{"id":2025,"date":"2017-10-14T11:27:53","date_gmt":"2017-10-14T09:27:53","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2025"},"modified":"2018-01-04T10:15:31","modified_gmt":"2018-01-04T08:15:31","slug":"ultima-llico-dhistoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=2025","title":{"rendered":"\u00daltima lli\u00e7\u00f3 d’Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

M\u00aa Asunci\u00f3n \u00c1lvarez de Paz, catedr\u00e0tica d’Hist\u00f2ria, s’ha jubilat recentment (el passat 30 de setembre) a l’institut Secretari Coloma de Barcelona despr\u00e9s de quaranta anys de carrera professional (26 anys al nostre institut, el Puig Castellar). Per aquest motiu i per acomiadar-se dels seus alumnes de 2n de batxillerat del curs passat, va escriure aquesta reflexi\u00f3 sobre la seva mat\u00e8ria: l’origen de la seva vocaci\u00f3, el significat de la Hist\u00f2ria com a disciplina human\u00edstica, els seus objectius com a professora, etc. Pel contingut d’aquest assaig i per provenir de l’Asun, una professora molt rigorosa i molt dedicada en cos i \u00e0nima a la seva professi\u00f3, considerem que ha de ser conegut pel nostre alumnat d’ara i pel d’aquells anys de quan ella exercia el seu magisteri entre nosaltres.\u00a0<\/em><\/p>\n

\u00daltima lli\u00e7\u00f3 d’Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

Per als alumnes de 2n de batxillerat <\/em>de l\u2019Institut Secretari Coloma<\/em><\/p>\n

Tot i que encara queden alguns dies de classes i treballs, avui, per\u00f2, \u00e9s el darrer dia de classe \u201coficial\u201d, per a vosaltres que deixeu l’institut. En vosaltres, alumnes d’aquest darrer any de treball, voldria dir ad\u00e9u a tots els altres alumnes, generacions ja, a qui he impartit classe en aquests meus 40 anys de professora d’institut.<\/p>\n

Em coneixeu i sabeu que com a professora, com a tutora tamb\u00e9, aquest curs no ha estat f\u00e0cil per a mi. Probablement, transitem per uns temps en qu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil ser professor d\u2019institut; tal vegada, per a vosaltres, nois d\u2018un altre temps que ja no ser\u00e0 el meu, no sempre haur\u00e0 estat abellidor acoblar.-vos a les meves formes i maneres, a les meves exig\u00e8ncies i expectatives envers vosaltres. Crec, per\u00f2, que tots ens mereixem aquest petit homenatge final. Un moment per compartir amb vosaltres les meves reflexions i pensaments, per acompanyar-vos tamb\u00e9 en la vostra entrada en el m\u00f3n universitari, moment d\u2019il\u00b7lusions per\u00f2 tamb\u00e9 de temences i incerteses davant el futur que us espera. En aquest moment en v\u00e9nen al pensament les paraules d\u2019un pensador i lluitador comunista que de jove havia llegit amb emoci\u00f3: “La vida \u00e9s terrible, per\u00f2 gran”. Ell, que afirmava l\u2019optimisme de la voluntat enfront del pessimisme de la intel\u00b7lig\u00e8ncia sab\u00e9 preservar l\u2019esperan\u00e7a en els dif\u00edcils anys de pres\u00f3, on mor\u00ed, condemnat pel feixisme, a l\u2019edat de 47 anys; voldria rescatar per a vosaltres el seu nom: Antonio Gramsci.<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Potser sempre les coses han estat aix\u00ed, les dificultats d\u2019entesa entre unes i altres generacions se\u2019ns apareix com una vella cantilena, potser no \u00e9s f\u00e0cil per a nosaltres cedir el pas als joves, entendre un m\u00f3n que ja no ser\u00e0 nostre. Vivim, per\u00f2, un temps on l\u2019acceleraci\u00f3 que jo ja percebia quan de nena esguardava el passat amb la mirada virginal de l\u2019infant, ha atansat una velocitat ja no de creuer sin\u00f3 de nau sideral; en aquestes circumst\u00e0ncies, la dist\u00e0ncia entre la vida que hem tingut i la que vosaltres tindreu, m\u2019atreviria a dir que \u00e9s molt m\u00e9s gran que en generacions anteriors. Crec, tanmateix, que podem compartir algunes coses abans de l\u2019ad\u00e9u final.<\/p>\n

