfica especialitzada en neurologia, Premi Nobel (1986) pels seus descobriments en el factor de creixement nervi\u00f3s. Mentre treballava amb Giuseppe Levi, Benito Mussolini implant\u00e0 a It\u00e0lia les lleis de defensa de la ra\u00e7a que prohibien a tota persona jueva l’acc\u00e9s a una carrera acad\u00e8mica o professional. En el transcurs de la Segona Guerra Mundial va continuar estudiant d’amagat en un laboratori que munt\u00e0 a casa seva on treballava sobre el creixement de les fibres nervioses en embrions de pollastre.<\/li>\n<\/ol>\n
          \n
        1. El rep\u00e0s de les p\u00e0gines m\u00e9s negres de la hist\u00f2ria de la It\u00e0lia del segle XX i, per extensi\u00f3 d\u2019Europa. La persecuci\u00f3 dels jueus i la repressi\u00f3 que va caure sobre ells en forma de discriminaci\u00f3, d’empresonament, d’exili, de desterrament, de tortures i de mort, totes elles viscudes per la fam\u00edlia Levi i per fam\u00edlies emparentades amb ells, com el jove enginyer Olivetti (cunyat de Nat\u00e0lia i fill del propietari de la firma de m\u00e0quines d\u2019escriure; una gran f\u00e0brica d\u2019aquesta empresa era l’edifici que actualmente ocupa un centre comercial a la Pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries).<\/li>\n<\/ol>\n

          \"\"<\/a>Antiga f\u00e0brica de Hispano Olivetti al carrer Pallars del Poble Nou<\/p>\n

          \"\"<\/a><\/p>\n

          La nova f\u00e0brica Olivetti, constru\u00efda el 1942 a la Gran Via-Pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries. Va ser una de les m\u00e9s grans del m\u00f3n de l’empresa italiana, una de les firmes l\u00edder en m\u00e0quines d’escriure fins l’arribada dels ordinadors.<\/p>\n

            \n
          1. Encara que en el llibre no se’n fa m\u00e9s que una refer\u00e8ncia molt de passada, com en altres aspectes de la vida de la parella que form\u00e0 Natalia amb Leone Ginzburg, s\u00ed queda prou palesa l’empremta que els va deixar el poblet de Pizzoli, als Abruzzos, on va ser desterrada la fam\u00edlia, que ja tenia tres criatures. Com ells i tants altres, l’escriptor Carlo Levi tamb\u00e9 va ser desterrat, en el seu cas en la regi\u00f3 de Basilicata, al sud. L’experi\u00e8ncia viscuda inspir\u00e0 la novel\u00b7la autobiogr\u00e0fica Crist s’atur\u00e0 a \u00c9boli<\/i>\/Cristo se par\u00f3 en \u00c9boli <\/i>(1945), retrat del sud oblidat, den\u00fancia de la mis\u00e8ria i l’abandonament d\u2019un territori on, a manera de met\u00e0fora, Crist no hi va arribar.<\/li>\n<\/ol>\n

            \"\"<\/a>Els Ginzburg, com Carlo Levi, van ser castigats amb el confino<\/i>, desterrament a poblets remots<\/p>\n

              \n
            1. Entre els seus amics, rememorar d\u2019una manera especial les figures del narrador i poeta Cesare Pavese i del cineasta Pier Paolo Pasolini. Una bona ocasi\u00f3 per tornar a l’obra d’aquests dos enormes creadors i figures tocades per la trag\u00e8dia.<\/li>\n<\/ol>\n

              \"\"<\/a><\/p>\n

              Fitxa policial de Cesare Pavese<\/p>\n

              \"\"<\/a>Natalia Ginzburg \u00e9s Maria de Bet\u00e0nia a la pel\u00b7l\u00edcula Il vangelo secondo Matteo <\/em>(1964) (L\u2019evangeli segons Mateu), de Pier Paolo Pasolini<\/p>\n

