{"id":1657,"date":"2016-03-06T21:32:38","date_gmt":"2016-03-06T19:32:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1657"},"modified":"2016-03-07T17:58:18","modified_gmt":"2016-03-07T15:58:18","slug":"pa-sostre-drets-i-roses-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1657","title":{"rendered":"Pa, sostre, drets i roses"},"content":{"rendered":"<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El 8 de mar\u00e7, Dia de la Dona Treballadora, ens convida a repassar moments de la llarga lluita de la dona pel reconeixement de les seves reivindicacions laborals i per la plena igualtat de drets amb l&#8217;home, per\u00f2, de fet, cada dia de l&#8217;any hauria de ser Dia de la Dona Treballadora i de tots els \u00e9ssers humans v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia, la discriminaci\u00f3 i la injust\u00edcia, fins acabar amb aquestes xacres que degraden la condici\u00f3 humana. \u00c9s veritat que el cam\u00ed recorregut per la dona fins avui no \u00e9s el mateix a totes les societats: hi ha societats del m\u00f3n occidental, com als pa\u00efsos n\u00f2rdics, on la dona gaudeix d&#8217;un reconeixement semblant al dels homes, i aix\u00f2 es comprova, per exemple, en els percentatges de dones que tenen responsabilitat pol\u00edtica als governs i en els de les que ocupen c\u00e0rrecs directius a les grans empreses. En un altre extrem, a alguns paisos isl\u00e0mics les dones no tenen un ple reconeixement de drets pol\u00edtics ni socials i s\u00f3n considerades prolongacions subsidi\u00e0ries del seu pare o del seu marit. I en altres societats, com a la nostra, malgrat que la dona ha assolit el reconeixement dels seus drets a nivell pol\u00edtic, encara sobreviuen, a m\u00e9s de la viol\u00e8ncia sexista i de diferents formes i graus de discriminaci\u00f3, actituds i comportaments at\u00e0vics clarament regressius que poden qualificar-se de masclistes i de denigrants per la dona (per exemple, hi ha suplements de moda d&#8217;alguns diaris europeus que presenten les dones com a maniquins o simplement com a dones objecte).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Manifestaci\u00f3-de-dones.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1661\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Manifestaci\u00f3-de-dones.jpg\" alt=\"Manifestaci\u00f3 de dones\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El 1975, l&#8217;ONU va establir el dia 8 de mar\u00e7 com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es va triar aquesta data perqu\u00e8 recollia la proposta que al seu moment (a la II Confer\u00e8ncia Internacional de dones socialistes a Copenhague, l&#8217;agost de 1910) \u00a0havia fet \u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Clara_Zetkin\">Clara Zetkin<\/a>, comunista alemanya, i perqu\u00e8 a m\u00e9s serveix per recordar i mantenir una tradici\u00f3 de lluita amb fites com aquestes:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El mar\u00e7 de 1857 les dones de les f\u00e0briques t\u00e8xtils de Nova York van comen\u00e7ar a reivindicar els seus drets laborals i van a aconseguir la creaci\u00f3 dels seus propis sindicats dos anys despr\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<li lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El mar\u00e7 de 1908, m\u00e9s de 15000 persones van manifestar-se pels carrers d&#8217;aquella ciutat per reclamar millors condicions de treball i salarials per les dones. (Aquesta manifestaci\u00f3 inspiraria el poema &#8220;Bread and Roses&#8221;, del qual parlem m\u00e9s endavant.)<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<li lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El 19 de mar\u00e7 de 1911, Clara Zetkin\u00a0va impulsar a alguns paisos europeus (Alemanya, \u00c0ustria, Dinamarca i Su\u00efssa) la primera celebraci\u00f3 del dia de la dona treballadora, amb m\u00edtings i manifestacions que van reunir m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 de persones.<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<li lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El 25 de mar\u00e7 de 1911 van morir 146 persones (123 dones i 23 homes) a l&#8217;incendi d&#8217;una f\u00e0brica t\u00e8xtil de Manhattan, la majoria de les quals eren joves immigrants, jueves i italianes (les portes de la f\u00e0brica estaven tancades a prop\u00f2sit per evitar protestes sindicals i molts treballadors no en van poder sortir&#8230;).<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<li lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">I al mar\u00e7 de 1912 va culminar la vaga coneguda com de <em>Pa i Roses<\/em> de les treballadores d&#8217;una f\u00e0brica t\u00e8xtil de Lawrence, Massachusetts (el pa representava per elles la lluita per les millores salarials i les roses, millors condicions de vida).<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Clara-Zelkin.