Sabeu que, de natural, tendeixo a la classe magistral, de seguida m\u2019embalo en les paraules i no us voldria cansar; la passi\u00f3 per explicar, per compartir i alhora descobrir quelcom nou mentre les paraules volen lleugeres i els alumnes escolten (hom voldria que meravellats) pot ser una passi\u00f3 menor per\u00f2 no pas per aix\u00f2 petita. Una passi\u00f3, en el meu cas, esperonada per la curiositat per saber, per l\u2019amor al coneixement, tan necessari com l\u2019aire per a alguns de nosaltres que no concebem la vida sense aquest al\u00e8, sense ell i sense altres coses que hi van acompanyades: l\u2019amistat, l\u2019amor en el sentit m\u00e9s ampli. En el meu cas, podria dir que aquesta ha estat la meva manera de caminar per la vida, la meva manera d\u2019acostar-me als altres i de recon\u00e8ixer-m\u2019hi.<\/p>\n

Coneixement i vocaci\u00f3 intel\u00b7lectual, emoci\u00f3 per l\u2019art, per la literatura, per la filosofia, i per qu\u00e8 no, per la f\u00edsica, que intueix l\u2019infinit i prova a esbrinar el misteri de les coses; coneixement que \u00e9s sentiment i emoci\u00f3 perqu\u00e8 la criatura humana \u00e9s \/ som tot u, cos i \u00e0nima, ra\u00f3 i intu\u00efci\u00f3, pensar \u00e9s tamb\u00e9 sentir. I pensem amb tot el nostre \u00e9sser, amb aquest cos que va envellint. Pascal<\/a> deia que l\u2019home era \u201cuna canya pensant\u201d; jo diria tamb\u00e9 \u201cun cos pensant\u201d, una infinitud en aquesta fragilitat del cos que som i ens embolcalla.<\/p>\n

Voldria recordar per a vosaltres que l\u2019institut, en aquest m\u00f3n dispers i apressat en qu\u00e8 vivim, \u00e9s un lloc privilegiat, un territori especial, entre altres coses perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019espai on encara la cultura \u00e9s una<\/em>, Ci\u00e8ncies\u00a0i Lletres, Tecnologia i Humanitats. Els professors d\u2019institut, malgrat la dispersi\u00f3 d\u2019horaris i la c\u00e0rrega de moltes i diverses tasques que hem anat assumint al llarg dels anys, treballem, frec a frec en el dia a dia, certament, no sempre tenim temps per impulsar treballs conjunts a partir de les diverses disciplines, per\u00f2 respirem el mateix aire, homes i dones de ci\u00e8ncies i de lletres. En la meva llarga carrera professional he pogut gaudir d\u2019enriquidores experi\u00e8ncies conjuntes, des de setmanes i actes culturals a taules rodones, passant per obres de teatre o per l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aut\u00e8ntics happenings<\/i> i celebracions, que han donat i donen vida als nostres instituts: com a professora he apr\u00e8s molt dels meus companys, he fru\u00eft de la seva generositat a l\u2019hora de compartir coneixements, d\u2019obrir horitzons, portes i finestres a la vida que s\u2019escola, al m\u00f3n que es transforma rabent i apressat i a una societat que ens planteja interrogants que no hav\u00edem imaginat, una societat que tamb\u00e9 desitjar\u00edem m\u00e9s justa.<\/p>\n

Ser\u00e0 aqu\u00ed , a l\u2019institut, on per darrera volta molts de vosaltres haureu treballat i us hauran interessat assignatures de ci\u00e8ncies i de lletres, comuns o troncals que diem ara, i jo, una mica a contracorrent, voldria apostar per uns instituts del futur on el tronc com\u00fa fos encara m\u00e9s fort, com, si no, hauran de ser les noves generacions de joves ciutadans d\u2019aquestes societats cada cop m\u00e9s complexes?<\/p>\n

Professora d\u2019Hist\u00f2ria, d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art, professora de Geografia\u2026 per\u00f2 hauria pogut ser tamb\u00e9 professora de Filosofia o de Llengua i, fins i tot, de Ci\u00e8ncies Naturals\u2026 Qu\u00e8 fou all\u00f2 que em decant\u00e0 per la Hist\u00f2ria? Com en tota decisi\u00f3 humana hi ha molt d\u2019atzar i de dubtes, escollir suposa renunciar a altres possibles camins i alguns ho vivim com una p\u00e8rdua o si voleu com una ren\u00fancia. Probablement, jo aspirava a parar l\u2019o\u00efda i sentir l\u2019al\u00e8 de tantes vides anteriors a la meva, i en l\u2019\u00faltim moment m\u2019hi decid\u00ed davant del programa d\u2019algunes assignatures universit\u00e0ries que volien recollir les vides humils i an\u00f2nimes d\u2019obrers i camperols, d\u2019artesans, de tants d\u2019altres.<\/p>\n

