{"id":2152,"date":"2017-12-18T22:30:29","date_gmt":"2017-12-18T20:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2152"},"modified":"2020-05-06T12:01:52","modified_gmt":"2020-05-06T10:01:52","slug":"la-balada-del-cafe-trist","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2152","title":{"rendered":"La balada del caf\u00e8 trist"},"content":{"rendered":"

Club de lectura (20-12-21017):<\/a> Reflejos en un ojo dorado.\u00a0<\/em>La balada del caf\u00e8 trist<\/em><\/p>\n

Comentar\u00e9 aquestes dues novel\u00b7les de Carson McCullers<\/strong><\/span>, citant-les en castell\u00e0, la primera, en la traducci\u00f3 de Mar\u00eda Campuzano (editorial Seix Barral), i en catal\u00e0, la segona, en la traducci\u00f3 de Yannick Garcia Porres (L\u2019altra editorial), perqu\u00e8 s\u00f3n les que tinc a m\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019autora<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nascuda a Georgia, EEUU, es deia Lula Carson Smith, per\u00f2 als 13 anys, quan volia fer-se concertista de piano, va suprimir el nom i es feia dir pel cognom. A partir del seu matrimoni, als 20 anys, amb James Reeves McCullers, va adoptar el nom pel qual seria coneguda. Viuria 50 anys (del 1917 al 1967) patint des dels 15 de molt mala salut. Com veieu, celebrem el centenari del seu naixement, i amb tota la ra\u00f3: les seves cinc novel\u00b7les, dues obres teatrals, narracions breus, poesia per a criatures, s\u00f3n d’alt\u00edssima qualitat. Tamb\u00e9 hi hem de comptar les mem\u00f2ries, <\/span>Iluminaci\u00f3n y fulgor nocturno,<\/i><\/span> de publicaci\u00f3 p\u00f2stuma (l’autora mateixa diu que es va basar en les nombroses cartes escrites al seu marit, del qual s’havia divorciat; s’havien recasat i separat en diverses ocasions. Quan va escriure les mem\u00f2ries, ell ja era mort per su\u00efcidi). Avui dia hi ha un acord ampli de p\u00fablic i cr\u00edtica en aquesta valoraci\u00f3. De fet, la seva primera novel.la, <\/span>El cor \u00e9s un ca\u00e7ador solitari<\/i><\/span>, va ser admirada de seguida, per\u00f2 la segona, <\/span>Reflejos en un ojo dorado<\/i><\/span>, fou rebuda amb fredor i incomprensi\u00f3, segons el seu amic i col\u00b7laborador, Tennessee Williams. <\/span>Tots dos autors formen part d\u2019un potent grup literari d’escriptors del sud dels Estats Units, dels anys 30 als 60, encap\u00e7alats per William Faulkner, i on destaca Flannery O\u2019Connor, entre d\u2019altres. <\/span>Se\u2019ls acusava de tractar temes \u201cespantosos\u201d amb personatges extrems. Potser s\u00ed que els unia o caracteritzava l’inter\u00e8s pel que en podr\u00edem dir el mal, a part de la focalitzaci\u00f3 en la seva societat del Sud. M\u00e9s que no pas l’estil, ben diferent el d’uns del d’altres: Faulkner, de frase llarga, retor\u00e7ada, i de recursos formals tan atrevits com posar en boca d\u2019un deficient mental tota la narraci\u00f3 de la primera part de El soroll i la f\u00faria<\/i>; contraposat a l’estil conc\u00eds de Carson McCullers. L’adaptaci\u00f3 al cinema i al teatre de les seves novel\u00b7les segellen l’\u00e8xit. En concret, hi ha una famosa versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica de Reflejos en un ojo dorado<\/i>. Tot i aix\u00ed l’abs\u00e8ncia de McCullers en llistes dels millors escriptors nord-americans que corren per internet\u00a0<\/span><\/span>\u2014tan injusta<\/span><\/span>\u2014\u00a0em fa pensar que continua essent una escriptora de culte.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els t\u00edtols<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