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1662\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Clara-Zelkin.jpg\" alt=\"Clara Zelkin\" width=\"198\" height=\"254\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Molts anys despr\u00e9s d&#8217;aquells i d&#8217;altres esdeveniments hist\u00f2rics, la lluita pels drets i la dignitat de la dona continua, i el 8 de mar\u00e7 ens ho recorda molt especialment. De fet, a<span lang=\"ca-ES\">l nostre blog s&#8217;hi poden consultar algunes entrades relacionades amb aquesta data i amb la q\u00fcesti\u00f3 femenina en general: la dedicada a Malala Yousafzai (12 de desembre de 2014), <\/span><em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Per la diversitat cultural i contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">(1 de juliol de 2014), <\/span><\/span><\/span><\/span><em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Per l&#8217;alliberament de les estudiants nigerianes <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">(19 de maig de 2014), <\/span><\/span><\/span><\/span><em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Les dones de veritat <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">(7 de mar\u00e7 de 2013), <\/span><\/span><\/span><\/span><em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Contra la discriminaci\u00f3 de les dones\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">(10 de desembre de 2012), <\/span><\/span><\/span><\/span><em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Dones i poesia <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #333333;\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">(9 d&#8217;abril de 2012), etc. Molts d&#8217;aquests comentaris no han perdut la seva actualitat. Aquests dies, q<\/span><\/span><\/span><\/span>uan llegim la premsa, trobem una i altra vegada hist\u00f2ries de dones que fan palesa la desigualtat i la viol\u00e8ncia que les dones d&#8217;arreu continuen patint. Aqu\u00ed en tenim alguns casos, a tall d&#8217;exemple.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Caddy-Adzuba.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1663\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Caddy-Adzuba.jpg\" alt=\"Caddy Adzuba\" width=\"267\" height=\"189\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><strong><a href=\"http:\/\/www.publico.es\/internacional\/caddy-adzuba-morimos-ustedes-puedan.html\">Caddy Adzuba<\/a><\/strong> (Buka, Congo, 1981), advocada i periodista, va rebre el premi Pr\u00edncep d&#8217;Ast\u00faries al 2014, per la seva den\u00fancia de les violacions massives, de les mutilacions i assassinats de milers de dones i nenes al seu pa\u00eds. Una de les seves frases m\u00e9s citades, &#8220;Nosaltres morim perqu\u00e8 vosaltres pugueu tenir els vostres <em>smartphones<\/em>&#8220;, fa refer\u00e8ncia a una de les causes de la guerra al seu pa\u00eds, el control de les mines de coltan, un mineral necessari pel funcionament dels m\u00f2bils.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Chika-Oduah.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1664\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Chika-Oduah.jpg\" alt=\"Chika Oduah\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><strong><a href=\"http:\/\/www.lacasaencendida.es\/conferencias\/conferencia-atrapadas-un-mundo-hombres-chika-oduah-4962\">Chika Oduah<\/a>\u00a0<\/strong>(Ogabru, Nig\u00e8ria, 1987), periodista i antrop\u00f2loga, va tornar al seu pa\u00eds des dels Estats Units, on havia emigrat amb els seus pares quan era petita, per dedicar-se a escriure una s\u00e8rie d&#8217;articles sobre el grup terrorista Boko Haram (un grup sanguinari que va assassinar nom\u00e9s en 2014 a 6644 persones) i va rebre el premi Trust Women Journalist Award 2014 per aquests reportatges. Els seus articles denuncien les condicions de vida i treball de la dona nigeriana, v\u00edctima de pr\u00e0ctiques esclavistes i d&#8217;un masclisme molt agressiu que porta, per exemple, a considerar les v\u00edctimes dels maltractaments sexuals com a culpables.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Nadia-Murad.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1665\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Nadia-Murad.jpg\" alt=\"Nadia Murad\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><strong><a href=\"http:\/\/www.bbc.com\/mundo\/noticias\/2016\/03\/160229_irak_ei_yazidies_victima_testimonio_nadia_murad_wbm\">Nadia Murad<\/a><\/strong>, refugiada iraquiana a Alemanya, membre de la minoria <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yazidismo\">yazidita<\/a>, el 2014, quan tenia 19 anys, &#8220;va ser segrestada, maltractada, utilitzada com a bot\u00ed de guerra i esclava sexual per militants de les<em> forces del mal<\/em>, com anomena ella l&#8217;Estat Isl\u00e0mic&#8221; (&#8220;Ens volen esborrar de la terra&#8221;,\u00a0<em>La Vanguardia<\/em>, 29 de febrer 2016). Despr\u00e9s d&#8217;un primer intent fallit d&#8217;escapar-se dels seus segrestadors, va ser castigada amb una violaci\u00f3 col\u00b7lectiva, i ara, intentant superar els seus malsons, tracta de difondre el seu testimoni com una forma de lluita per salvar del genocidi el seu poble.