{"id":1344,"date":"2014-01-26T18:14:39","date_gmt":"2014-01-26T16:14:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1344"},"modified":"2014-02-16T18:18:47","modified_gmt":"2014-02-16T16:18:47","slug":"histories-de-la-radio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1344","title":{"rendered":"Hist\u00f2ries de la r\u00e0dio"},"content":{"rendered":"<p>Quan parlem a classe de la premsa, la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, diem que s\u00f3n mitjans de comunicaci\u00f3 de masses perqu\u00e8 s&#8217;adrecen simult\u00e0niament a un p\u00fablic molt ampli i heterogeni per difondre informaci\u00f3, opinions i entreteniments. A aquests mitjans cl\u00e0ssics moltes vegades s&#8217;hi afegeixen d&#8217;altres, com el cine, el v\u00eddeo, la publicitat, els c\u00f2mics, etc., que tamb\u00e9 transmeten informaci\u00f3 i entreteniment a grans audi\u00e8ncies. Quant a Internet, alguns experts consideren que \u00e9s m\u00e9s que un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 tradicional, un mitj\u00e0 <em>omnibus,<\/em> perqu\u00e8 d\u00f3na cabuda i suport als altres mitjans (hi trobem premsa digital, programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3, pel\u00b7l\u00edcules, etc.). Avui, per\u00f2, en aquesta entrada ens toca parlar nom\u00e9s d&#8217;un mitj\u00e0, la r\u00e0dio.<\/p>\n<p>Molts s\u00f3n els cient\u00edfics de finals del segle XIX considerats els pares inventors de la r\u00e0dio (el rus <a title=\"Popov\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aleksandr_Step%C3%A1novich_Popov\">Popov<\/a>, el nord-americ\u00e0 d&#8217;origen croat\u00a0<a title=\"Tesla\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nikola_Tesla\">Tesla<\/a>, l&#8217;itali\u00e0<a title=\"Marconi\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guglielmo_Marconi\"> Marconi<\/a>, l&#8217;espanyol <a title=\"Julio Cervera\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Julio_Cervera_Baviera\">Julio Cervera<\/a>, etc.); no es discuteix, per\u00f2, que la primera transmissi\u00f3 transoce\u00e0nica la va realitzar Marconi el 1901, com tampoc que les primeres emissores de r\u00e0dio es van crear a Detroit i a Pittsburgh (EE.UU.) el 1920. (A Espanya, la primera emissora de r\u00e0dio que va haver-hi, va ser R\u00e0dio Barcelona, que va comen\u00e7ar les seves emissions el 1924 des de l&#8217;Hotel Colon de la Pla\u00e7a de Catalunya.)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Guglielmo-Marconi.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1345\" title=\"Guglielmo Marconi\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Guglielmo-Marconi.jpg\" alt=\"\" width=\"283\" height=\"178\" \/><\/a>La r\u00e0dio ha exercit hist\u00f2ricament una gran influ\u00e8ncia en la societat. Els nazis alemanys, per exemple, en van ser molts conscients; pensaven que si controlaven la r\u00e0dio i la feien servir per difondre <a title=\"Propaganda nazi\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Propaganda_nazi\">la seva propaganda<\/a> podrien canviar i orientar la mentalitat de la gent. Aix\u00ed, si primer la r\u00e0dio va contribuir a l&#8217;extensi\u00f3 de les idees del nazisme, despr\u00e9s, durant la Segona Guerra Mundial, va continuar sent un arma de la guerra psicol\u00f2gica que els nazis lliuraven contra els aliats. (Veure <a title=\"\u00das de la r\u00e0dio durant la Segona Guerra Mundial\" href=\"http:\/\/fido.palermo.edu\/servicios_dyc\/publicacionesdc\/vista\/detalle_articulo.php?id_libro=138&amp;id_articulo=4638\">l&#8217;\u00fas de la r\u00e0dio durant la Segona Guerra Mundial<\/a>.)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Orson-Welles.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1346\" title=\"Orson Welles\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Orson-Welles.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Orson-Welles.jpg 225w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Orson-Welles-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 225px) 100vw, 225px\" \/><\/a>Ara b\u00e9, \u00e9s clar que les hist\u00f2ries de la r\u00e0dio no es limiten al seu \u00fas per part dels pol\u00edtics. Un dels m\u00e9s grans directors de cine, <a title=\"Orson Welles\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orson_Welles\">Orson Welles<\/a>, l&#8217;autor de <em><a title=\"Ciutad\u00e0 Kane\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutad%C3%A0_Kane\">Ciutad\u00e0 Kane<\/a><\/em>, va protagonitzar des d&#8217;un programa de r\u00e0dio un fet de gran impacte social. Orson Welles havia estat contractat al juliol de 1938 per la CBS (<a title=\"CBS\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/CBS\">Columbia Broadcasting System<\/a>)\u00a0per dramatitzar i escriure guions per a la r\u00e0dio d&#8217;obres liter\u00e0ries cl\u00e0ssiques i hi tenia un gran \u00e8xit de p\u00fablic. El 30 d&#8217;octubre d&#8217;aquell any, com si fos una broma de Halloween, des del <a title=\"Teatre Mercury de Nova York\" href=\"http:\/\/www.mercurytheatre.info\/\">teatre Mercury<\/a> de Nova York, Orson Welles va retransmetre la seva versi\u00f3 radiof\u00f2nica de <em><a title=\"La guerra dels mons\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_guerra_dels_mons\">La guerra dels mons<\/a><\/em>, novel\u00b7la de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 de <a title=\"H. G. Wells\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/H._G._Wells\">H. G. Wells<\/a>. La novel\u00b7la descriu la invasi\u00f3 de la Terra pels marcians. En sentir el relat per la r\u00e0dio, milers d&#8217;oients nord-americans que no sabien que es tractava d&#8217;una obra de ficci\u00f3 van creure que es tractava d&#8217;una informaci\u00f3 de fets reals, i es va desencadenar una hist\u00e8ria col\u00b7lectiva. La gent fugia massivament de la ciutat i les centrals telef\u00f2niques de la policia i dels peri\u00f2dics van quedar col\u00b7lapsades per les trucades de persones desesperades que buscaven informaci\u00f3 sobre com protegir-se dels marcians.