Comentar dues novel\u00b7les a la vegada pot afavorir confusions, per\u00f2 pot tenir l’avantatge de deixar m\u00e9s clara la import\u00e0ncia de la unitat est\u00e8tica i de temes de l’autora tot al llarg de la seva producci\u00f3, el que se’n diu la creaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n literari. Mirar\u00e9 de sortir-me’n. Em fixo en el detall dels t\u00edtols. La primera novel\u00b7la, que va comen\u00e7ar dient-se The mute<\/i> (El mut), <\/i>t\u00edtol denotatiu que senyala el personatge principal, va ser rebatejada com El cor \u00e9s un ca\u00e7ador solitari<\/i>. Aquest preci\u00f3s t\u00edtol resumeix una teoria de l’amor d’arrel plat\u00f2nica que es desarrolla de manera manifesta en la que \u00e9s considerada la seva obra mestra: La balada del caf\u00e8 trist<\/i>. En canvi, aquest hagu\u00e9s pogut ser el t\u00edtol de la primera novel\u00b7la, ja que t\u00e9 un caire m\u00e9s social, m\u00e9s dispers i tamb\u00e9 un caf\u00e8 \u00e9s el punt central de trobada dels personatges. Pel que fa a Reflejos en un ojo dorado <\/i>trobem la refer\u00e8ncia del t\u00edtol dins la novel\u00b7la mateixa. Anacleto, un majordom filip\u00ed, arruga un paper\u00a0<\/span><\/span>\u2014sobre el que estava dibuixant<\/span><\/span>\u2014\u00a0i el tira al foc. Mirant les flames descriu aix\u00ed la imatge que hi veu:<\/span><\/span><\/p>\n

“<\/span>Un pavo real de una especie de verde fantasmal. Con un inmenso ojo dorado. Y en el ojo, reflejos de algo delicado y\u2026<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 Esforz\u00e1ndose por encontrar la palabra adecuada, levant\u00f3 la mano con el pulgar y el \u00edndice unidos. Su mano form\u00f3 en la pared una gran sombra, a su espalda.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Delicado y\u2026<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u2014Grotesco \u2014a\u00f1adi\u00f3 Alison.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 Anacleto asinti\u00f3:<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u2014Exacto.”<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Aqu\u00ed hi ha una definici\u00f3 de l’est\u00e8tica de McCullers, que busca all\u00f2 delicat, de bellesa espiritual, quasi inefable, dels anhels humans (la que veu en el foc) i l’ombra grotesca (la que es reflecteix a la paret). Aix\u00f2 val per a tota la seva producci\u00f3, per\u00f2 precisament en el cas de Reflejos\u2026<\/em>\u00a0no hi ha personatges tradicionalment considerats grotescos pel f\u00edsic, com l’excels mut de El cor\u2026<\/em>\u00a0o l’enamorad\u00eds geperut i la inoblidable dona homenot de La balada\u2026<\/em>\u00a0Els de Reflejos\u2026<\/em>\u00a0s\u00f3n personatges tr\u00e0gics, encara que tamb\u00e9 projecten la seva ombra grotesca de forma m\u00e9s subtil, m\u00e9s \u201cnormal\u201d. El que vol remarcar l’autora \u00e9s com pot ser de pertorbadora la normalitat, la viol\u00e8ncia soterrada que pot arribar a amagar.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El b\u00e9 i el mal<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

