{"id":1119,"date":"2013-03-07T11:25:26","date_gmt":"2013-03-07T09:25:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1119"},"modified":"2020-05-06T21:52:43","modified_gmt":"2020-05-06T19:52:43","slug":"les-dones-de-veritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1119","title":{"rendered":"Les dones de veritat"},"content":{"rendered":"<p>El 8 de mar\u00e7 \u00e9s el <a title=\"Dia de la Dona Treballadora\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dia_de_la_Dona_Treballadora\">Dia de la Dona Treballadora<\/a>, una diada reivindicativa que hauria de servir perqu\u00e8 la societat recordi que encara no hi ha plena igualtat de drets entre homes i dones i que la lluita pel reconeixement de l&#8217;entitat de la dona est\u00e0 molt lluny d&#8217;haver-se acabat. En aquest context, el nostre institut ha programat <em><a title=\"Las mujeres de verdad tienen curvas\" href=\"http:\/\/www.zinema.com\/pelicula\/2003\/lasmujer.htm\">Las mujeres de verdad tienen curvas (Real Women have curves)<\/a><\/em>, una pel\u00b7l\u00edcula nord-americana dirigida al 2002 per Patricia Cardoso (escriptora i cineasta colombiana), basada en l&#8217;obra de teatre del mateix t\u00edtol de Josefina L\u00f3pez (escriptora d&#8217;origen mexic\u00e0 que havia treballat a tallers de confecci\u00f3 als Estats Units en situaci\u00f3 de sensepapers).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Las-mujeres-de-verdad.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-1120\" title=\"Las mujeres de verdad\" src=\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Las-mujeres-de-verdad-211x300.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Las-mujeres-de-verdad-211x300.jpg 211w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Las-mujeres-de-verdad.jpg 665w\" sizes=\"(max-width: 211px) 100vw, 211px\" \/><\/a><\/p>\n<p>Aquesta pel\u00b7l\u00edcula planteja en forma de com\u00e8dia els problemes que ha de superar Ana (personatge interpretat per Am\u00e9rica Ferrera), una dona de 18 anys, per ser acceptada al si de la seva fam\u00edlia tal com \u00e9s. Ana viu amb la seva fam\u00edlia \u2014obrers immigrants d&#8217;origen mexic\u00e0\u2014, a un barri de l&#8217;est de Los Angeles,\u00a0ha acabat la secund\u00e0ria a l&#8217;institut i voldria demanar una beca per continuar estudis a la universitat. \u00c9s la primera vegada que un membre de la fam\u00edlia t\u00e9 l&#8217;oportunitat d&#8217;anar a la universitat, per\u00f2 els pares de l&#8217;Ana (sobretot la mare, la Sra. Carmen, personatge interpretat per Lupe Ontiveros)\u00a0no ho veuen clar, no sols perqu\u00e8 Ana sigui una dona i les dones, des del seu punt de vista, hagin d&#8217;ocupar-se de la fam\u00edlia, sin\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 per a ells \u00e9s m\u00e9s important que treballi al taller de confecci\u00f3 de la seva germana Estela i que l&#8217;ajudi a tirar endavant els enc\u00e0rrecs pendents. Mentrestant, el tutor d&#8217;Ana a l&#8217;institut, el Sr. Guzm\u00e1n, tracta de conv\u00e8ncer els pares que autoritzin Ana perqu\u00e8 vagi a la universitat. Per la seva part, Ana t\u00e9 un amic, Jimmy, un company d&#8217;estudis, futur universitari, que est\u00e0 enamorat d&#8217;ella i que hi voldria mantenir relacions. A m\u00e9s de resoldre els obstacles que li posen al seu cam\u00ed acad\u00e8mic, Ana ha de lluitar, sobretot davant la seva mare, perqu\u00e8 l&#8217;accepti tal com \u00e9s i que no vagi continuament recordant-li que est\u00e0 massa grossa i que s&#8217;ha de aprimar si vol aconseguir marit. Per la Sra. Carmen \u00e9s un drama no tenir n\u00e9ts, no suporta que la seva filla m\u00e9s gran, l&#8217;Estela, als seus 29 anys no s&#8217;hagi casat, i va resant cont\u00ednuament a Sant Antoni de P\u00e0dua perqu\u00e8 les seves filles tinguin prom\u00e8s.