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: center;\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Berta-C\u00e1ceres.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1666\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Berta-C\u00e1ceres.jpg\" alt=\"Berta C\u00e1ceres\" width=\"276\" height=\"183\" \/><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><strong><a href=\"http:\/\/www.bbc.com\/mundo\/noticias\/2015\/04\/150423_honduras_berta_caceres_am\">Berta C\u00e1ceres<\/a>\u00a0<\/strong>(1973-2016, La Esperanza, Hondures), membre de la comunitat ind\u00edgena <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lenca\">lenca<\/a> i activista pel medi ambient i pels drets humans, va rebre el premi Goldman 2015 per la seva lluita contra la construcci\u00f3 d&#8217;una central hidroel\u00e8ctrica en les aig\u00fces del riu Gualcarque i fa uns dies (el 3 de mar\u00e7) va ser assassinada per defensar el medi ambient. El seu assassinat no \u00e9s un fet aillat, forma part d&#8217;una llarga s\u00e8rie: des del 2002 al 2014 s&#8217;han produit a Hondures 111 assassinats d&#8217;activistes pel medi ambient.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Aquestes quatre dones compromeses amb les seves idees s\u00f3n referents positius dins del seu camp respectiu. Darrera d&#8217;elles n&#8217;hi ha altres que ens recorden que encara hi ha molts fronts oberts per lluitar pels drets de la dona i la seva dignitat. Dir\u00edem, fins i tot, que en aquest temps de treball precari, d&#8217;atur multitudinari, de desnonaments, de refugiats sense asil ni sostre, de deshumanitzaci\u00f3 de la feina, de tr\u00e0fic de persones i de noves formes d&#8217;esclavisme, la lluita que s&#8217;ha de lliurar ha ampliat els seus fronts i les seves motivacions. Si les obreres nord-americanes de principis del segle XX demanaven <em>Pa i roses<\/em>, ara tots haur\u00edem de reivindicar <em>pa, sostre, drets i roses<\/em>. I com que e<span style=\"font-weight: 300;\">l poeta nord-americ\u00e0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/James_Oppenheim\">James Oppenheim<\/a> (1882-1932) va escriure el poema\u00a0<\/span><em style=\"font-weight: 300;\">Bread and Roses <\/em>(1910)<span style=\"font-weight: 300;\">\u00a0com a ofrena a aquelles dones que lluitaven pels seus drets, el transcrivim aqu\u00ed com a homenatge a totes les dones que continuen lluitant i no han perdut l&#8217;esperan\u00e7a.<\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">PAN Y ROSAS<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Mientras vamos marchando, marchando a trav\u00e9s del hermoso d\u00eda<br \/>\nUn mill\u00f3n de cocinas oscuras y miles de grises hilander\u00edas<br \/>\nSon tocados por un radiante sol que asoma repentinamente<br \/>\nYa que el pueblo nos oye cantar: \u00a1Pan y rosas! \u00a1Pan y rosas!<\/p>\n<p>Mientras vamos marchando, marchando, luchamos tambi\u00e9n por los hombres<br \/>\nYa que ellos son hijos de mujeres, y los protegemos maternalmente otra vez<br \/>\nNuestras vidas no ser\u00e1n explotadas desde el nacimiento hasta la muerte<br \/>\nLos corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos<br \/>\n\u00a1dennos pan, pero tambi\u00e9n dennos rosas!<\/p>\n<p>Mientras vamos marchando, marchando, innumerables mujeres muertas<br \/>\nVan gritando a trav\u00e9s de nuestro canto su antiguo reclamo de pan<br \/>\nSus esp\u00edritus fatigados conocieron el peque\u00f1o arte y el amor y la belleza<br \/>\n\u00a1S\u00ed, es por el pan que peleamos, pero tambi\u00e9n peleamos por rosas!<\/p>\n<p>A medida que vamos marchando, marchando, traemos con nosotras d\u00edas mejores<br \/>\nEl levantamiento de las mujeres significa el levantamiento de la humanidad<br \/>\nYa basta del agobio del trabajo y del holgaz\u00e1n: diez que trabajan para que uno repose<br \/>\n\u00a1Queremos compartir las glorias de la vida: pan y rosas, pan y rosas!<\/p>\n<p>Nuestras vidas no ser\u00e1n explotadas desde el nacimiento hasta la muerte<br \/>\nLos corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos<br \/>\n\u00a1pan y rosas, pan y rosas!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 8 de mar\u00e7, Dia de la Dona Treballadora, ens convida a repassar moments de la llarga lluita de la dona pel reconeixement de les seves reivindicacions laborals i per la plena igualtat de drets amb l&#8217;home, per\u00f2, de fet, &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1657\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[71,177,101,25,66,33],"tags":[219,132],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1657"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1657"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1657\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1686,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1657\/revisions\/1686"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1657"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1657"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1657"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}