Acostumem a considerar que all\u00f2 que ens beneficia \u00e9s un b\u00e9 i all\u00f2 que ens perjudica, un mal. La natura reparteix b\u00e9ns i mals de forma ca\u00f2tica i sense cap intenci\u00f3. Simplement les coses succeeixen per motius aleatoris. Per exemple, els individus poden posseir una combinaci\u00f3 perillosa de dons (com ara ser m\u00e9s propensos que altres a la venjan\u00e7a, a patir ranc\u00fania, ressentiment, enveja, a ser actius, dominants i tot aix\u00f2 amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia mediocre) que l’impulsen a fer mal quan s\u00f3n contrariats. D’altres tendeixen m\u00e9s a la passivitat o l’altruisme radical, caracter\u00edstiques que porten a no fer mal o a mirar d’afavorir els altres sense finalitats egoistes. La majoria potser tingui un repertori de dons m\u00e9s o menys equilibrats entre un extrem i l’altre. Aclareixo aquests conceptes tan comuns per descartar un enfocament metaf\u00edsic, que pot ser present en Flannery O\u2019Connor, per\u00f2 no en McCullers, que es mant\u00e9 en una perspectiva naturalista.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00bfS\u00f3n extremosos els personatges de Reflejos\u2026<\/em>? Recordem que aquesta \u00e9s una cr\u00edtica que es feia als escriptors del sud en general i va ser la ra\u00f3 de la freda acollida d\u2019aquesta segona novel\u00b7la de McCullers, segons bastants cr\u00edtics americans de l’\u00e8poca. Tots els personatges de la novel\u00b7la es fan mal, per\u00f2 no perqu\u00e8 siguin especialment dolents. Tots ells tenen algun aspecte que els eleva i els permet compartir la bellesa del m\u00f3n, pel seu f\u00edsic, la posici\u00f3 social i la bona salut, els interessos intel\u00b7lectuals, la capacitat d\u2019entrega, o per disfrutar de la m\u00fasica, de la naturalesa\u2026 (tamb\u00e9 el geperut de La balada\u2026<\/em>\u00a0t\u00e9 alguna capacitat d\u2019aquestes). El problema s\u00f3n m\u00e9s aviat les circumst\u00e0ncies, tan tradicionals, tan assumides, que se\u2019ns fa dif\u00edcil veure com perverteixen els personatges. Ells fan patir o han fet mal a alg\u00fa per inconsci\u00e8ncia, per poder, perqu\u00e8 busquen satisfer millor els seus desitjos sexuals sense trencar cap comprom\u00eds social, perqu\u00e8, per l’educaci\u00f3 que han rebut, s\u00f3n incapa\u00e7os d’acceptar obertament la seva homosexualitat. Fins i tot el personatge que sembla no fer mal a ning\u00fa, se’l fa a si mateix (aquella horrible automutilaci\u00f3 dels mugrons, que Alison es fa amb les tisores de podar!). Nom\u00e9s el criat filip\u00ed de l’Alison sublima amb \u00e8xit els seus impulsos sexuals a trav\u00e9s d\u2019una adoraci\u00f3 per la seva mestressa i no fa mal a ning\u00fa; es buida a si mateix en l’entrega total a un amor sense sexe. Tota la resta \u00e9s tr\u00e0gica. Aix\u00f2 ens ve a dir que la societat ha volgut constr\u00e8nyer la naturalesa, posant-li una mena de camises de for\u00e7a institucionals o morals que encara provoquen m\u00e9s mal del que d\u2019una forma ca\u00f2tica infligeix la natura. El que veritablement va molestar, quan aparegu\u00e9 l’obra, \u00e9s que la autora \u2014que llavors tenia nom\u00e9s 24 anys\u2014 situ\u00e9s la tragedia en un fort militar, una instituci\u00f3 honorable, i que ens parl\u00e9s de la viol\u00e8ncia que no es veu, \u201cla violencia que no se llama violencia y s\u00f3lo se llama jerarqu\u00eda o se llama matrimonio, o se llama doma o se llama roturaci\u00f3n del terreno es tanto o m\u00e1s violenta que la guerra para la que los militares se preparan\u201d, dit en paraules de Cristina Morales (p\u00e0g. 11). M’admira que una autora tan jove vei\u00e9s com l’autorepressi\u00f3 i la jerarquia provoquen transfer\u00e8ncies o substitucions: el capit\u00e0 sent atracci\u00f3 pel comandant, que \u00e9s amant de la seva dona, per\u00f2 evita pertorbar l’ordre desviant l’atenci\u00f3 i el desig cap a un soldat. El capit\u00e0 evita atacar la seva dona \u2014que deu ser el que li ve de gust per esbravar la frustraci\u00f3 per tot el que es reprimeix i per la impot\u00e8ncia que sent amb ella\u2014 i ho fa amb el cavall d\u2019ella: una cavalcada intensa i desbocada com un coit amb molta brega, d\u2019\u00e8xtasi, seguida d\u2019una sessi\u00f3 d’humiliaci\u00f3 i tortura de la pobra b\u00e8stia. El final \u2014que no explicar\u00e9\u2014 est\u00e0 ple de sentit en el marc tant de la jerarqu\u00eda assumida, com de la teoria sobre l’amor que sost\u00e9 l’autora al llarg de tota la seva producci\u00f3. <\/span><\/span><\/p>\n