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Sentint-la-r\u00e0dio.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1352\" title=\"Sentint la r\u00e0dio\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/Sentint-la-r\u00e0dio.jpg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"172\" \/><\/a><\/p>\n<p>Malgrat que amb l&#8217;aparici\u00f3 de la televisi\u00f3 va semblar que la r\u00e0dio es ressentiria de la forta compet\u00e8ncia (per a moltes persones la imatge sembla m\u00e9s espectacular que la paraula), el cert \u00e9s que la r\u00e0dio t\u00e9 particularitats que la fan tamb\u00e9 molt atractiva (per exemple, \u00e9s molt instant\u00e0nia, ofereix moltes emissores entre las quals poder triar i desenvolupa la nostra imaginaci\u00f3 en no veure les cares de les persones que hi estan parlant, per no parlar de les veus carism\u00e0tiques d&#8217;alguns locutors). I de fet, a quasi tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, en un moment o altre, han ocorregut fen\u00f2mens que, per diferents motius, han incrementat l&#8217;inter\u00e8s del p\u00fablic per seguir els relats dels fets per la r\u00e0dio. La transmissi\u00f3 radiof\u00f2nica de determinats esdeveniments esportius (competicions, partits de futbol&#8230;), pol\u00edtics (per exemple, a Espanya, la nit del 23 de Febrer de 1981, anomenada <em>la nit dels transitors<\/em>, quan una companyia de la Gu\u00e0rdia Civil sota les ordres del tinent coronel Tejero va segrestar els diputats del Congr\u00e9s espanyol), culturals (concerts, concursos musicals&#8230;), etc., pot tenir un gran ress\u00f2. Fins i tot, podr\u00edem dir que hi ha fen\u00f2mens que resulten igual o m\u00e9s emocionants seguits per la radio que vists per la televisi\u00f3: pensem, per exemple, en la teatralitat i en la passi\u00f3 d&#8217;alguns locutors radiof\u00f2nics quan transmeten el gol del seu equip de futbol favorit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/R\u00e0dio-pirata.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1347\" title=\"R\u00e0dio pirata\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/R\u00e0dio-pirata.jpg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"210\" \/><\/a>Un altre aspecte de la hist\u00f2ria de la r\u00e0dio\u00a0va ser l&#8217;aparici\u00f3 a Europa, a finals dels anys 50 del segle XX, de les emissores de <a title=\"R\u00e0dio pirata\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Radio_pirata\">r\u00e0dio pirates<\/a>, anomenades aix\u00ed perqu\u00e8 transmetien il\u00b7legalment, sense llic\u00e8ncia, o de manera irregular i, fins i tot, en un primer moment algunes emetien des de barcos amb bandera negra des d&#8217;aig\u00fces territorials internacionals. En qualsevol cas, la hist\u00f2ria d&#8217;aquest tipus de r\u00e0dio s&#8217;emmarca dins la lluita d&#8217;alguns col\u00b7lectius per fer-se sentir o, almenys, tenir al seu costat una part de l&#8217;audi\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Ara, al nostre temps, tenim al nostre abast moltes emissores, algunes especialitzades tem\u00e0ticament (m\u00fasica, informaci\u00f3 pol\u00edtica, esportiva, etc.), unes de car\u00e0cter m\u00e9s local, altres amb una cobertura m\u00e9s \u00e0mplia&#8230; i tothom pot triar el seu programa favorit i el seu moment de sentir la r\u00e0dio (de nit, quan anem a la feina, en llevar-nos, etc.). No sabem, per\u00f2, quines prefer\u00e8ncies radiof\u00f2niques tenen els seguidors d&#8217;aquest blog ni les seves raons o moments preferits per sentir la r\u00e0dio, i per aix\u00f2 hem escrit aquesta entrada, perqu\u00e8 voldr\u00edem saber-lo i recollir-ne opinions i comentaris. Gr\u00e0cies per enviar les vostres respostes.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan parlem a classe de la premsa, la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, diem que s\u00f3n mitjans de comunicaci\u00f3 de masses perqu\u00e8 s&#8217;adrecen simult\u00e0niament a un p\u00fablic molt ampli i heterogeni per difondre informaci\u00f3, opinions i entreteniments. A aquests mitjans cl\u00e0ssics &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1344\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[163],"tags":[164],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1344"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1344"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1349,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1344\/revisions\/1349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}