{"id":1741,"date":"2016-10-17T23:19:47","date_gmt":"2016-10-17T21:19:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1741"},"modified":"2020-05-06T18:05:03","modified_gmt":"2020-05-06T16:05:03","slug":"nujeen-i-nasrine","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1741","title":{"rendered":"Nujeen i Nasrine"},"content":{"rendered":"

Aquests dies s’ha estrenat a Barcelona\u00a0Fuocommare<\/em>, un documental del cineasta itali\u00e0 Gianfranco Rosi que va guanyar l’\u00d3s d’Or al festival de Berl\u00edn d’aquest any (febrer del 2016). La pel\u00b7l\u00edcula va ser rodada a Lampedusa, una petita illa italiana de 20 quil\u00f2metres quadrats d’extensi\u00f3 i una poblaci\u00f3 d’uns 5.500 habitants. Per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica (a 205 km de Sic\u00edlia i a 113 de Tun\u00edsia, \u00e9s a dir, m\u00e9s a prop d’\u00c0frica que d’Europa), l’illa \u00e9s un lloc on intenten desembarcar milers d’immigrants provinents de les costes nord-africanes. La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 constru\u00efda sobre la base d’un contrapunt entre dos realitats molt diferenciades: per una part, tracta de plasmar la vida quotidiana d’alguns illencs, especialment de Samuel, un nen de 12 anys, que va a l’escola, li agrada fer punteria amb un tirador i ha de portar ulleres perqu\u00e8 t\u00e9 un ull gandul, i per l’altra, el rescat d’immigrants quan s\u00f3n a punt de naufragar perqu\u00e8 naveguen en embarcacions molt fr\u00e0gils. Els personatges de l’illa estan m\u00e9s o menys individualitzats; dels personatges que han pogut sobreviure a les dificultats de la travessia, en canvi, se’ns deixa intuir gen\u00e8ricament les seves motivacions: que arriben impulsats per la fam, la por de morir en la guerra o a causa de la repressi\u00f3, la busca de treball i d’un futur millor per a ells o per la seva fam\u00edlia… L’objectiu de Gianfranco Rosi \u00e9s molt clar: sensibilitzar els espectadors occidentals de la trag\u00e8dia dels immigrants que moren a la Mediterr\u00e0nia sense haver pogut tocar terra; \u00e9s a dir, la den\u00fancia d’un fet incontrovertible: \u00a0la Mediterr\u00e0nia s’ha convertit en un immens cementiri de vides humanes (es calcula que nom\u00e9s en els nou primers mesos d’aquest any han mort a les seves aig\u00fces 3800 persones<\/a>). La pel\u00b7l\u00edcula ens colpeja, per\u00f2 no deixa a la nostra mem\u00f2ria cap nom ni cap tipus d’identificaci\u00f3 de les v\u00edctimes; ens presenta v\u00edctimes an\u00f2nimes, no identificables (ens explica, en canvi, que els immigrants m\u00e9s pobres, que han pagat menys, han de viatjar a la bodega del vaixell i tenen, per conseg\u00fcent, m\u00e9s risc de morir asfixiats o en cas de naufragi). \u00c9s el mateix que va passar al seu moment quan vam llegir, per exemple, que “l’enfonsament d’un vaixell amb 700 persones al canal de Sic\u00edlia \u00e9s el m\u00e9s greu de les dues \u00faltimes d\u00e8cades” (Cronologia dels naufragis amb immigrants al Mediterrani)<\/a>: a la pel\u00b7l\u00edcula i a certs informatius els immigrants morts son vistos com a n\u00fameros, cossos sense nom, rostre ni individualitat. \u00c9s veritat que aquestes informacions sobre milers i milers d’immigrants s\u00f3n estremidores i ens porten a fer-nos moltes preguntes sobre les causes de les immigracions, el negoci del tr\u00e0fic de persones, les formes d’acollida a Europa i sobre com s’haurien de resoldre aquests problemes.<\/p>\n

\"naufragis-dimmigrants\"<\/a><\/p>\n

[El Roto, vinyeta publicada a El Pa\u00eds.<\/em>]<\/p>\n

Ara b\u00e9, sembla que l’empatia funciona amb m\u00e9s efic\u00e0cia quan sabem els noms de les v\u00edctimes. Les hist\u00f2ries d’immigrants i refugiats que arriben amb m\u00e9s efecte als ciutadans occidentals i es queden per m\u00e9s temps a la seva mem\u00f2ria tenen nom i cognom. S\u00f3n en aquest cas v\u00edctimes identificables que ens fan pensar que podr\u00edem ser nosaltres mateixos o qualsevol dels nostres familiares i amics. Pensem, per exemple, en el nen\u00a0Aylan Kurdi<\/a>: qui podr\u00e0 oblidar mai el cos del nen jaient a la sorra? \u00a0Des que va apar\u00e8ixer la seva foto als diaris, Aylan Kurdi i la seva fam\u00edlia ocupen un lloc al nostre cor i al nostre record.<\/p>\n