A La balada\u2026<\/em>\u00a0hi ha un dolent de mena, del tipus descrit al principi d’aquest apartat. Perqu\u00e8 no hi hagi dubte, t\u00e9 un germ\u00e0 bo, del tipus passiu (la naturalesa reparteix dons de forma desigual tamb\u00e9 entre germans). Tots dos s\u00f3n supervivents d\u2019una fam\u00edlia desgraciada i han sofert les mateixes penalitats i la mateixa sort: ser acollits per una dona bona. Nom\u00e9s l’amor intens, actiu, que arriba a sentir el dolent de mena el transforma i el porta a fer el b\u00e9, fins que arriba el desengany de qui inverteix molt en l’amor sense \u00e8xit. El b\u00e9 t\u00e9, doncs, alguna oportunitat?<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’amor<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

L’amor \u00e9s un trencacors. La teoria que est\u00e0 a la base de tota l’obra de McCullers segueix de molt a prop l\u2019exposada per Plat\u00f3 a El Banquet <\/i>. L’autora la fa expl\u00edcita a La balada\u2026<\/em>:<\/span><\/span><\/p>\n

\u201cVal a dir d\u2019entrada que l’amor \u00e9s una experi\u00e8ncia compartida entre dues persones, per\u00f2 que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, per\u00f2 s\u00f3n de pa\u00efsos diferents. Sovint l’amat nom\u00e9s \u00e9s l’est\u00edmul de tot l’amor acumulat que l’amant atesora en silenci des de fa temps. I en certa manera aix\u00f2 ho sap qualsevol amant. Sent dins l’\u00e0nima que el seu amor \u00e9s cosa solit\u00e0ria. [Recordeu aqu\u00ed el t\u00edtol de la seva primera novel\u00b7la:’El cor \u00e9s un ca\u00e7ador solitari<\/i>]. Coneix llavors una solitud nova i estranya i aquest coneixement \u00e9s el que li causa patiment. Aix\u00ed que a l’amant nom\u00e9s li queda una opci\u00f3: ha de donar aixopluc dins seu tan b\u00e9 com pugui a aquest amor; ha de crear tot un m\u00f3n interior de cap i de nou: un m\u00f3n intens i estrany, complet en ell mateix.\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

A Reflejos\u2026<\/em>\u00a0hi ha cadenes no tancades, o tancades per diferents bandes, d’amants i amats; l’amat d\u2019un \u00e9s l’amant d\u2019un altre: la cadena trencacors. A La balada\u2026<\/em>\u00a0hi ha un trio. En aquest sentit el proc\u00e9s de l’amor pot ser descrit amb una riquesa de recursos admirable. Est\u00e1 m\u00e9s concentrat en pocs personatges. Veiem com l’amor porta el b\u00e9. L’amant no sols cuida l’amat, sin\u00f3 que crea un ambient al seu voltant, un m\u00f3n on l’amat s’hi senti b\u00e9. El caf\u00e9 de la balada s’omple de vida, tot floreix mentre l’amant disfruta del objecte del seu amor i tothom se’n beneficia. La parella \u00e9s grotesca: la dona homenot i el geperut d’orelles grosses. Tan se val. Aquesta relaci\u00f3 es pot produir entre dos \u00e9ssers d’edats ben diferents, de sexes iguals i afectar \u201ca qualsevol criatura humana sobre la fa\u00e7 de la terra\u201d. Quan arriba l’hora de la venjan\u00e7a a La balada<\/em>\u00a0\u2014l’agent d\u2019aquesta venjan\u00e7a \u00e9s el dolent de mena\u2014 nom\u00e9s queda l’odi i la tristesa. Tot el m\u00f3n creat decau, s’acaba.<\/span><\/span><\/p>\n