Hi ha, per\u00f2, una an\u00e8cdota molt primerenca que mostra, tal vegada, que la Hist\u00f2ria era el meu dest\u00ed. Tenia uns 13 anys i en classe de Literatura a l\u2019institut hav\u00edem de fer una redacci\u00f3. Jo vaig triar la Hist\u00f2ria, all\u00f2 que maldava per entendre-hi: la necessitat de comprendre els \u00e9ssers que ens han precedit en la vida. En aquells dies, un tema que em preocupava era \u201cl\u2019expulsi\u00f3 dels jueus pels Reis Cat\u00f2lics<\/a>\u201d, desitjava saber-ne m\u00e9s, com comprendre una decisi\u00f3 com aquella que clarament desafiava els meus sentiments humanitaris, la compassi\u00f3 que veia en els pares\u2026 M\u2019hi barallava entre la necessitat de trobar-ne alguna explicaci\u00f3, encara que fos un besllum fugisser i la impossibilitat de copsar del tot<\/i> aquella gent, aquella \u00e8poca.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per aix\u00f2, entre totes les frases que al llargs dels anys he anat aplegant sobre la Hist\u00f2ria, frases que sobretot durant els primers anys als instituts he anat compartint amb els meus alumnes, voldria portar aqu\u00ed la de l\u2019escriptora austr\u00edaca Ingebord Bachmann<\/a> (1926-1973):<\/p>\n

\u201cLa hist\u00f2ria ensenya constantment, per\u00f2 no troba alumnes.\u201d<\/p>\n

Heus aqu\u00ed la paradoxa, la necessitat<\/i> de la Hist\u00f2ria i tamb\u00e9 la seva impossibilitat.<\/i> Les seves aspiracions que a vegades han portat a visions massa segures i travades; \u201cvoler explicar-ho tot\u201d \u201cvoler saber-ho tot\u201d tal vegada, conscients, per\u00f2, de la impossibilitat d\u2019aquest empeny. En aquest sentit podria dir que em commou la Hist\u00f2ria perqu\u00e8 mostra en ella els mateixos l\u00edmits i fragilitats, les mateixes imperfeccions de la condici\u00f3 humana. \u201cHumana, massa humana\u201d, com deia el fil\u00f2sof, de la vida, de la filosofia tamb\u00e9.<\/p>\n

Aix\u00ed, no pretenc que la Hist\u00f2ria sigui mestra en el sentit cl\u00e0ssic i acad\u00e8mic que molts cops hem sentit, diria que ni els historiadors ni els professors d\u2019Hist\u00f2ria hem d\u2019anar per la vida donant lli\u00e7ons (alli\u00e7onant). Defenso, per\u00f2, des d\u2019aquesta humil\u00edssima parcel\u00b7la del coneixement, la seva necessitat com un instrument m\u00e9s que des de la seva especificitat ens permet acostar-nos a la complexitat d\u2019all\u00f2 hum\u00e0, a la complexitat dels homes i les dones com a \u00e9ssers que vivim en societat i que des de la nostra particular i col\u00b7lectiva intemp\u00e8rie, cerquem explicacions, significats i sentit a all\u00f2 que som i fem.<\/p>\n

Pertanyo a una generaci\u00f3 universit\u00e0ria que, en gran part, fou educada en el paradigma de la Hist\u00f2ria com una ci\u00e8ncia social. Durant molts anys, reflexionar, doncs, sobre el car\u00e0cter de la Hist\u00f2ria ha estat en el centre de les meves preocupacions intel\u00b7lectuals, inter\u00e8s i preocupaci\u00f3 que s\u2019han perllongat durant els anys de doc\u00e8ncia a l\u2019ensenyament mitj\u00e0. I que com ja he comentat he compartit en ocasions amb els meus alumnes.<\/p>\n