                \n
              1. La no idealitzaci\u00f3 de la vida familiar. Ginzburg pulveritza el clix\u00e9 de la fam\u00edlia nombrosa feli\u00e7 i, en el cas de les fam\u00edlies italianes, sorollosa i riallera. A la fam\u00edlia hi ha afinitats i dist\u00e0ncia, conflicte entre la idea de mare-maternal que agradaria a alguns fills i la mare real \u2014m\u00e9s fr\u00edvola i juvenil\u2014, hi ha conflictes entre germans, dictadura paterna amb expressions verbals que avui no passarien el filtre de la correcci\u00f3, i un cert isolament de Natalia. Tampoc entre les dones de la fam\u00edlia apareixen lligams de confian\u00e7a i afectivitat, cosa de la qual es queixa la mare respecte a Natalia (\u201cno em d\u00f3na cordill\u201d).<\/li>\n<\/ol>\n
                  \n
                1. La manca de sentit tr\u00e0gic o no voler abundar en la trag\u00e8dia. Natalia Ginzburg passa de puntetes per aspectes molt \u00edntims, especialmente curiosa \u00e9s la forma com de passada en referir-se a la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia, la parella que form\u00e0 amb el seu primer marit, Leone Ginzburg, i la repressi\u00f3 pol\u00edtica que el port\u00e0 a la mort. \u00c9s com si l’autora digu\u00e9s sense verbalitzar-ho que la protagonista \u00e9s la fam\u00edlia que es va trobar en venir al m\u00f3n, que l’accent de l’obra \u00e9s als or\u00edgens.<\/li>\n<\/ol>\n

                  \"\"<\/a><\/p>\n

                  Tor\u00ed, la ciutat on viu la fam\u00edlia en els anys de L\u00e8xic familiar<\/i><\/p>\n

                    \n
                  1. El sentit de l’humor i el costumisme com a mecanismes de defensa davant l’adversitat. En l’obra, els detalls de la vida quotidiana, fins en episodis molt durs, s\u00f3n agafadors on aferrar-se per no caure. La fermesa de conviccions al costat dels costums que ajuden a fer la vida m\u00e9s f\u00e0cil. Estil detallista i minimalista al mateix temps. Passa d’esquitllentes per passatges d\u2019un dramatisme colpidor com l’empresonament del pare i el germ\u00e0, i la mort del marit, i el propi exili, i de moments feli\u00e7os com l’enamorament i relaci\u00f3 amb el seu marit i el naixement dels seus fills. Hi ha punts de contacte amb les obres de teatre de Giorgio de Filippo, com Dissabte, diumenge i dilluns<\/i>, per citar una de les que han tingut m\u00e9s \u00e8xit al teatre barcelon\u00ed en els darrers anys.<\/li>\n<\/ol>\n

                    \"\"<\/a><\/p>\n

                    El 1983 va ser elegida com a diputada del PCI (Partit Comunista Itali\u00e0). Amb Sandro Pertini, president de la Rep\u00fablica Italiana (1978-1985)<\/p>\n

                    10.\u00a0 La valoraci\u00f3 del llenguatge en el sentit m\u00e9s ampli, i de les parles en concret. Lleng\u00fces, dialectes, parles del nord d\u2019Italia i el propi parlar de la fam\u00edlia formen un conglomerat indestriable del que s\u00f3n ells mateixos. \u00c9s una d’aquelles obres que et fan conscient del que perds no podent-la llegir en tota la seva plenitud. \u00c9s una obra per rememorar llocs visitats o per incentivar el desig del viatge. Mil\u00e0 i Tor\u00ed, Palermo i Roma, Trieste, Flor\u00e8ncia, Ven\u00e8cia, els Abruzzos, etc. I, per qui en pugui gaudir, \u00e9s una rica deu cultural i ling\u00fc\u00edstica: veneci\u00e0, piamont\u00e9s, triest\u00ed\u2026<\/p>\n

                    \"\"<\/a><\/p>\n

                    Natalia Levi (Natalia Ginzburg) (Palermo, 1916-Roma, 1991)<\/p>\n

                    Agustina Rico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                    El passat mes de gener, al nostre\u00a0Grup de lectura, vam comentar\u00a0L\u00e8xic familiar\/L\u00e9xico familiar (1963), de Natalia Ginzburg. L’obra se situa entre la narrativa de creaci\u00f3, la reflexi\u00f3 sobre les relacions humanes i les mem\u00f2ries familiars. De fet, l’autora diu en … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[269],"tags":[271,352],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2206"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2206"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2853,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2206\/revisions\/2853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}