El curi\u00f3s \u00e9s que, encara que sembla que hi surti perdent l’amant perqu\u00e8 la seva depend\u00e8ncia \u00e9s major i, de fet, \u00e9s qui odia amb m\u00e9s intensitat quan l’amor s’acaba \u2014o transfereix l’odi a la persona que li sembla culpable de la seva p\u00e8rdua\u2014 l’autora diu que tothom s’estima m\u00e9s ser amant. L’amat viu aclaparat per les atencions de l’amant i a vegades ni tan sols est\u00e0 al cas que \u00e9s estimat.<\/span><\/span><\/p>\n

L’estil<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s conc\u00eds, intens. Tens la sensaci\u00f3 que no es dispersa, que sap sempre on va. Un estil fet de perspic\u00e0cia psicol\u00f3gica i de poder po\u00e8tic i que bascula entre all\u00f2 que \u00e9s bell i el que \u00e9s grotesc. <\/span><\/span><\/p>\n

Exemples\u2026 un per mostrar el grau d’obsessi\u00f3 i d’atracci\u00f3 del capit\u00e0 per un soldat. El seguia \u201cY cuando el soldado entr\u00f3 en el cuartel, el capit\u00e1n sigui\u00f3 sentado en su coche mirando la fachada del edificio\u201d. Un altre per mostrar el grau de compenetraci\u00f3 i d\u2019entrega del filip\u00ed cap a la seva mestressa: \u201cAnacleto prepar\u00f3 el medicamento de Alison y se puso a hacer muecas por ella mientras Alison lo beb\u00eda\u201d. I encara un tercer per mostrar la capacitat de s\u00edntesi: “\u00bfQu\u00e9 se espera de un hombre que entra en el ej\u00e9rcito? S\u00f3lo se espera de \u00e9l que siga los talones que le preceden\u201d. <\/span><\/span><\/p>\n

La narradora ronda sovint al voltant del misteri dels impulsos humans perqu\u00e8 ells es resisteixen a ser \u201ccompresos\u201d en el sentit profund de la paraula. Misteri que et pot dur a l’\u00e8xtasi i l’espant, com el sentiment que es despr\u00e8n d\u2019aquella m\u00fasica que evoca la narradora al final de La balada…<\/em>\u00a0cantada per uns presidiaris: \u201c\u00c9s una m\u00fasica que eixampla el cor i qui l’escolta queda gla\u00e7at d’\u00e8xtasi i d’espant (\u2026) \u00bfD’on surt aquesta brigada, que \u00e9s capa\u00e7 de fer una m\u00fasica com aquella? Doncs nom\u00e9s s\u00f3n dotze mortals, set negres i cinc blancs, de la contrada. Nom\u00e9s dotze mortals, per\u00f2 junts.\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

I un altre aspecte important de l’estil \u00e9s que sap crear intriga. De manera molt sint\u00e8tica anuncia uns fets i deixa que es vagin aclarint a poc a poc posteriorment, com ara al principi de Reflejos\u2026<\/em>: \u201cHay en el Sur un fuerte donde, hace pocos a\u00f1os, se cometi\u00f3 un asesinato. Los participantes en esta tragedia fueron: dos oficiales, un soldado, dos mujeres, un filipino y un caballo.\u201d \u00bfOi, que agafen ganes de seguir a veure com va anar aix\u00f2? Doncs, afanyeu-vos a llegir el llibre.<\/span><\/span><\/p>\n

Merc\u00e8 Roman\u00ed Alfonso<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Club de lectura (20-12-21017): Reflejos en un ojo dorado.\u00a0La balada del caf\u00e8 trist Comentar\u00e9 aquestes dues novel\u00b7les de Carson McCullers, citant-les en castell\u00e0, la primera, en la traducci\u00f3 de Mar\u00eda Campuzano (editorial Seix Barral), i en catal\u00e0, la segona, en … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[264,262,263],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2152"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2152"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2152\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2173,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2152\/revisions\/2173"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2152"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}