{"id":1199,"date":"2013-05-20T22:55:22","date_gmt":"2013-05-20T20:55:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1199"},"modified":"2020-05-06T19:19:30","modified_gmt":"2020-05-06T17:19:30","slug":"men-recordo-me-acuerdo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1199","title":{"rendered":"Me’n recordo\/ Me acuerdo"},"content":{"rendered":"

I Remember\/ Me’n recordo; Je me souviens\/ Me acuerdo<\/em><\/p>\n

Moltes vegades al llarg dels anys, a les classes de llengua castellana, per estimular l’\u00fas de l’expressi\u00f3 escrita hem demanat als alumnes, entre altres exercicis i t\u00e8cniques, que escrivissin tres o quatre records propis que havien de comen\u00e7ar amb la mateixa f\u00f2rmula: Me acuerdo de<\/em>…. \u00a0I tamb\u00e9 que preguntessin a alguns familiars i amics pels seus records i que els transcrivissin despr\u00e9s. No es tractava d’aplegar records que fossin necess\u00e0riament molt personals, els aclar\u00edem; en aquest cas el m\u00e9s important era l’expressi\u00f3, no tant el contingut del record. Vol\u00edem, sobretot, que els alumnes s’acostumessin a fer servir l’an\u00e0fora (un procediment ret\u00f2ric de repetici\u00f3 de paraules al comen\u00e7ament de diferents enunciats consecutius), a recopilar records i a tractar d’expressar-los s\u00f2briament, sense faltes d’ortografia i amb una certa precisi\u00f3. Per trencar prejudicis, perqu\u00e8 ning\u00fa pens\u00e9s que aix\u00f2 era un divertiment sense sentit, els record\u00e0vem que aquesta t\u00e8cnica d’aplegar records \u00a0aparentment insignificants tenia il\u00b7lustres antecedents.<\/p>\n

Efectivament, va ser l’artista Joe Brainard (1942-1994)<\/a>\u00a0qui va descobrir aquesta pauta i va omplir alguns llibres amb alguns dels seus records. Joe Brainard \u00e9s un artista pl\u00e0stic de l’escola de l’expressionisme nord-americ\u00e0 que pertany a una llarga tradici\u00f3: la dels pintors que no es conformen amb expressar el seu m\u00f3n interior amb els seus quadres sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s necessita la literatura per comunicar tot el que porta a dins seu.<\/p>\n

\"\"<\/a>El 1969, mentre llegia a Gertrude Stein<\/a>, una escriptora molt interessada pels efectes que es poden provocar amb les repeticions de paraules, Brainard va tenir la idea d’escriure el llibre I Remember<\/em>, recopilaci\u00f3 de records tots els quals comencen amb les paraules “I Remember”. Segons explica el seu amic Ron Padgett a l’Ep\u00edleg de l’edici\u00f3 catalana de Me’n recordo <\/em>(traducci\u00f3 de M\u00e0rius Serra<\/a>),\u00a0\u201cl’originalitat de Joe Brainard procedia de la seva mirada tan fresca de mirar les coses. Era capa\u00e7 de contemplar la complexitat m\u00e9s enll\u00e0 dels prejudicis i extreure’n el m\u00e9s clar i obvi. No tenia cap inter\u00e8s per fer una autobiografia o unes mem\u00f2ries. En comptes d’aix\u00f2, simplement, va escriure m\u00e9s de mil entrades breus que comencen amb la paraula \u201cRecordo\u201d. El seu m\u00e8tode t\u00e9 un aire infantil, i de fet a Joe (Brainard) li agradaven les coses que estaven lliures de les complicacions excessives, tan pr\u00f2pies dels adults\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>Perqu\u00e8 es vegi el seu estil senzill, donem a continuaci\u00f3 cinc d’aquests records de Brainard:<\/p>\n