Per car\u00e0cter, en els meus temps universit\u00e0ries cercava d\u2019alguna manera la unitat de tot coneixement i, en aquest sentit, el f\u00edsic Mario Bunge<\/a>, em va servir per advocar per la unitat de totes les ci\u00e8ncies, malgrat la seva diversitat dins d\u2019un paradigma, certament obert i flexible. Recordo tamb\u00e9 i aix\u00f2 entronca amb la nostra formaci\u00f3 acad\u00e8mica on la pres\u00e8ncia metodol\u00f2gica i filos\u00f2fica del marxisme era molt gran, les meves disquisicions en relaci\u00f3 al tema del subjecte i l\u2019objecte en la Hist\u00f2ria, tant des d\u2019una perspectiva filos\u00f2fica: la relaci\u00f3 entre la consci\u00e8ncia dels homes i la materialitat<\/em> social en qu\u00e8 aquests viuen, com des d\u2019una perspectiva epistemol\u00f2gica: la relaci\u00f3 entre el subjecte de coneixement i el seu objecte d\u2019estudi quan aquest estudi es refereix al mateix \u00e9sser hum\u00e0. Adam Schaaf<\/a> i altres autors m\u2019acompanyaren en aquestes reflexions. I en la llunyania de l\u2019horitz\u00f3, la pres\u00e8ncia de Marx<\/a>, amb totes les seves contradiccions, l\u2019aspiraci\u00f3 al tot, per\u00f2 tamb\u00e9 els seus espurnalls de poesia, \u201catisbos<\/em>\u201d de la fragilitat humana que es colen en els seus escrits, el seu cervell poder\u00f3s, hereu ell tamb\u00e9 d\u2019una tradici\u00f3 a vegades aclaparadora, un Marx alhora tocat tamb\u00e9 per la passi\u00f3. Com la passi\u00f3 i l\u2019emoci\u00f3 es fan presents en les nostres recerques intel\u00b7lectuals? Hauria de dir que ho he viscut en la meva carn, la meva implicaci\u00f3 afectiva, personal ha estat present en molts dels temes que he anat explorant en aquests anys, i a vegades aquesta implicaci\u00f3 ha servit tamb\u00e9 per afuar la meva mirada, per obrir-hi camins en l\u2019estudi.<\/p>\n

Amb els anys, m\u2019he anat fent m\u00e9s humil en relaci\u00f3 a la Hist\u00f2ria i potser en relaci\u00f3 a altres coneixements, sense perdre, per\u00f2, el desig i la il\u00b7lusi\u00f3 per anar m\u00e9s enll\u00e0. No sempre els meus condeixebles han ent\u00e8s aquesta meva evoluci\u00f3, i en alguna ocasi\u00f3 se m\u2019ha q\u00fcestionat aquest distanciament meu envers el car\u00e0cter de ci\u00e8ncia social de la Hist\u00f2ria. Probablement totes les disciplines, les cient\u00edfiques i les human\u00edstiques, haurien de bregar amb aquesta pres\u00e8ncia d\u2019allo hum\u00e0 en tota recerca, una pres\u00e8ncia que, segurament \u00e9s diferent en unes i a altres disciplines, f\u00edsics com Steven Weinberg<\/a>, autor de El somni d\u2019una teoria final,<\/em>\u00a0ens recorden que la bellesa tamb\u00e9 \u00e9s present en la seva cerca d\u2019una teoria final\u2026 final.<\/p>\n