<\/p>\n<p>El t\u00edtol de la pel\u00b7l\u00edcula fa refer\u00e8ncia als prejudicis que algunes dones tenen respecte al seu cos. La societat de consum ha imposat amb les modes i les models un tipus de cos de dona prima, <em>sense corbes<\/em>, com si totes les dones haguessin d&#8217;estar tallades pel mateix patr\u00f3. Ana i les altres dones que treballen al taller de confecci\u00f3 no ho veuen aix\u00ed: per a elles, que treballen fent vestits que no s\u00f3n de la seva talla i que mai podrien pagar-se pel seu preu, una dona de veritat \u00e9s com \u00e9s, i no ha de fer esfor\u00e7os per aprimar-se i ser diferent nom\u00e9s per ajustar-se a la imatge imposada socialment. No estan disposades a acceptar aquesta imatge que no consideren natural: per a elles, molt raonablement, els prejudicis sobre el cos de les dones s\u00f3n limitadors, negatius, les neguen a elles i a tantes d&#8217;altres com a persones. El cos de la dona \u00e9s seu i ella ha de dir com vol que sigui, i com que cap dona \u00e9s un aparador ni el seu cos un objecte, l&#8217;home que s&#8217;enamori d&#8217;una dona, ha d&#8217;enamorar-se pel qu\u00e8 ella \u00e9s interiorment, per les seves idees, per la seva personalitat, no pas pel seu cos. Amb aquests principis, un dia que fa molta calor al taller on treballen, Ana encap\u00e7ala un acte de alliberament i d&#8217;insubmissi\u00f3 davant la seva mare: es queda en roba interior, decideix que ella \u00e9s grassona, que no li fa cap vergonya ser com \u00e9s i anima les altres dones amb el seu exemple a fer el mateix.<\/p>\n<p>Si b\u00e9 el tema principal de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s la necessitat d&#8217;alliberar-se de prejudicis respecte al cos de la dona, hi ha altres temes entreverats que hi tenen tamb\u00e9 la seva import\u00e0ncia. Per exemple, els conflictes generacionals entre pares procedents d&#8217;una cultura m\u00e9s tradicional i fills crescuts al si d&#8217;una cultura m\u00e9s igualit\u00e0ria (part dels problemes de comunicaci\u00f3 entre Ana i la seva mare deriven de la difer\u00e8ncia cultural que hi ha entre elles) i la necessitat que els pares reconeguin com a leg\u00edtims els interessos dels fills. O, un altre tema, les dones que volen estudiar: per qu\u00e8 s&#8217;han de posar m\u00e9s entrebancs a una dona que vol estudiar que a un home? \u00c9s veritat que potser en determinats ambients socials aix\u00f2 ja no passa, per\u00f2 hi ha societats m\u00e9s masclistes on \u00e9s habitual pensar que la dona solament pot realitzar-se com a persona si t\u00e9 parella i arriba a ser mare. Altres temes que es plantegen a la pel\u00b7l\u00edcula: l&#8217;explotaci\u00f3 laboral de les dones immigrants als tallers i empreses del pa\u00eds d&#8217;arribada (a Estela li paguen 18 $ per vestits que despr\u00e9s es venen per 600), la <a title=\"Digl\u00f2ssia\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Digl%C3%B2ssia\">digl\u00f2ssia<\/a> (per exemple, quan el Sr. Guzman s&#8217;adre\u00e7a en castell\u00e0 al pare de l&#8217;Ana, aquest li diu que ell sap parlar angl\u00e8s), l&#8217;<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aculturaci%C3%B3\">aculturaci\u00f3<\/a> (la fam\u00edlia parla en <em><a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Spanglish\">spanglish<\/a><\/em>) en contrast amb el manteniment de la cultura d&#8217;origen (al taller de confecci\u00f3 i a la cuina de la casa hi ha petits altarets per venerar els difunts i resar a la Verge i als sants), etc.<\/p>\n<p>En definitiva, com veiem, aquesta entretinguda pel\u00b7l\u00edcula planteja temes seriosos darrera una aparen\u00e7a de com\u00e8dia simp\u00e0tica i sense pretensions. A tu qu\u00e8 t&#8217;ha semblat? Tu com ho has vist? Quines s\u00f3n les dones de veritat per a tu? Comparteixes o rebutges els criteris de l&#8217;Ana? Qu\u00e8 \u00e9s el que t&#8217;ha agradat m\u00e9s i qu\u00e8 menys d&#8217;aquesta pel\u00b7l\u00edcula? Gr\u00e0cies per enviar les teves opinions.<\/p>\n<p>[<a href=\"http:\/\/platea.pntic.mec.es\/curso20\/24_elcine-iniciacion\/1.pdf\">M\u00e9s informaci\u00f3 i activitats sobre la pel\u00b7l\u00edcula.<\/a>]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 8 de mar\u00e7 \u00e9s el Dia de la Dona Treballadora, una diada reivindicativa que hauria de servir perqu\u00e8 la societat recordi que encara no hi ha plena igualtat de drets entre homes i dones i que la lluita pel &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=1119\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[71,101,25],"tags":[132,356],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1119"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1119"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2859,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions\/2859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}