\"una-imagen-vale-mas-que-mil-ahogados\"<\/a><\/p>\n

Per aix\u00f2, perqu\u00e8 les protagonistes tenen rostre, un origen, nom i cognom, entre les hist\u00f2ries d’immigrants i refugiats que ens arriben aquests dies, la de les germanes Nujeen i Nasrine Mustafa, refugiades sirianes, s’ha convertit en un fenomen medi\u00e0tic. La seva hist\u00f2ria ens commou i ens fa creure en la for\u00e7a de voluntat, en la tenacitat i el coratge d’alguns \u00e9ssers humans. La seva hist\u00f2ria \u00e9s, malgrat totes les dificultats i tot el patiment que han viscut, una hist\u00f2ria d’esperan\u00e7a, per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0\u2014no ens enganyem\u2014\u00a0una petita excepci\u00f3 molt diferent de la desventura de tants altres milers de refugiats.<\/p>\n

\"nujeen-i-nasrine-mustafa\"<\/a><\/p>\n

Nujeen Mustafa (Alepo, 1999), que es mou en cadira de rodes (pateix par\u00e0lisi cerebral), no havia anat mai a l’escola als seus 17 anys. La m\u00e9s petita de nou germans, s’ha passat gran part de la seva vida mirant la televisi\u00f3 (“la televisi\u00f3 era la meva finestra al m\u00f3n des del cinqu\u00e8 pis on viv\u00edem, perqu\u00e8 no podia sortir f\u00e0cilment a causa de la meva discapacitat”, ha explicat en una entrevista a\u00a0La Vanguardia <\/em>del\u00a016 d’octubre de 2016). Despr\u00e9s de sortir de S\u00edria i arribar a Turquia, Nusjeen i les seves germanes tenien por que, a causa de la cadira de rodes, malgrat haver pagat 1300 euros per cap, no les deixessin pujar al bot que havia de portar-les cap Gr\u00e8cia… precisament el 2 de setembre de 2015, el mateix dia que el petit Aylan Kurdi (tres anys), el seu germ\u00e0 Gal\u00edp (cinc anys), la seva mare, Rehan Kurdi, de 32 anys (“Li tinc molta por a l’aigua, no vull anar-hi”, li va confesar premonit\u00f2riament el dia abans de morir a la seva cunyada, Teema Kurdi), i altres dotze persones van morir ofegades quan intentaven arribar des de Bodrum (Turquia) a l’illa grega de Kos.<\/p>\n

\"trajecte-de-nujeen-i-nasrine\"<\/a><\/p>\n

Nujeen ha mostrat el seu coratge per anar en la seva cadira de rodes des d’Alepo, ciutat ara destruida per la guerra, fins a la ciutat alemanya de Wesseling, al costat de Col\u00f2nia, per\u00f2 si mirem la fotografia de m\u00e9s amunt, veurem que darrera de la Nujeen, empenyent la seva cadira, hi ha una de les seves germanes, Nasrine, de 27 anys, estudiant de F\u00edsica, i aquesta entrada no pot deixar fora de focus la Nasrine, que ha lluitat i s’ha esfor\u00e7at per no deixar enrere la seva germana minusv\u00e0lida: “Estic molt agra\u00efda [a la Nasrine] pel que va fer. No parlem gaire d’aix\u00f2 ara. En tot cas, fem broma. Si vull alguna cosa i ella no hi est\u00e0 d’acord, diu rient: “Eh, que et vaig emp\u00e8nyer per mitja Europa|” (La Vanguardia,<\/em> 16-10-2016).<\/p>\n

Fugint d’una ciutat destru\u00efda per la guerra, les germanes Mustafa van rec\u00f3rrer 5600 km. Ara viuen a Alemanya, amb una altra germana i quatre nebodes, estudien alemany i somnien amb el futur. Els mitjans de comunicaci\u00f3 en parlen perqu\u00e8 una periodista anglesa, Christina Lamb, ha publicat un llibre amb la seva hist\u00f2ria. Milers i milers d’immigrants i de refugiats han mort ofegats intentant arribar a Europa, i en alguns casos ni tan sol la seva fam\u00edlia se n’ha assabentat, de la seva mort: ning\u00fa en parla ara. No tenen nom, no tenen rostre: s\u00f3n un n\u00famero entre milers d’ofegats… El Roto, un cop m\u00e9s, t\u00e9 ra\u00f3: al nostre m\u00f3n, “una imagen vale m\u00e1s que mil ahogados”. I d’aquesta contradicci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 que parlen d’uns i no es preocupen d’investigar la vida que han deixat enrere els milers d’immigrants i de refugiats que han mort, qui ens salvar\u00e0?<\/p>\n

[M\u00e9s informaci\u00f3: “La extraordinaria traves\u00eda de Nujeen”<\/a>\u00a0(El Pa\u00eds<\/em>, 11 d’octubre de 2016) i “Ja em patit prou, nom\u00e9s volem estar fora de perill” <\/a>(La Vanguardia<\/em>, 16 d’octubre de 2016).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies s’ha estrenat a Barcelona\u00a0Fuocommare, un documental del cineasta itali\u00e0 Gianfranco Rosi que va guanyar l’\u00d3s d’Or al festival de Berl\u00edn d’aquest any (febrer del 2016). La pel\u00b7l\u00edcula va ser rodada a Lampedusa, una petita illa italiana de 20 … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[177],"tags":[227,229,226,228,117],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1741"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1741"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1764,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1741\/revisions\/1764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}