En Hist\u00f2ria com en la vida la pregunta del per qu\u00e8 de les coses \u00e9s \u201cnotoriamente equ\u00edvoca\u201d, com recorda el mateix Weinberg, i jo, a vegades, quan explico a les meves classes, penso que no \u00e9s tant el per qu\u00e8 <\/i>sin\u00f3 el com <\/i>all\u00f2 que estic plantejant. Tal volta per tot aix\u00f2, m\u2019atreu molt un marxista heterodox com Walter Benjamin<\/a>, la melangia que destil\u00b7la el seu \u00c0ngel de la Hist\u00f2ria, un \u00c0ngel que esguarda cap al passat per copsar \u201cel dolor i la devastaci\u00f3 humanes\u201d i que tanmateix poua en aquell passat per esbrinar el futur, un futur que se\u2019ns fa esc\u00e0pol com a redempci\u00f3 i que tanmateix \u00e9s present en tota vida humana malgrat la nostra precarietat. Benjamin hi copsa en aquesta fragilitat fugissera ,\u201c com un llampec en la nit\u201d, un bri d\u2019esperan\u00e7a malgrat tot el dolor de cada vida. Tal vegada fou aix\u00f2 el que m\u2019acost\u00e0 a la Hist\u00f2ria, l\u2019intent de copsar tot el dolor del m\u00f3n, la compassi\u00f3 primera que ens fa recon\u00e8ixer-nos en els altres. La hist\u00f2ria vindria a ser, tal vegada, una forma de pietas<\/em> que va trenant l\u2019exist\u00e8ncia dels vius a la de les generacions que ens han precedit , un gest potser com el d\u2019enterrar els morts per anar continuant amb la nostra exist\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per acabar, qu\u00e8 he provat a fer com a professora d\u2019Hist\u00f2ria? <\/span>Primer de tot hauria volgut ser honesta, acostumo a comentar amb els alumnes quin \u00e9s el meu punt de partida, la meva posici\u00f3, la meva mirada, en relaci\u00f3 als temes que treballem. Situo la Hist\u00f2ria amb humilitat com una via de coneixement, un saber human\u00edstic m\u00e9s amb les seves especificitats. Acostumo a donar importancia tamb\u00e9 a l\u2019element narratiu, la Hist\u00f2ria com a relat que cada generaci\u00f3 ha d\u2019anar construint, com un di\u00e0leg que sempre fem des del present. Hi ha per\u00f2 alguns requisits que caldria tenir presents, el rigor i la cura en all\u00f2 que investiguem o expliquem, la prud\u00e8ncia, sempre la prud\u00e8ncia com a companya a l\u2019hora d\u2019elaborar explicacions, la import\u00e0ncia de copsar cada moment o temps hist\u00f2ric, en la mesura del possible<\/em> en el seu context, tot defugint ( no sempre ho aconsegueixo) de la linealitat en aquest relat, voldria que l\u2019alumne cops\u00e9s, malgrat les limitacions d\u2019aquest prop\u00f2sit, que res no est\u00e0 escrit, que hi ha cru\u00eflles i moments, on s\u2019entrecreuen diverses possibilitats, perqu\u00e8 l\u2019atzar que toca les nostres vides \u00e9s present en el relat hist\u00f2ric i tamb\u00e9 en la seva complexitat\u2026<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hauria volgut que les meves classes fossin d\u2019alguna manera un aprenentatge d\u2019aquesta complexitat de factors, desitjaria tamb\u00e9 que els meus alumnes evitessin les explicacions simplificadores i empobridores i que s\u2019obrissin a una diversitat d\u2019 angles i matisos, sempre enriquidors, sense descartar, \u00e9s clar, quan calgui, la presa de posici\u00f3 honesta i clara. Hauria volgut que no fessin seu el meu relat sin\u00f3 que intentessin anar assajant les seves explicacions, amb la consci\u00e8ncia que sempre hem d\u2019estar oberts a nous punts de vista que cal analitzar amb rigor, un rigor que anir\u00e0 nodrint un criteri propi. I tant de bo que aquest criteri els allunyi del dogmatisme sense defugir, per\u00f2, les conviccions personals. Conscients ells, de la necessitat i riquesa que es deriven de la capacitat d\u2019argumentar, d’en-raonar<\/i> i dialogar. A l\u2019encal\u00e7 d\u2019un coneixement: ra\u00f3, passi\u00f3 i sentiment que hauria de fer-nos cr\u00e9ixer com a \u00e9sser humans.<\/p>\n

Hauria volgut acabar aquestes reflexions amb un recordatori de les meves arrels familiars, posar veus i can\u00e7ons a les petites hist\u00f2ries d\u2019avis i pares: des de la Guerra de Cuba i les \u201cguajiras\u201d que cantava el pare, recollides de l\u2019avi: \u201cCuba no debe favores a ninguna extra\u00f1a tierra\u2026.\u201d Als cants de la meva infantesa com \u201cEn el Barranco del Lobo<\/a>\u201d o el \u201cCant dels partisans<\/a>\u201d (del maquis), amb qu\u00e8 em vaig estrenar en la protesta antifranquista.<\/p>\n

Que la sort us acompanyi en la vostra vida universit\u00e0ria, curulla, ben segur, de belles descobertes i del do meravell\u00f3s de l\u2019amistat.<\/p>\n

M\u00aa Asunci\u00f3n \u00c1lvarez de Paz<\/p>\n

Barcelona, 12 de maig de 2017.<\/p>\n

Aquest article ha estat publicat al n\u00famero 437 de la revista L’Aven\u00e7<\/em>,<\/a> setembre de 2017.<\/p>\n

[Altres escrits de la mateixa autora a la nostra p\u00e0gina web:<\/p>\n