{"id":1289,"date":"2013-11-22T20:06:29","date_gmt":"2013-11-22T18:06:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1289"},"modified":"2020-05-06T19:18:23","modified_gmt":"2020-05-06T17:18:23","slug":"el-amor-de-una-mujer-generosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1289","title":{"rendered":"El amor de una mujer generosa"},"content":{"rendered":"<p><em>.<\/em><strong>Alice Munro, autora de narracions breus, Premi Nobel de Literatura 2013<\/strong><\/p>\n<p>Acaben de concedir el Premi Nobel de Literatura a l\u2019escriptora canadenca Alice Munro. I aix\u00f2 em fa molt contenta. Aquests darrers anys han estat guardonats escriptors i escriptores desconeguts per a mi o que em sonaven vagament. Aix\u00f2 mostra les meves mancances, per\u00f2, consultats alguns lectors m\u00e9s\u00a0<em>\u00e0 la page<\/em>\u00a0que jo, tot sovint han mostrat una desconeixen\u00e7a evident sobre la persona guardonada; coses de l\u2019estrat\u00e8gia sociopol\u00edtica, d\u2019equitat, d\u2019oportunitat , i de \u201cpadrins\u201d de cada candidatura que envolten aquest i altres guardons, per no dir tots. Per\u00f2 aquest any \u00e9s diferent. Vaig descobrir-la fa un parell d\u2019anys i em va agradar, cosa que, per desgr\u00e0cia, no puc dir d\u2019altres nobels, tots interessants i valuosos per\u00f2 llegits per curiositat i prou.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/Alice-Munro.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1290\" title=\"Alice Munro\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/Alice-Munro.jpg\" alt=\"\" width=\"184\" height=\"249\" \/><\/a><\/p>\n<p>Alice Munro va ser una jove de vida dura i intensa, nascuda i arribada a l\u2019edat adulta en un ambient rural i en una fam\u00edlia d\u2019origen escoc\u00e8s, de severes creences religioses. La seva mare mor\u00ed quan era petita i ella es va casar molt jove. Acostuma a explicar que escrivia aprofitant el son de les seves tres filles, fet que la port\u00e0 a conrear la narraci\u00f3 curta. En els seus relats, de base molt autobiogr\u00e0fica, apareix sovint la dona ofegada per l\u2019entorn i per la fam\u00edlia; de vegades, submisa, i ,de vegades, rebel i trencadora com va ser ella mateixa. Com en els relats de Merc\u00e8 Rodoreda, hi apareixen noies i dones corrents, vulgars, a les quals sembla que no els passa res, o res d\u2019especial. I el que passa \u00e9s un torrent d\u2019emocions i de viv\u00e8ncies que pugnen per sortir.<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">Com en altres escriptors americans, a molts dels seus relats hi ha gent molt sola, per\u00f2 jo no hi he trobat la pulsi\u00f3 autodestructiva o el nihilisme que abunda en altres escriptors, sin\u00f3 la serenitat de qui exposa els fets. Aquesta desfilada de gent corrent \u00e9s la base del llibre\u00a0<em>Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni\/Odio, amistad, amor, noviazgo, matrimonio<\/em>. Em va agradar molt <em>Vista des de Castle Rock<\/em>, el menys literari dels seus llibres pel que fa a la ficci\u00f3. \u00c9s la narraci\u00f3 del viatge de tornada al lloc d\u2019origen de la seva fam\u00edlia. Explica qui eren i on vivien, com va anar l\u2019emigraci\u00f3 cap al nou continent i l\u2019establiment a les gaireb\u00e9 ignotes terres dels llacs canadencs, a Ontario. Vides de gent senzilla, de gent corrent que no expressen gaire els seus sentiments, com trobem a <em>Pedra de tartera<\/em>, de Maria Barbal. Fets crucials de la vida com el naixement, la mort, la separaci\u00f3 per sempre, el trencament de les relacions familiars, la lluita per la subsist\u00e8ncia i els somnis de futur s\u00f3n explicats amb naturalitat i amb serenitat. Per aquesta profunditat mancada d\u2019\u00e8pica hi ha a qui li entusiasma Alice Munro fins al punt de dir en una ressenya del diari que la seva lectura fa millors persones i que \u00e9s \u201cuna guia per salvar \u00e0nimes\u201d. Com que els amants del llibres tamb\u00e9 som molt diversos, per aquests mateixos motius hi ha lectors a qui no agrada Alice Munro.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Agustina Rico<br \/>\nSanta Coloma, 14 d&#8217;octubre de 2013.<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><strong>El amor de una mujer generosa<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/El-amor-de-una-mujer-generosa.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1291\" title=\"El amor de una mujer generosa\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/El-amor-de-una-mujer-generosa.jpg\" alt=\"\" width=\"160\" height=\"246\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><em>El passat dimecres, 20 de novembre, a la darrera sessi\u00f3 del <a title=\"Club de lectura\" href=\"http:\/\/elpuig.xeill.net\/Members\/institut\/curs-2013-2014\/club-de-lectura-2-adults-1\">Club de lectura 2 (adults)<\/a>, vam comentar un llibre d&#8217;aquesta escriptora canadenca,\u00a0<\/em>El amor de una mujer generosa<em>. El llibre est\u00e0 format per vuit relats protagonitzats per dones, i tots ells contenen la necess\u00e0ria dosi d&#8217;ambig\u00fcitat que permet diverses interpretacions. Com que la professora Agustina Rico, per celebrar l&#8217;atorgament del Premi Nobel de Literatura a Alice Munro, havia escrit per a\u00a0<\/em><a title=\"F\u00f2rum Grama\" href=\"http:\/\/www.forumgrama.cat\/wp\/?s=Alice+Munro\">F\u00f2rumgrama<\/a><em><a title=\"F\u00f2rum Grama\" href=\"http:\/\/www.forumgrama.cat\/\">\u00a0<\/a>l&#8217;article de presentaci\u00f3 que acabem de llegir, amb el seu perm\u00eds el publiquem ara al blog de l&#8217;institut perqu\u00e8 tots els nostres lectors puguin con\u00e8ixer aquesta autora i ens puguin enviar els seus comentaris sobre els relats d&#8217;aquest o de qualsevol altre dels seus llibres. Gr\u00e0cies per la vostra col\u00b7laboraci\u00f3.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>.Alice Munro, autora de narracions breus, Premi Nobel de Literatura 2013 Acaben de concedir el Premi Nobel de Literatura a l\u2019escriptora canadenca Alice Munro. I aix\u00f2 em fa molt contenta. Aquests darrers anys han estat guardonats escriptors i escriptores desconeguts &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1289\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[153,154],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1289"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1289"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2830,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1289\/revisions\/2830"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}