{"id":1301,"date":"2013-12-27T18:27:47","date_gmt":"2013-12-27T16:27:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1301"},"modified":"2020-05-06T19:17:25","modified_gmt":"2020-05-06T17:17:25","slug":"albert-camus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1301","title":{"rendered":"Albert Camus"},"content":{"rendered":"

Coses d’escriptors<\/strong><\/p>\n

Fa uns mesos, vaig escriure un text a F\u00f2rumgrama<\/a><\/em> sobre an\u00e8cdotes o fets atribu\u00efts a escriptors, que havia pescat de lectures. En aquella ocasi\u00f3 les protagonitzaven el novel\u00b7lista franc\u00e8s Stendhal i la novel\u00b7lista anglesa Virg\u00ednia Woolf, i en tots dos casos el nexe com\u00fa era la relaci\u00f3 de l\u2019escriptor i de l\u2019escriptora amb el m\u00e9s enll\u00e0. Em va arribar que a uns quants lectors els havia agradat. A mi ja m\u2019havien agradat en llegir-les, aix\u00ed que , contenta de compartir-ho, ara hi torno.<\/p>\n

Es commemora aquest any el centenari del naixement de l\u2019escriptor Albert Camus<\/a> (1913-1960), premi Nobel de Literatura el 1957, amb nom\u00e9s 44 anys, i mort als 47 en accident d\u2019autom\u00f2bil. Va n\u00e9ixer a Alg\u00e8ria en una fam\u00edlia de pagesos europeus, els anomenats pieds-noirs, de pare franc\u00e8s i mare d\u2019origen menorqu\u00ed, de cognom Sintes. Quan era encara un nen qued\u00e0 orfe de pare en morir aquest en la Primera Guerra Mundial. Va acabar la infantesa a casa de la fam\u00edlia materna, amb qui aprengu\u00e9 l\u2019espanyol i el catal\u00e0. La mare, gaireb\u00e9 sorda i muda, era pr\u00e0cticament analfabeta i es dedicava a feines de neteja. L\u2019\u00e0via, dona de car\u00e0cter i cap de la fam\u00edlia, malgrat la pen\u00faria econ\u00f2mica que els tenallava, va saber entendre i acceptar que els dots del seu n\u00e9t mereixien aprofitar la beca que el seu mestre, el senyor Germain Louis, li havia aconseguit.<\/p>\n

El record i la gratitud al seu mestre de prim\u00e0ria van perdurar en Albert Cam\u00fas. Al cap de pocs dies de rebre la not\u00edcia que li era concedit el Nobel, Cam\u00fas li escriu una carta on diu que se sent desbordat per un honor massa gran, que no creu mer\u00e8ixer, i afegeix: \u201cquan vaig saber la not\u00edcia, vaig pensar primer en la meva mare i despr\u00e9s en vost\u00e8. Sense vost\u00e8, sense la m\u00e0 afectuosa que va estendre al nen pobre que jo era, sense els seus ensenyaments i el seu exemple, no m\u2019hauria succe\u00eft res de tot aix\u00f2. No \u00e9s que hi doni una gran import\u00e0ncia, a un fet d\u2019aquest tipus, per\u00f2 m\u2019ofereix l\u2019 oportunitat de dir-li el que vost\u00e8 ha sigut i continua sent per a mi, i de corroborar que els seus esfor\u00e7os, la seva feina i el cor gener\u00f3s que hi va posar continuen sempre vius en un dels seus petits escolars, que, malgrat el pas dels anys, no ha deixat de ser el seu alumne agra\u00eft.\u201d<\/p>\n

I la carta de resposta del mestre comen\u00e7a aix\u00ed : \u201c El meu petit Albert: …\u201d\u00a0Tamb\u00e9 al seu mestre va dedicar Albert Cam\u00fas el discurs de recepci\u00f3 del premi, un text sincer i vibrant, carregat de viv\u00e8ncies i reflexions sobre la tortuosa etapa hist\u00f2rica que li va tocar viure.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ara una hist\u00f2ria curta i lleugera, de fa m\u00e9s d\u2019un segle per\u00f2 que podria ser molt actual. Protagonista, Mark Twain (el seu nom real era Samuel Longhorne Clemens, 1835-1910), el creador d\u2019aquelles delicioses aventures de dos nens a la vora del riu Mississipi: Tom Sawyer i Huckleberry Finn. Tamb\u00e9 va ser un notable humorista, orador i periodista. Es diu que un dia va escriure a les dotze persones m\u00e9s rellevants de la seva poblaci\u00f3, segurament Connecticut, on va residir un cop casat despr\u00e9s de la seva etapa de viatger i aventurer. Les dotze cartes eren iguals i molt breus. El text deia: \u201cFugiu. S\u2019ha descobert tot.\u201d Diuen que al cap d\u2019una hora no se sabia el parador exacte de cap de les dotze personalitats.<\/p>\n

Agustina Rico<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El extranjero\/ L’estrany<\/strong><\/p>\n

El passat 18 de desembre, al Club de Lectura 2 (adults)<\/a>, aprofitant \u00a0que aquest any s’ha commemorat el centenari del naixement del seu autor, Albert Camus, vam comentar L’\u00e9tranger<\/em>\u00a0(traducci\u00f3 castellana,\u00a0El extranjero; <\/em>traducci\u00f3 catalana, L’estrany<\/em>), una novel\u00b7la sobre la qual Mario Vargas Llosa va escriure que “como otras buenas novelas, se adelant\u00f3 a su \u00e9poca, anticipando la deprimente imagen de un hombre al que la libertad que ejercita no lo engrandece moral o culturalmente; m\u00e1s bien, lo desespiritualiza y priva de solidaridad, de entusiasmo, de ambici\u00f3n, y lo torna pasivo, rutinario e instintivo” (“El extranjero debe morir”, assaig recollit al llibre\u00a0La verdad de las mentiras<\/em>).<\/p>\n

Amb l’objectiu de recordar i tenir molt present aquest pensador, Albert Camus, assagista, novel\u00b7lista, dramaturg i referent moral del segle XX, publiquem sencer l’article que la professora Agustina Rico va publicar al seu moment, al mes de novembre, a F\u00f2rumgrama,<\/em> sota el t\u00edtol de “Coses d’escriptors (2)<\/a>“, i obrim el torn d’intervencions dels usuaris i lectors d’aquest bloc perqu\u00e8 tothom que vulgui doni la seva opini\u00f3 sobre aquest escriptor i sobre la seva obra.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Coses d’escriptors Fa uns mesos, vaig escriure un text a F\u00f2rumgrama sobre an\u00e8cdotes o fets atribu\u00efts a escriptors, que havia pescat de lectures. En aquella ocasi\u00f3 les protagonitzaven el novel\u00b7lista franc\u00e8s Stendhal i la novel\u00b7lista anglesa Virg\u00ednia Woolf, i en … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[211,157,212],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1301"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1301"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2828,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1301\/revisions\/2828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}